miniatura|es defineix com a delinqüent de coll blanc aquell amb un elevat estatus socioeconòmic que viola les lleis dirigides a regular les seves activitats professionals El delicte de guant blanc o de coll blanc (white-collar crime) és una expressió col·loquial que fa referència a aquells delictes que es cometen sense tacar-se les mans (d'aquí la referència al color del guant). Són delictes que es cometen sense intimidació, amenaces, ús de la força o armes; mètodes violents. Es caracteritza, a més, perquè es realitza en l'àmbit professional. Es defineix al delinqüent de coll blanc com una persona amb elevat estatus microeconòmic que viola les lleis destinades a regular la seva activitat professional.
No suposa cap tipificació penal concreta, sinó que abasta diferents delictes i no sempre en totes les seves manifestacions. No obstant això, els delictes de guant blanc comparteixen com a característiques que són delictes contra el patrimoni de les persones i que solen tenir una certa sofisticació en el mètode emprat per cometre’ls. De fet, es produeix per part del delinqüent una especialització mitjançant l'aprenentatge de tècniques específiques de violar la llei juntament amb les situacions en les quals es podran usar aquestes tècniques. A més, aquesta ideologia s'alimenta amb tècniques de neutralització, de manera que el delinqüent es justifica a si mateix.
Exemple d'aquests delictes refinats típicament: el tràfic d'influències, el frau, el blanqueig de diners, el suborn, el buidatge d'empreses, la fallida fraudulenta, la malversació de fons econòmics; la delinqüència organitzada.
Origen del delicte de «guant blanc» El concepte de delicte de guant/coll blanc té la seva gènesi al mateix procés general que la resta de conductes delictives, a la teoria de l'associació diferencial de Sutherland, en què la conducta s'aprèn en associació amb aquells que defineixen aquesta conducta favorablement i en aïllament d'aquells que la defineixen desfavorablement i que una persona en una situació apropiada participarà d'aquesta conducta només quan les definicions favorables siguin superiors a les definicions desfavorables.
Difusió de pràctiques il·legals La difusió de pràctiques il·legals és el segon tipus d'evidència que el delicte de «coll blanc» és a causa de l'associació diferencial. Les formes comercials tenen com a objectiu els guanys màxims. Quan una signatura troba un mètode per augmentar els guanys, unes altres s'adonen del mètode i ho accepten. El procés de difusió serà considerat primer amb relació a la competència, i després en referència a altres relacions. Per exemple: com unes signatures estan fent promocions extravagants sobre els seus productes, hem de fer promocions extravagants amb els nostres. D'aquesta manera, la competència en la publicitat porta als participants a l'extrem, i quan una corporació viola la llei en aquest sentit, les altres corporacions fan el mateix. La conducta il·legal de les altres corporacions almenys sorgeix de l'associació diferencial.
El guant blanc als medis Els mitjans de comunicació de masses que contínuament defineixen violacions ordinàries del codi penal d'una manera molt crítica, però no fan el mateix amb els delictes de «coll blanc» per diferents raons: 1) els amos i administradors dels mitjans de comunicació posseeixen els mateixos estàndards que les persones que administren altres corporacions, 2) que aquestes agències deriven els seus ingressos principals de la publicitat d'altres corporacions i tendirien a perdre diners, i que 3) aquests mitjans de comunicació de masses de per si participen en delictes de «guant blanc» i sobretot en restricció del comerç, falsa representació publicitària i pràctiques laborals injustes. Així, els comerciants estan protegits de crítiques per part dels mitjans de comunicació.
Delictes típics Les formes més habituals de delictes de coll blanc: Estafa Comptabilització incorrecta Blanqueig de capitals Operacions amb informació privilegiada Infraccions relacionades amb la insolvència Intel·ligència competitiva Espionatge econòmic Corrupció Pirateria de productes Estafes amb prospectes d'emissió Infraccions fiscals, per exemple Cum-Ex, ADR, transaccions en carrusel Estafes amb subvencions Malversació Abús de confiança
La falsificació és un delicte penal que consisteix en l'alteració o imitació d'un document, xec o altres instruments de circulació, així com en l'ús d'una signatura sense l'autorització de la persona a qui suposadament pertany aquesta signatura, amb la finalitat d'enganyar o induir a error. Les falsificacions també poden formar part de la categoria de delictes de coll blanc.
Les especulacions no autoritzades, com els casos de Nick Leeson i Jérôme Kerviel, també s'emmarquen dins dels delictes econòmics.
L'espionatge entre competidors implica la vigilància d'empreses entre si mitjançant la violació del secret empresarial. Això pot ser practicat per individus o per grups organitzats. Si l'empresa competidora és una empresa estatal estrangera, o si un Estat estranger tolera o fomenta l'espionatge contra l'empresa objectiu, això s'anomena espionatge industrial.
Entre els delictes esmentats hi ha també l'ocultació d'actius vinculada a aquests. Això està relacionat amb una indústria internacional i secreta de gestió d'actius i consultoria. Aquestes empreses i proveïdors offshore, en primer lloc, no serveixen a l'objectiu d'una optimització fiscal legítima o d'una pràctica empresarial raonable, sinó més aviat a l'elusió de normes, a diverses activitats delictives i a l'apropiació il·lícita d'ingressos. Els membres d'aquesta indústria internacional de consultoria financera creen el seu propi sistema jurídic, utilitzant paradisos fiscals i explotant totes les escletxes possibles, a més de dedicar-se a un lobbisme a gran escala per obrir noves escletxes i eliminar delictes penals o requisits formals.
Vegeu també Abús de confiança. Guant blanc.
Nota
Categoria:Delictes Categoria:Criminologia