miniatura|upright=1.3|El palau episcopal de Coira. miniatura|upright=1.3|L'Hof Chur, a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la Martinskirche, església protestant de Coira. miniatura|upright=1.3|El seminari San Lucio de Coira. miniatura|upright=1.3|Frontal d'altar de la catedral de Coira. miniatura|upright=1.3|L'abadia benedictina de Disentis, fundada al . miniatura|upright=1.3|L'abadia benedictina de Pfäfers, també del .
El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa. A l'edat mitjana el bisbe va exercir sobirania temporal sobre una part dels territoris de la diòcesi formant el principat-bisbat de Chur, feu immediat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 2013 tenia 650.660 batejats d'un total d'1.859.376 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitus Huonder.
Amb la diòcesi de Basilea i de San Gallo, la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el capítol de la catedral i la Santa Seu, privilegi confirmat pel papa Pius XI el 1926.Vicaire, op. cit., col. 216.
Territori La diòcesi comprèn els cantons suïssos de Grisons, Schwyz, Glarus, Zuric, Obwalden, Nidwalden i Uri.
La seu episcopal és la ciutat de Coira, on es troba la catedral d'Assumpció de Maria.
El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 parròquies.
Història Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de Milà.. Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant Luci de Britànnia, un suposat rei a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi sufragània de l'arquebisbe de Milà, però després del tractat de Verdun el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. Otó I el Gran va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels Alps centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del Sacre Imperi Romanogermànic.
A l'època dels emperadors Hohenstaufen (segles i ), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.
El 1803 la seu es convertia en immediatament subjecta a la Santa Seu. Fins a 1997, l'arxidiòcesi catòlica de Vaduz va ser part de la diòcesi de Chur.
Llista de Bisbes de Chur Anys Nom Notes 452-455 Asini vers 460 Pruritius vers 470 Claudià vers 485 Ursicí I vers 495 Sidonius vers 520 Eddo 530-546 Valentinianus 548-? Paulinus vers 590 Teodor vers 614 Víctor I ? Verendarius ? ?-681 Ruthard 681-696 Paschal 696?-712 Víctor II 712-735 Vigilius vers 740 Adalbert 754-760 Ursicinus II 759-765 Tello 773-800? Constantius 800-820 Remigius 820-833 Víctor III 833-844 Verendarius 844-849 Gerbrach 849-879 Hesso 879-887 Rothar 887-914 Dietholf 914-949 Waldo I 949-968 Hartbert 969-995 Hiltibold 995-1002 Waldo II 1002–1026 Ulrich I 1026–1039 Hartmann I 1039–1070 Dietmar 1070–1078 Heinrich I 1079–1088 Norbert 1089–1095 Ulrich II von Tarasp 1095–1122 Guido 1122–1142 Konrad I von Biberegg 1142–1150 Konrad II von Tegerfelden 1150–1160 Adalgod 1160–1170 Egino von Ehrenfels 1170–1179 Ulrich III von Tegerfelden 1179–1180 Bruno von Ehrenfels 1180–1193 Heinrich II von Arbon 1194?-1200 Arnold I von Matsch 1200–1209 Rainier 1209 Walter von Tegerfelden 1209–1221 Arnold II von Matsch 1221–1222 Heinrich III von Realta i/o Albrecht von Güttingen, abat de Sankt Gall || 1222–1226 Rudolf I von Güttingen 1226–1233 Berthold von Helfenstein 1233–1237 Ulrich IV von Kyburg 1237–1251 Volkhard von Neuenburg 1251–1272 Heinrich IV von Montfort 1272–1282 Konrad III von Belmont 1282–1290 Friedrich I von Montfort 1290–1298 Berthold II von Heiligenber 1298 Hugo von Montfort 1298–1321 Siegfried von Geilnhausen 1321–1324 Rudolf II von Montfort 1324–1325 Hermann von Eichenbach 1325–1331 Johann I von Pfefferhart 1331–1355 Ulrich V von Lenzburg 1355–1368 Peter Gelyto 1368–1376 Friedrich II von Erdingen 1376–1388 Johann II von Ehingen 1388–1390 Bartholomew 1390–1416 Hartmann II von Werdenberg-Sargans 1416–1417 Johann III Ambundi 1417–1440 Johann IV Naso 1440–1441 Konrad IV von Rechberg 1441–1453 Heinrich V von Höwen bisbe de Constança 1453–1458 Leonhard Wyssmayer 1458–1491 Ortlieb von Brandis 1491–1503 Heinrich VI von Höwen 1503–1541 Paul Ziegler von Ziegelberg 1541–1548 Licius Iter 1548–1565 Thomas Planta 1565–1581 Beatus à Porta 1581–1601 Peter II von Rascher 1601–1627 Giovanni V 1627–1635 Joseph Mohr, von Zernez 1636–1661 Giovanni VI 1661–1692 Ulrich VI di Monte-Villa 1692–1728 Ulrich VII von Federspiel 1728–1754 Joseph Benedict von Rost 1755–1777 Johann Anton von Federspiel 1777–1794 Franz Dionysius von Rost 1794–1833 Karl Rudolf Graf von Buol-Schauenstein darrer príncep-bisbe (fins a 1803) 1834–1844 Johann Georg Bossi 1844–1859 Kaspar I de Carl ab Hohenbalken 1859–1876 Nikolaus Franz Florentini 1877–1879 Kaspar II Willi 1879–1888 Franz Konstantin Rampa 1888–1908 Johannes Fidelis Battaglia 1908–1932 Georg Schmid von Grüneck 1932–1941 Laurenz Matthias Vincenz 1941–1962 Cristiano Caminada 1962–1990 Johannes Vonderach 1990–1997 Wolfgang Haas 1997–2007 Amédée Grab From 2007 Vitus Huonder
Estadístiques A finals del 2013, la diòcesi tenia 650.660 batejats sobre una població d'1.859.376 persones, equivalent al 35,0% del total.
anypoblaciósacerdotsdiàques religiososparroquies 1948 ? 980.162 ? 960 545 415 ? 497 3.160 264 1970 555.360 1.311.930 42,3 974 574 400 570 400 2.565 259 1980 790.000 1.690.000 46,7 973 571 402 811 477 1.935 340 1990 726.000 1.631.000 44,5 787 480 307 922 2 365 1.883 341 1999 684.930 1.649.000 41,5 659 422 237 1.039 17 305 1.116 305 2000 655.500 1.582.100 41,4 633 393 240 1.035 18 308 1.942 309 2001 631.020 1.593.555 39,6 616 388 228 1.024 28 334 1.100 309 2002 610.030 1.530.450 39,9 665 387 278 917 31 375 1.075 309 2003 658.770 1.706.290 38,6 673 377 296 978 28 405 1.065 309 2004 777.280 1.642.575 47,3 685 385 300 1.134 33 366 977 309 2006 686.446 1.655.708 41,5 661 381 280 1.038 36 395 965 308 2013 650.660 1.859.376 35,0 577 351 226 1.127 51 340 917 312
Fonts
Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Chur Pàgina oficial de l'arxidiòcesi
M. H. Vicaire, v. Coire, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIII, París 1956, coll. 213-220 Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 268–269 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , p. 219; vol. 2 , p. 141; vol. 3 , p. 183; vol. 4 , p. 170; vol. 5, p. 178; vol. 6, p. 189 Bolla Ecclesias quae antiquitate, in Bullarii romani continuatio, Tomo XV, Romae 1853, pp. 611–615 Cronologia a Helvetia sacra Texte zur Dorfgeschichte von Untervaz. Liste der Bischöfe und Domherren von Chur (extrect de Helvetia Sacra. Abteilung I, band I, Berna 1972, pp. 449–619)
Referències
Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Bisbats de Suïssa Categoria:Bisbats erigits al segle V Categoria:Diòcesis immediatament subjectes a la Santa Seu