Can Carabassa és un edifici situat al barri de la Font d'en Fargues de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història La primera notícia és del 1655, quan era propietat de Nicolau de Melgar i la seva dona Teresa. El 1709 va ser adquirida per Francesc Folch, i la seva filla Llúcia es va casar amb es va casar amb Josep Ignasi Carabassa, que el 1798 va promoure'n la transformació de l'antiga masia en una mansió. L'obra s'atribueix a l'arquitecte Tomàs Soler i Ferrer, fill del també arquitecte Joan Soler i Faneca, que aquell mateix any va demanar que s'acabés la conducció de la mina d'aigua de Sant Genís dels Agudells.
El matrimoni tindria dos fills: Lluïsa, que seria l'hereva, i Josep, que es faria capellà. El 1803, Llúcia Carabassa i Folch, el seu marit Antoni Pi i Cantallops i el seu fill Antoni Pi i Carabassa vengueren la finca a Josep Anton de Gispert i Augirot.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 23-04-1803. Aquest va morir el 1825, i els seus hereus, els cònjuges Antoni Gorgas i Rosa Carbonell, de Sitges, la vengueren a Climent Guix i Borràs.
El 1909 fou adquirida per Carles Marés i Robert, un indià enriquit a Amèrica, on es va casar amb Isabel Gribbin, i la van rebatejar com a Vil·la Maryland en honor al lloc d'origen de la dona. Carles Marés va morir el 1930 i la finca va ser heretada pels seus fills Josep Carles, Josepa i Joaquim Pere Marés i Gribbin, aquest darrer un cèlebre violinista. Els germans Marés i Gribbin en segregaren diverses parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí al carrer del Marquès de Foronda, i el 1954 vengueren la resta als Germans de la Sagrada Família de Belley, dedicats a l'ensenyament.
El setembre del 1956 s'hi va inaugurar el nou col·legi, ampliat a començaments de la dècada següent amb quatre pavellons, i el 1975 un altre destinat a l'administració i residència de la comunitat. El 1984 s'hi inaugurà la piscina i la pista poliesportiva, i el 1994, els germans de la Sagrada Família van adquirir a l'Ajuntament de Barcelona una parcel·la on hi havia estat la casa del masover.
Descripció Les terres de conreu de l'antiga masia, travessades pel torrent d'en Carabassa, que les regava, es dedicaven principalment a la vinya. Tenien cup, bótes i trull i la terra era treballada per masovers.
La mansió té tres cossos: un de central, més alt, amb dues façanes semblants, i porxos laterals a la primera planta i quatre grans columnes a cada façana. Fins a la instal·lació del col·legi, hi havia dos cossos annexos de planta baixa, destinats als utensilis de conreu.
A la part posterior de la casa hi havia un jardí romàntic amb arbres fruiters i plantes trepadores. Al davant hi havia un estany amb una estàtua de sant Josep amb el nen Jesús, que fou traslladada a un altre indret de la finca.
Referències
Bibliografia
Carabassa Carabassa Categoria:Patrimoni monumental d'Horta-Guinardó Categoria:La Font d'en Fargues