El Mercat de Sagarra és un edifici d'estil art déco de Santa Coloma de Gramenet, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Descripció És un edifici rectangular situat al centre de la plaça de Ferran de Sagarra, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten: Sagarra, Sant Josep, Sant Ramon i Sant Ignasi (els noms dels fills de Ferran de Sagarra). Conserva trets ornamentals propis de l'arquitectura noucentista noucentista: cornises, rajoles vidriades, frontons de línies ondulades i elements decoratius art decó. També té una planta semisoterrània, aprofitant el desnivell del carrer, i un altell de reduïdes dimensions.
Història Orígens A començaments del , Santa Coloma de Gramenet era encara un nucli predominantment agrícola, i la seva base econòmica es fonamentava en el conreu de les terres i la venda dels excedents als veïns de la ciutat. En aquest context, la inexistència d'un lloc per a realitzar l'activitat comercial feia que els agricultors i ramaders es concentressin en una zona de pas: la carretera de Badalona, actual carrer de Rafael Casanova, continuació del carrer Major. Es tractava d'una situació de provisionalitat que afavorí, d'una banda, que el Gremi de Comerciants percebés la venda ambulant com un focus de competència, mentre que els agricultors i ramaders que disposaven de parada a l'aire lliure demanaven a les autoritats municipals que se'ls permetés deixar les taules fixes per tal d'evitar el desmuntatge diari i fer possible construir tendals on refugiar-se de la pluja.
Fruït d'aquestes demandes, l'Ajuntament demanà a l'arquitecte Josep Alemany i Juvé que projectés un nou mercat municipal a la plaça de Sagarra, davant de l'escola de les Dominiques, sobre uns terrenys que Ferran de Sagarra i de Siscar, pare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, cedí a la ciutat. Les obres s'iniciaren el 26 d'abril del 1932 i el mercat fou inaigurat dos anys després, el 27 de juliol del 1934. Tot seguit, es convocaren oposicions per a proveir la plaça del director del mercat, que va ser ocupada per Dídac Miejimolle i Roca el 1936.
Evolució històrica Després de la Guerra Civil, el mercat va reprendre poc a poc la seva activitat comercial. Als anys 1950 i principis dels 1960, l'arribada de nombrosos immigrants procedents de diverses regions espanyoles es va traduir en un increment considerable del nombre de clients i del nombre i varietat de les seves parades i punts de venda. Tanmateix, a partir de la dècada dels 1970 es produí una davallada en el volum de vendes, provocat per les successives crisis econòmiques, els canvis d'hàbits en els patrons de consum i la proliferació de supermercats i de superfícies comercials en municipis propers. Paral·lelament, tant l'edifici com una part creixent de les parades experimenten un procés gradual de deteriorament. La combinació d'aquests elements provocà, ja als inicis del , un creixent debat sobre la necessitat de renovar a fons aquest mercat.
Reforma del mercat Després d'anys de debat i deliberació sobre la necessitat de reformar el Mercat de Sagarra, el 15 de gener del 2013 l'alcaldessa Núria Parlon, acompanyada pels tinents d'alcalde de Serveis municipals, comerç i mercats, Esteve Serrano, i d'Urbanisme i Habitatge, Jordi Mas, presentà a la sala de Govern de l'Ajuntament el Projecte de remodelació del Mercat Municipal Sagarra i de la instal·lació d'un mercat provisional al passeig de Llorenç Serra entre el carrer de Sant Joaquim i l'avinguda de Santa Coloma mentre duressin les obres. El cost inicial de la remodelació estava pressupostat en 2,5 milions d'euros, però la despesa total del projecte de rehabilitació, tant de l'edifici provisional com del mercat definitiu, ha estat finalment de 5,4 milions. Aquesta dotació va ser finançada per la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el projecte de Llei de Barris, l'Ajuntament i els concessionaris. A banda de l'edifici, la remodelació inclu la creació d'aparcament de càrrega i descàrrega comercial i una zona blava amb funcionament durant l'horari del mercat.
El nou mercat, inaugurat el 26 de novembre del 2014, manté l'esquema de planta baixa, un petit altell i soterrani, però aquest darrer ha estat ampliat per tal de donar cabuda a tota la logística que requereix: magatzem municipal, recintes d'instal·lacions, vestidors i compressors. A la planta baixa hi ha 24 parades, d'uns 15 m² cadascuna, col·locades en tres fileres. L'edifici conserva els quatre accessos que tenia, un per cada costat, tot recollint a la part central els nuclis de comunicacions verticals i el despatx de direcció. A l'extrem que dona al carrer de Sant Ignasi s'hi han ubicat els serveis i l'espai per a la brossa. A l'altell s'hi ha ubicat la sala de reunions i un recinte d'instal·lacions. La remodelació també ha comportat la renovació integral de la coberta -mantenint, però, la volumetria que ja tenia- i la restauració integral de les façanes.
La rehabilitació del mercat s'ha desenvolupat en paral·lel amb la renovació de l'entorn viari proper i la nova ordenació de l'Avinguda de la Generalitat, executades en paral·lel per la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la renovació de l'enllumenat i de les xarxes de serveis. La nova pavimentació de la plaça elimina la calçada, amb una plataforma única que emfatitza la presència aïllada de l'edifici i facilita la circulació dels vianants.
Referències
Vegeu també
Torre Balldovina Doldellops Can Llinars (Sant Pere de Vilamajor)
Categoria:Mercats del Barcelonès Categoria:Edificis noucentistes de Santa Coloma de Gramenet Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Gramenet