Joaquim Sostres i Rey (Barcelona, 22 de maig de 1853Lleida (1890-1936): Caciquisme Polític i Lluita Electoral per Conxita Mir, p. 164 - Torrelles de Llobregat, 24 de novembre de 1913) fou un polític català.
Trajectòria Fill de Joan Ignasi Sostres i Deltor, advocat natural de Sort i d'Antònia Rey i Rey de Figuerola d'Orcau (antic municipi). Es casà als 22 anys el 26 d'agost de 1875 amb Amàlia Amatller i Sintes filla de Domènec Amatller i Ràfols, de "Chocolates Amatller SA", i fou soci de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. També fou membre fundador de la Jove Catalunya, i militant del Partit Liberal Fusionista, amb el que fou diputat provincial de Barcelona pel districte de Vilanova i la Geltrú-Sant Feliu de Llobregat a les eleccions de 1882, 1886, 1890 i 1894. El de 1885 a 1894 fou diputat-secretari de la Diputació, i de 1894 a 1898 fou vicepresident. Formà part, entre d'altres de la Comissió interprovincial de Mancomunitats i de la de Mossos d'Esquadra, i de diverses juntes com la del Cadastre, de l'encarregada de construir la Casa de Maternitat i la que anà a Madrid per gestionar la construcció de la nova presó.Presidents de la Diputació de Barcelona
El 1898 deixà el seu càrrec, però es tornà a presentar a les eleccions de 1903, 1907 i 1911. Durant aquests anys va inaugurar l'Hospital Clínic de Barcelona i participà activament en els debats per canalitzar el riu Llobregat. Fou president de la Diputació de Barcelona el 1905-1907, vicepresident de la Diputació el 1909-1913, senador per la província de LleidaFitxa del Senat el 1911 i alcalde de Barcelona el 1911-1913.
Referències
Categoria:Alcaldes de Barcelona Categoria:Presidents de la Diputació de Barcelona Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics trempolins Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX