miniatura|Escut miniatura|Mapa dels bisbats de Merseburg, Naumburg i Zeitz (en lila) vers 1250 El Bisbat de Merseburg fou una jurisdicció eclesiàstica a la frontera oriental del Ducat de Saxònia amb el seu centre en Merseburg, on es va construir la Catedral de Merseburg. Fou també un principat-bisbat. La seu fou fundada el 967 per l'Emperador Otó I el Gran al mateix temps que les de Meissen i Zeitz (des de 1029: Naumburg), totes declarades diòcesis sufragànies de l'Arquebisbat de Magdeburg com a part d'un pla de lligar més directament les terres dels eslaus polabis ("wendes") a la Marca de Saxònia Oriental més enllà del riu Saale amb el Sacre Imperi Romanogermànic. El bisbat llavors cobria un territori relativament petit entre el Saale i el Mulde. miniatura|Catedral de Merseburg
Història Vers el 919 el rei Enric I d'Alemanya el Caçador (pare d'Otó I) va erigir un Kaiserpfalz a Merseburg a l'Hassegau a Ostfàlia, lloc d'origen de la seva primera muller Hateburga. L'establiment de la diòcesi es remuntava a una promesa que Otó va fer abans de la seva victòria contra els hongaresos a la batalla de Lechfeld el dia de Sant Llorenç el 10 d'agost de 955. Confirmat pel papa Joan XIII al sínode de 968 a Ravenna, el primer bisbe Merseburg fou Boso de Merseburg, un monjo bavarès que procedia de l'abadia d'Emmeram a Regensburg (Ratisbona), ja distingit pels seus treballs missioners entre els pagans sorbs.
El successor de Bosó Gisilher, un confident del nou emperador Otó II, des de 971 aconseguia la supressió de la seu a favor dels seus propòsits per convertir-se en Arquebisbe de Magdeburg, que finalment va aconseguir del papa Benet VII a través del poder de l'emperador el 981. Tanmateix aquest pas era clarament en contra dels interessos de l'Església i la posició d'arquebisbat de Magdeburg va quedar decisivament devilitada després de la Gran Revolta Eslava del 983, i per això la dissolució fou revocada pel papa el 998 o principis del 999 en un sínode a Roma. A la mort de l'arquebisbe Gisilher el 1004, Enric II el Sant restablia el principat-bisbat de Merseburg; la diòcesi no recobrava, tanmateix, tot el seu anterior territori, i era ara gairebé exclusivament una jurisdicció missionera entre el sorbs, que no es convertia plenament al cristianisme fins a la meitat del .
Sota el bisbe Thietmar (1009-1018) començava l'erecció de la catedral de Merseburg, que fou consagrada el 1021 en presència de l'emperador Enric II. Durant la Conflicte de les Investidures els bisbes de Merseburg estigueren amb Gregori VII i també es van unir a la Gran Rebel·lió Saxona, que, tanmateix, no podria aturar la pèrdua d'importància de la diòcesi. Des del cap endavant, els bisbes havien de tractar amb el creixent poder dels marcgravis de Meissen de la dinastia Wettin, des de 1423 electors de Saxònia, que negant la Immediatesa imperial de Merseburg intentava adquirir el domini. Pel Tractat de Leipzig de 1485 el Wettins assignaren el protectorat sobre Merseburg al duc Albert III de Saxònia.
El destí del bisbat es va segellar amb la Reforma Protestant, que es reforçava aquí durant l'episcopat del príncep Adolf II d'Anhalt, que fou expulsat del càrrec pels seus súbdits revoltats durant la Guerra dels Camperols el 1525. El 1544 l'elector August de Saxònia finalment assumia el govern com a administrador protestant, amb el príncep Jordi III d'Anhalt com a bisbe-coadjutor. El 1561 l'elector saxó instal·lava el seu fill menor Alexandre com a administrador, que no obstant moria quatre anys més tard, i posteriorment el bisbat de Merseburg fou finalment incorporat a l'electorat de Saxònia. De 1652 a 1738 els descendents del duc de la casa de Wettin Cristià I va agafar el títol de "duc de Saxònia-Merseburg".
Al Congrés de Viena tres quartes parts de l'antiga diòcesi fou concedida al regne de Prússia, i la resta romania a Saxònia; la tendència religiosa de la gent era abans d'aquell temps gairebé totalment luterana.
Llista de bisbes de Merseburg Bisbes de Merseburg 967–970: Bosó 971-981: Gisilher 981–1004: diòcesi dissolta
Prínceps-Bisbes de Merseburg 1004–1009: Wigbert 1009–1018: Thietmar de Walbeck 1019–1036: Bru de Merseburg 1036–1050: Hunold 1050–1053: Alberic 1053: Winther 1053–1057: Ezzelin I 1057–1062: Offo (també Uffo, Onuphrius, o Woffo) 1062–1063: Günther (també Winithar) 1063–1093: Werner de Wolkenburg 1075: Eberhard (anti-bisbe) 1093–1097: seu vacant 1097–1112: Albuí 1112–1120: Gerard (Gerhard) 1120–1126: Arnold 1126–1140: Megingoz (també Meingod) 1140–1140: Enric I 1140–1143: Ezzelin II (també Eckhelm) 1143–1151: Raynard (Reinhard) de Querfurt 1151–1170: Joan I (Johann) 1171–1201: Comte Eberhard de Seeburg 1201–1215: Derek de Meissen (Dietrich von Meißen) 1215–1240: Ekkehard Rabil (també Engelhard) 1240–1244: Rudolph de Webau 1244–1265: Enric II de Waren 1265: Albert I de Borna (Albrecht) 1265–1283: Frederic I de Torgau 1283–1300: Enric III von Ammendorf 1300–1319: Enric IV 1320–1340: Gebhard de Schrapelau (o Schraplau) 1341–1357: Enric V, comte de Stolberg 1357–1382: Frederic II de Hoym 1382–1384: Burkhard de Querfurt 1382–1385: Andreas Dauba (anti-bisbe) 1384–1393: Enric VI, Comte de Stolberg 1393–1403: Enric VII, tresorer d'Orlamünde 1403–1406: Otto de Honstein 1406: Enric VIII, Comte de Stolberg, electe 1407–1411: Walter von Köckeritz 1411–1431: Nikolaus Lubich 1431–1463: Joan II de Bose 1464–1466: Joan III de Bose 1466–1514: Thilo de Trotha 1514–1526: Adolf d'Anhalt 1526–1535: Vincent de Schleinitz 1535–1544: Sigismund de Lindenau
Administradors Luterans i coadjutors 1544–1548: August de Saxònia, administrador diocesà 1544–1549: Jordi d'Anhalt, com a coadjutor luterà
Prínceps-Bisbes 1549–1561: Michael Helding
Administradors luterans 1561–1565: Alexandre de Saxònia Annexió a l'Electorat de Saxònia
Referències Jackson, Samuel Macauley, ed. (1914), New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge (3a ed.). Londres i Nova York: Funk and Wagnalls.
Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Geografia històrica de Saxònia Categoria:Geografia històrica de Saxònia-Anhalt