El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al . La diòcesi es va fundar el 772 sent de les més vells fundades per Carlemany amb la finalitat de cristianitzar el territori encara no totalment conquerit de Saxònia.. També fou conegut com el Principat-bisbat d'Osnaburg
Les possessions temporals de la seu, originalment bastant limitades, creixeren amb el temps, i els seus prínceps-bisbes exerciren una jurisdicció civil extensa dins del territori cobert pels seus drets d'immunitat Imperial. El Bisbat va continuar augmentant en mida, fent el seu estatus durant la Reforma Protestant un assumpte altament contenciós.
En la mediatització i secularització alemanya de 1803, el bisbat es dissolia i el poder secular o temporal donat a la casa de Hannover una branca de la casa de Brunswick-Lüneburg; la seu, el capítol, els convents i les institucions benèfiques catòliques foren secularotzades. El territori de la seu va passar a Prussia el 1806, al regne de Westfàlia el 1807, a França (Primer Imperi Francès) el 1810, i una altra vegada a Hannover el 1814. Klemens Von Gruben, Bisbe titular de Paros a Grècia, fou nomenat vicari apostòlic, i com a tal encarregat de vetllar pes interessos espirituals de la població catòlica.
La diòcesi catòlica llatina (romana) fou restaurada el 1824, però llavors els seus bisbes ja no van tenir poder temporal.
Història El primer bisbe d'Osnabrück fou sant Wiho (785-804). El segon bisbe, Meginhard o Meingoz (804-33), va organitzar eficaçment la seu.
El protectorat temporal (Advocacia o Vogtei) exercida sobre tantes diòcesis medievals per laïcs va esdevenir després del , hereditari en la família Amelung, de la qual va passar a Enric el Lleó.
Després de l'enderrocament d'Enric, anava a mans del comte Simó de Tecklenburg i els seus descendents, encara que era la font de molts conflictes amb els bisbes. El 1236 el comte de Tecklenburg fou forçat a renunciar a tota la jurisdicció sobre la ciutat d'Osnabrück així com les terres la seu, el capítol i les esglésies parroquials. D'altra banda, el bisbe i capítol, des del en endavant, expandiren la seva jurisdicció sobre molts convents, esglésies i llogarrets. Difícilment cap altra seu alemanya es va alliberar tan minuciosament de la jurisdicció civil dins del seu territori. Les prerrogatives reials es transferien de mica en mica al bisbe, per exemple els drets de fires i mercats, drets de peatge i drets d'encunyació, bosc i cacera, obtenint drets i fortaleses de manera que, vers la primera part del , el bisbe fou el governador real del territori civil d'Osnabrück.
Entre els més prominents bisbes medievals cal citar a Drogó (952-68); Conrad de Veltberg (1002); Thietmar o Detmar (1003-22); Bennó II (1067-88); Joan I (1001-10), que va construir la catedral a lloc de la de fusta destruïda pel foc en temps del seu predecessor; Diethard I (1119-37) el primer bisbe elegit per l'elecció lliure del clergat de la catedral; Felip II (1141-73) acabava els conflictes entre la seu i les abadies imperials de Corvey i Hersfeld; Arnold de Berg (1137-91) que va morir a les croades a Acre. En el temps d'Engelbert d'Altena-Isenberg (1224-26, deposat després de la seva implicació a l'assassinat de l'arquebisbe Engelbert II de Berg, sent rehabilitat (1238-50), Bruno d'Altena-Isenberg (1250-59), i sota Conrad II de Rietberg (1269-97) els nous ordes dels franciscans, dominicans i agustins es rebien amb favor.
Segles XIV a XVI Als segles i , el poder dels bisbes disminuïa davant de la influència creixent del capítol de la catedral, dels servidors militars (o cavallers) de la diòcesi, i de la ciutat d'Osnabrück. L'últim procurava alliberar-se de la sobirania del bisbe, però mai no es convertiria en una Ciutat imperial lliure. La seu estava gairebé contínuament compromesa en problemes bèl·lics i dificultats i tanmateix es va haver de defensar contra els bisbes de Minden i Münster. Des del els bisbes auxiliars es tornaven necessaris a causa de les obligacions civils que absorbien l'atenció del bisbe mateix.
El successor del Bisbe Conrad IV de Rietberg (1488-1508) era Eric de Brunswick (1508-32), simultàniament bisbe de Münster i Paderborn. Es va oposar durament als reformistes amb èxit. Franz de Waldeck (1533-53), bisbe de Minden, actuava, al contrari, de manera molt dubtosa. Oferia poca resistència als Luterans a Münster, encara que vigorosament s'oposava als anabaptistes; després de 1543 permetia a Osnabrück un servei evangèlic. Tanmateix, el capítol i els Dominicans s'oposaven a un servei alemany que prescindia de totes les característiques de la Massa Catòlica Romana. El 1548, el Bisbe Franz prometia suprimir la Reforma a Osnabrück i executar l'Interí d'Augsburg, però complia la seva promesa molt indiferentment; en el seu llit de mort va rebre la comunió luterana. El seu successor, Joan IV d'Hoya (1553-74), era més catòlic, però fou succeït per tres bisbes amb ment de protestant: Enric III de Saxònia (1574-85), Bernhard de Waldeck (1585-91), i Philip Sigismund (1591-1623). Sota ells la Reforma envaïa gairebé tota la diòcesi.
Segles XVII i XVIII El 1624 el cardenal Eitel Frederick de Hohenzollern es convertia en Bisbe d'Osnabrück i va cridar als Jesuïtes. Tanmateix, moria poc després. El seu successor, Francis de Wartenberg (1625-61), complia la tasca d'imposar els decrets de la Contrareforma. El consell de ciutat fou depurat d'elements anticatòlics i l'anterior convent augustí fou entregat als Jesuïtes. L'Edicte de Restitució fou executat reeixidament i el 1631 fundava una universitat a Osnabrück.
Però el 1633, Osnabrück fou capturada pels suecs durant la Guerra dels Trenta Anys: la universitat es va cancel·lar, eñs exercicis religiosos catòlics foren suprimits, i la seu administrada pels conqueridors (1633-51). Per la Pau de Westfàlia el 1648, el bisbe reeixia a evitar la secularització de la seu, com pretenien els suecs. No obstant això, s'estipulava que d'allí en endavant s'anomenarien alternativament un bisbe catòlic i un bisbe protestant (de la Confessió d'Augsburg a la seu. Durant els períodes de govern per un bisbe protestant, sempre escollit dins la casa ducal de Brunswick-Lüneburg, la cura espiritual dels catòlics s'encarregava a l'Arquebisbe de Colònia.
Wartenberg fou nomenat cardinal el 1660 i fou succeït pel bisbe protestant casat, Ernest Augustus (1661-98), que va transferir la seva residència a Hannover. Fou succeït pel bisbe catòlic, Príncep Carles Josep de Lorena, Bisbe d'Olmütz, després Arquebisbe de Trèveris (1698-1715). El Bisbe protestant Ernest August (1715-28) fou succeït per Climent August de Baviera, Arquebisbe-elector de Colònia (1728-61). L'últim bisbe, Frederic de Gran Bretanya (1764-1803), després Duc de York, era, fins a la seva majoria (1783), sota la tutela del seu pare, Jordi III del Regne Unit, monarca del Regne Unit i Hannover. El príncep Frederic tenia només sis mesos quan fou nomenat bisbe.
Residència Des d'aproximadament 1100, després del foc que va destruir la catedral a Osnabrück els bisbes tenien la seva residència al castell de Bad Iburg. Aquest període es va acabar quan Ernest August construïa un castell barroc a Osnabrück, sent el castell acabat el 1673.
Bisbes Wiho I (Wicho I) 783-809 Meginhard 810-829 Goswin 829–845 Gosbert 845-860 Eckbert 860-887 Egilmar 887-906 Bernhard I 906–918 Dodo I 918-949 Drogo 949-967 Ludolf 967-978 Dodo II 978-996 Kuno 978–980 (anti-bisbe) Günther 996-1000 Wodilulf 998-1003 Dietmar 1003-1022 Meginher 1023-1027 Gozmar 1028-1036 Alberich 1036-1052 Benno I (Werner) 1052-1067 Benno II (Bernhard) 1068-1088 Marquard 1088–1093 Wicho II 1093-1101 Johann I 1101-1109 Gottschalk von Diepholz 1109-1119 Diethard 1119-1137 Konrad 1119-1125 (anti-bisbe) Udo von Steinfurt 1137-1141 Philipp von Katzenelnbogen 1141-1173 Wezel 1141 (anti-bisbe) Arnold von Altena 1173–1190 Gerhard I von Oldenburg-Wildeshausen 1190–1216 Adolf von Tecklenburg 1216–1224
Llista de Prínceps-bisbes 1224–1226: Engelbert I d'Isenberg 1226–1227: Otto I 1227–1239: Konrad I de Velber 1239–1250: Engelbert I d'Isenberg 1251–1258: Bruno d'Isenberg 1259–1264: Balduin de Rüssel 1265–1269: Widukind de Waldeck 1270–1297: Konrad de Rietberg 1297–1308: Ludwig de Ravensberg 1309–1320: Engelbert II de Weyhe 1321–1349: Gottfried d'Arnsberg 1350–1366: Johann II Hoet 1366–1376: Melchior de Braunschweig-Grubenhagen 1376–1402: Dietrich d'Horne 1402–1410: Heinrich I de Schaumburg-Holstein 1410–1424: Otto d'Hoya 1424–1437: Johann III de Diepholz 1437–1442: Erich d'Hoya 1442–1450: Heinrich de Moers 1450–1454: Albert d'Hoya 1454–1455: Rodolf de Diepholz 1455–1482: Konrad III de Diepholz 1482–1508: Konrad IV de Rietberg 1508–1532: Eric de Brunswick-Grubenhagen 1532–1553: Franz de Waldeck (des de 1534 luterà) 1553-1574: Johann II d'Hoya 1574-1585: Enric de Saxònia-Lauenburg 1585-1591: Bernhard de Waldeck 1591-1623: Philipp Sigismund de Braunschweig 1623-1625: Eitel Frederick de Hohenzollern-Sigmaringen (Catòlic) 1625-1634: Franz Wilhelm de Wartenberg (Catòlic) 1634-1648: Gustav Gustavsson de Vasaborg (Luterà) 1648-1661: Franz Wilhelm de Wartenberg (Catòlic) 1662-1698: Ernest August de Brunsvic-Lüneburg (Luterà) 1698-1715: Carles Josep de Lorena (Catòlic) 1715-1728: Ernest August, duc de York i d'Albany (Luterà) 1728-1761: Klemens August de Baviera (Catòlic) 1764-1802: Frederic de York i Albany (Luterà), darrer príncep-bisbe 1802-1857: seu vacant 1803-1827: Karl von Gruben, Catòlic (Vicari Apostòlic de la seu d'Osnabrück, sense cap dret temporal. 1830–1855: Carl Anton Lüpke, bisbe auxiliar catòlic 1855–1857: Eduard Jakob Wedekin, bisbe de Hildesheim 1857–1866: Paul Ludolf Melchers, després arquebisbe de Colònia 1866–1878: Johannes Heinrich Beckmann 1878–1882: seu vacant 1882–1898: Johann Bernard Höting 1899–1914: Heinrich Hubert Aloysius Voß (Voss) 1914–1955: Hermann Wilhelm Berning 1956–1957: Gerhard Franz (Franziskus) Demann 1957–1987: Helmut Hermann Wittler 1987–1994: Ludwig Averkamp, després arquebisbes d'Hamburg 1995-present: Franz-Josef Hermann Bode
Estadístiques A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 580.615 batejats sobre una població de 2.106.921 persones, equivalent al 27,6% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1949 910.043 6.820.723 13,3 709 689 20 1.283 117 2.345 410 1969 897.262 7.424.740 12,1 919 737 182 976 260 2.591 419 1980 890.627 6.600.800 13,5 787 582 205 1.131 27 267 2.011 367 1990 879.759 5.915.049 14,9 698 528 170 1.260 51 227 1.635 372 1999 584.270 2.053.129 28,5 409 332 77 1.428 45 101 1.023 255 2000 581.599 2.098.994 27,7 402 326 76 1.446 49 102 1.056 255 2001 581.001 2.106.921 27,6 397 333 64 1.463 51 91 1.051 255 2002 582.542 2.106.921 27,6 416 336 80 1.400 50 80 1.051 255 2003 582.183 2.106.921 27,6 399 328 71 1.459 55 90 951 256 2004 580.615 2.106.921 27,6 392 320 72 1.481 55 91 965 256
Notes
Referències Catholic Encyclopaedia
Bibliografia lloc oficial Osnabrück a catholic-hierarchy.org Mapa de Baixa Saxònia el 1789
Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Bisbats d'Alemanya Categoria:Bisbats erigits al segle VIII Categoria:Geografia històrica de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Osnabrück