La batalla de Tsushima (, ) fou una batalla naval entre Rússia i el Japó durant la Guerra russo-japonesa que suposà la victòria definitiva japonesa en la guerra. Fou lliurada a l'estret de Tsushima, entre la Península de Corea i el sud del Japó. En aquesta batalla la flota japonesa va destruir dos terços de la flota russa del Bàltic que havia recorregut 33.000 kilòmetres per arribar al lloc de l'encontre. La batalla va ser qualificada per diversos escriptors com l'esdeveniment naval més important des de la batalla de Trafalgar.
Coneguda també com la "Batalla Naval del Mar del Japó" () i la "Batalla de l'Estret de Tsushima", fou la més gran batalla naval lliurada entre Rússia i el Japó durant la Guerra russo-japonesa. Aquesta va ser l'única batalla naval decisiva de la història lliurada per modernes flotes de cuirassats d'acer, la primera batalla naval en què la telegrafia sense fils va tenir un paper críticament decisiu, i ha estat definida com «l'eco moribund d'una vella era – per darrer cop a la història de la guerra naval vaixells de línia d'una flota vençuda es rendiren a alta mar.»Brown p. 10
La batalla tingué lloc entre el 27 i el 28 de maig de 1905 (14 i 15 de maig segons el calendari julià aleshores vigent a Rússia) a l'Estret de Tsushima entre Corea i el sud del Japó. En aquesta batalla la Flota Japonesa de l'Almirall Tōgō Heihachirō va destruir dues terceres parts de la flota russa de l'almirall Zinovi Rojéstvenski, que havia dut a terme un viatge de més de 18.000 milles nàutiques (33.000 km) per arribar a l'Orient Llunyà. A Londres el 1906, Sir George Sydenham Clarke va escriure, «La batalla de Tsu-shima és de lluny l'esdeveniment naval més gran i important des de Trafalgar»". Dècades més tard, l'historiador Edmund Morris afirmava que continuava sent la més gran batalla naval des de la batalla de Trafalgar.
Abans de la Guerra russo-japonesa, les nacions construïen llurs cuirassats amb bateries mixtes, principalment compostes per canons de 152 mm (6 polzades), 203 mm (8 polzades), 254 mm (10 polzades) i 305 mm (12 polzades), amb la intenció que aquests cuirassats combatessin en una línia de batalla, cercant una acció de flota decisiva a boca de canó. La Batalla de Tsushima va demostrar que la velocitat dels cuirassats i les grans peces amb abast més gran eren més avantatjoses en una batalla naval que les bateries mixtes de diferents mides.
La telegrafia sense fils es va inventar a la segona meitat de la dècada dels 1890 i en tombar de segle totes les principals armades del món havien adoptat aquest mitjà de comunicació millorat. Malgrat que Aleksandr Stepànovitx Popov de l'Institut Rus de la Guerra Naval havia construït i provat un equip de telegrafia sense fils l'any 1900, un sistema de la marca alemanya Telefunken va ser inicialment adoptat per la Marina Imperial Russa. Al Japó, la Marina Imperial va encarregar al professor Shunkichi Kimura el desenvolupament d'un sistema sense fils propi, i aquest sistema es trobava instal·lat a molts dels vaixells de guerra japonesos abans de 1904. Tot i que ambdós bàndols disposaven de primitiva telegrafia sense fils, els russos empraven sistemes alemanys i tenien dificultats en el seu ús i manteniment, mentre que els japonesos tenien l'avantatge d'emprar el seu propi equipament. Avui dia s'admet que aquesta batalla va suposar el començament de la guerra electrònica.
Antecedents
El 8 de febrer de 1904 destructors de la Marina Imperial Japonesa van llançar un atac per sorpresa contra la Flota del Pacífic de la Marina Imperial Russa ancorada a Port Arthur; 3 vaixells — 2 cuirassats i un creuer — resultaren danyats a l'atac. Així va començar la Guerra russo-japonesa. El primer objectiu del Japó era assegurar les seves línies de comunicació i subministrament amb el continent asiàtic, permetent-li així dur a terme una guerra terrestre a Manxúria. Per tal d'aconseguir això, era necessari neutralitzar el poder naval rus a l'Orient llunyà. En un primer moment, les forces navals russes romangueren inactives i no s'enfrontaren als japonesos, de manera que aquests van poder desembarcar tropes a Corea sense oposició. Tanmateix, els russos es revifaren amb l'arribada de l'Almirall Stepan Makarov i aconseguiren un cert grau d'èxit contra els japonesos. El vaixell insígnia de l'Almirall Makarov, el cuirassat Petropavlovsk va col·lidir amb una mina, i Makarov es trobava entre els morts. Els seus successors no van aconseguir desafiar la Flota Japonesa, i els russos van restar bloquejats a la seva base de Port Arthur.
Cap al maig, els japonesos havien desembarcat forces a la península de Liaodong i a l'agost començà el setge de la base naval. El 9 d'agost, l'almirall Wilgelm Vitgeft, comandant del 1r esquadró del Pacífic, rebé l'ordre de dirigir-se amb la seva flota a Vladivostok, unir-se allà amb l'esquadró que s'hi trobava estacionat, i aleshores enfrontar-se a la FIJ en un combat decisiu.Forczyk p. 26 & 54 Tanmateix, tots dos esquadrons de la flota russa del Pacífic van acabar sent dispersats a les batalles del Mar Groc del 10 d'agost i d'Ulsan el 14 d'agost de 1904. El que quedava del poder naval rus acabaria sent enfonsat a Port Arthur.
El Segon Esquadró del Pacífic Degut a la inactivitat del Primer Esquadró del Pacífic després de la mort de l'almirall Makarov i l'enfortiment del bloqueig japonès sobre Port Arthur, els russos van decidir enviar part de la seva Flota del Bàltic a l'Orient Llunyà. El pla era alliberar Port Arthur per mar, unir-se amb el Primer Esquadró del Pacífic i superar així la Flota Imperial Japonesa. D'aquesta manera es podria alentir l'avanç japonès sobre Manxúria fins que arribessin reforços russos pel ferrocarril transsiberià que permetessin superar les forces japoneses a Manxúria. A mesura que la situació a l'Orient Llunyà es deteriorava, el Tsar (encoratjat pel seu cosí, el kàiser Guillem II), va acceptar finalment la formació del Segon Esquadró del Pacífic. Consistiria en cinc divisions de la Flota del Bàltic, incloent-hi 11 dels seus 13 cuirassats. L'esquadró va salpar el 15 d'octubre de 1904 sota el comandament de l'Almirall Rojéstvenski.
El Segon Esquadró del Pacífic va navegar pel Mar del Nord. Com que hi havia rumors de torpeders japonesos al Mar del Nord, alguns vaixells russos van obrir foc contra vaixells de pesca britànics a l'altura del Dogger Bank, provocant que la Royal Navy seguís la flota russa fins que es va arribar a un acord diplomàtic. Com que els britànics els havien prohibit el pas pel Canal de Suez, els russos van navegar tot el camí al voltant de l'Àfrica i entre abril i maig de 1905 havien ancorat a Cam Ranh Bay a la Indoxina Francesa. El viatge fou llarg i difícil, i la moral de les tripulacions es va enfonsar. Les ordres de la flota eren trencar el bloqueig de Port Arthur, però la ciutat ja havia caigut el 2 de gener, de manera que el port rus de Vladivostok va esdevenir l'objectiu.
Estret de Tsushima Els russos podien navegar per qualsevol de tres estrets possibles per arribar a Vladivostok: La Perouse, Tsugaru, i Tsushima. L'Almirall Rojéstvenski va triar Tsushima per mirar de simplificar la seva ruta. L'Almirall Tōgō, amb la seva base a Pusan, Corea, també creia que Tsushima seria la ruta triada pels russos. L'Estret de Tsushima és la franja d'aigua a l'est de l'arxipèlag de Tsushima, que es troba a mig camí entre l'illa japonesa de Kyūshū i la Península de Corea, i és la ruta més curta i directa des d'Indoxina. Les altres rutes haurien forçat la Flota Russa a navegar cap a l'est al voltant del Japó. La Flota Combinada Japonesa i els Esquadrons del Pacífic Segon i Tercer russos, enviats des d'Europa, lluitarien als estrets entre Corea i Japó, a prop de les Illes Tsushima.
Preludi Degut al viatge de més de 28.000 quilòmetres, la Flota Russa no es trobava en les millors condicions per una batalla naval. A banda dels quatre nous cuirassats de classe Borodinó, la 3a Divisió de l'Almirall Nebogatov estava formada per vaixells més antics i amb un manteniment deficient. En general, cap dels dos bàndols no tenia un avantatge significatiu en maniobrabilitat.Forczyk p. 33 Tanmateix, el llarg viatge, combinat amb la manca de la possibilitat de dur a terme un manteniment adequat, havia fet que els fons dels vaixells russos es trobessin en molt mal estat, reduint significativament la seva velocitat. Els vaixells japonesos podien arribar als quinze nusos, però la Flota Russa amb prou feines podia arribar als 14, i això únicament en breus impulsos.
La batalla Tàctiques navals Els vaixells japonesos s'organitzaren en divisions, cada Divisió comandada per un Oficial de Bandera. A la Batalla de Tsushima, l'Almirall Tōgō tenia el comandament suprem al cuirassat Mikasa (les altres divisions estaven comandades per vicealmiralls, contraalmiralls, comodors, capitans i comandants per les divisions de destructors). Immediatament després del Mikasa a la línia hi anaven els cuirassats Shikishima, Fuji i Asahi. De seguida venien dos creuers blindats.
L'Almirall Tōgō, mitjançant un ús adequat del reconeixement i triant bé la seva posició, "va assegurar més enllà d'un risc raonable el seu objectiu estratègic d'atreure la flota russa al combat, independentment de les velocitats." Quan Tōgō va decidir executar un gir cap a babord en seqüència, ho feu per preservar la seqüència de la seva línia de batalla, això és amb el vaixell insígnia Mikasa encapçalant la línia (cosa que voldria indicar que Tōgō volia que les seves unitats més poderoses entressin en combat en primer lloc).
Girar en seqüència volia dir que els vaixells girarien l'un després de l'altre mentre continuaven seguint el vaixell que tenien al davant. En la pràctica cada vaixell giraria sobre el mateix espai de mar (posant-se així en perill durant la maniobra, car la flota enemiga tindria l'oportunitat d'obrir foc sobre l'àrea en qüestió). Tōgō podria haver ordenat la seva flota que girés "conjuntament", és a dir, que cada unitat efectués el gir al mateix temps invertint així el rumb. Aquesta maniobra, la mateixa efectuada per la flota Franco-Espanyola a Trafalgar, hauria estat més ràpida però hauria malmès la seqüència de la línia de batalla i causat confusió alterant els plans de combat i situant els creuers al davant, quelcom que Tōgō desitjava evitar.
Primer contacte Com que els russos desitjaven entrar a Vladivostok sense ser detectats, a mesura que s'acostaven a aigües japoneses modificaven el rumb per allunyar-se de les rutes marítimes regulars, per reduir així les possibilitats de ser detectats. La nit del 26 al 27 de maig, la flota russa s'apropà a l'estret de Tsushima.
En la nit fosca i emboirada, una boira espessa afavoria els russos. A les 2:45 de la matinada (hora japonesa), tanmateix, el creuer auxiliar japonès Shinano Maru va observar tres llums en el que aparentava ser un vaixell a l'horitzó distant i es va atansar per investigar-ho. Els llums pertanyien al vaixell hospital rus Oriol, que les mantenia enceses en compliment de les lleis internacionals de guerra naval. A les 4:30, el Shinano Maru s'apropà al vaixell desconegut i observà que no duia armament i que aparentava ser una unitat auxiliar. LOriol va prendre el Shinano Maru per un altre vaixell rus i no va provar de notificar l'encontre a la flota. El que sí va fer fou informar el vaixell japonès que hi havia altres vaixells russos a prop. El Shinano Maru va observar aleshores les formes imprecises d'uns altres deu vaixells russos enmig de la boira. La flota russa havia estat descoberta, i qualsevol possibilitat d'arribar a Vladivostok sense ser detectada havia desaparegut.