El zosterop dorsigrís Rev. 20/12/2021 o zostèrops de dors gris (Zosterops lateralis) és un ocell passeriforme de la família dels zosteròpids (Zosteropidae) que habita zones amb arbres, matolls i ciutats de l'est, sud i est d'Austràlia i illes properes, Tasmània, illes Nord i Sud de Nova Zelanda, illes Chatham, Campbell, Vanuatu, Nova Caledònia, Loyauté, Banks, Fiji i Tuamotu.

També conegut pel nom maori "tauhou" (significa "estrany" o, més literalment, "nouvingut"), és un ocell passeriforme omnívor molt petit del sud-oest del Pacífic. A Austràlia i Nova Zelanda, el seu nom comú de vegades és "zosterops", però aquest nom s'utilitza més comunament per referir-se a tots els membres del gènere Zosterops o a tota la família Zosteropidae.

A Nova Zelanda, el zosterops es va registrar per primera vegada el 1832. Va arribar en nombre més alt el 1856, i se suposa que un estol migratori va ser arrossegat cap a l'est per una tempesta. Com a ocell aparentment autointroduït, està protegit com a espècie nativa de Nova Zelanda.

Descripció esquerra|miniatura|200x200px|JuvenilEl zosterop dorsigrís és un ocell petit d'11 a 13 cm de llargada i uns 10 g de pes, té un anell visible de plomes blanques al voltant de l'ull. Hi ha diverses variacions de plomatge segons la subespècie. Generalment les ales són de color verd oliva i el dors gris o verd oliva, la gola de color més clar (groc o gris), els flancs van del color castany al beix pàl·lid i la cua inferior que pot ser blanca o groga. Dins d'Austràlia hi ha migracions estacionals i les àrees de distribució de les subespècies se superposen. Les altres illes dins de l'àrea de distribució solen albergar només una subespècie cadascuna, de manera que només s'observa una variant de plomatge.

L'esperma de Zosterops lateralis presenta el cap que mesura 13,01 μm, la part mitjana de 52,75 μm i el flagel que s'estén fins a 56,69 μm, donant com a resultat una longitud total de 69,71 μm.

Distribució i hàbitat El zosterop dorsigrís és originari d'Austràlia, Nova Zelanda i les illes del Pacífic sud-oest de Lord Howe, Nova Caledònia, les Illes de la Lleialtat, Vanuatu i Fiji. És comú o abundant a les parts relativament fèrtils del sud-oest i sud-est d'Austràlia (incloses Tasmània i les illes de l'estret de Bass), i a la zona costanera ben regada del Queensland tropical, inclosa la península del Cap York.

És susceptible de trobar-se en qualsevol zona amb vegetació, excepte en prats oberts, dins del rang de distribució, inclosos boscos, matolls, blocs hortícoles i jardins urbans.

Ecologia Alimentació El zosterop dorsigrís és omnívor amb una dieta que inclou insectes, aranyes, baies, fruites i nèctar. A Nova Zelanda, mengen fruits d'arbres autòctons com el kahikatea i el rimu. Quan el menjar és escàs a l'hivern, mengen una àmplia varietat d'aliments, des de menjars per a ocells, des d'aigua amb sucre fins a pa i carns cuites, fins a trossos sòlids de greix. També s'alimenta de grans quantitats de fruita i nèctar, cosa que els converteix en plagues ocasionals dels horts comercials.

Comportament miniatura|Niu i pollets Es reprodueixen a la primavera i principis d'estiu (principalment entre setembre i desembre), formant una petita tassa d'herba, molsa, pèl, teranyina i card, suspesa d'una forquilla de branca a la part exterior de petits arbres o arbustos. Ponen de dos a quatre ous blau pàl·lid, i es poden fer dues (o de vegades tres) postes durant cada temporada de reproducció. Els ous desclouen després d'uns 11 dies, i els pollets són volanders després d'altres 10 dies. Els juvenils són independents a les 3 setmanes i poden reproduir-se als 9 mesos.

A finals d'estiu, s'agrupen en estols i molts ocells australians migren, dirigint-se cap al nord al llarg de la costa i les serralades, buscant aliment durant el dia amb molts crits i moviments ràpids a través dels arbustos, i després volant llargues distàncies durant la nit. La migració parcial del zosterop dorsigrís podria estar parcialment controlada per la genètica, ja que la variació al·lèlica del gen CLOCK s'associa amb l'estatus migratori.

La major part de la població de Tasmània creua l'estret de Bass (una gesta sorprenent per a ocells de 12 cm que pesen només uns pocs grams) i es dispersa a Victòria, Nova Gal·les del Sud i el sud-est de Queensland. Les poblacions d'aquestes zones tendeixen a dirigir-se més al nord; mentre que els ocells més septentrionals romanen residents tot l'any. A l'oest d'Austràlia s'han registrat movent-se entre el continent i les illes costaneres.

El zosterop dorsigrís és omnívor amb una dieta que inclou insectes, aranyes, baies, fruites i nèctar. A Nova Zelanda, mengen fruits d'arbres autòctons com el kahikatea i el rimu. Quan el menjar és escàs a l'hivern, mengen una àmplia varietat d'aliments, des de menjars per a ocells, des d'aigua amb sucre fins a pa i carns cuites, fins a trossos sòlids de greix. miniatura|200x200px|Zosterop dorsigrís posat en un Cestrum.

Relació amb els humans Horticultura El zosterop dorsigrís realitza un servei valuós en jardins i horts, alimentat-se d'insectes nocius per als productes, com ara pugons, cotxinilles i la tinya de la col. Tanmateix, alguns fruiticultors, viticultors i jardiners particulars els consideren una plaga greu, sobretot perquè, en ser tan petits, simplement les xarxes per a ocells no els impedeix travessar-les entrant i sortint de la xarxa a voluntat. Se senten atrets per una àmplia gamma d'espècies de fruites, com ara pomes, cítrics, feijoes, figues, raïm, peres i caquis.

En la literatura El zosterop dorsigrís apareix com a personatge principal, "Honey", als llibres infantils il·lustrats "Honey and Bear", "Special Days with Honey and Bear" i "The Honey and Bear Stories", d'Ursula Dubosarsky i il·lustrats per Ron Brooks. A les memòries de Brooks del 2010, "Drawn from the Heart", descriu com es va inspirar en un ocell d'ulls platejats que va veure al jardí de casa a Tasmània: "aquells grans anells platejats amb una fina línia negra al voltant de la vora exterior, just al voltant dels ulls... És perfecta, vaig pensar. Aquesta és ella! Aquesta és Honey".

Taxonomia El zosterop dorsigrís va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg anglès John Latham el 1801 amb el nom binomial Sylvia lateralis.

El nom genèric Zosterops, prové del grec antic «ζωστηρ/zōstēr, ζωστηρος/zōstēros» que significa “cinturó”, “faixa”; i «ωψ/ōps», «ωπος/ōpos», “ull”. L'epitet específic lateralis prové del llatí «lateralis» que significa “de costat”, “lateral” que deriva de «latus», “lateral”.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen setze subespècies:

Z. l. vegetus (Hartert, 1899) – nord-est de Queensland. Z. l. cornwalli (Mathews, 1912) – centre-est i sud-est de Queensland fins al nord-est de Nova Gal·les del Sud. Z. l. chlorocephalus (Campbell & White, 1910) – Grup Capricorn i Bunker, centre de Queensland, Austràlia. Z. l. westernensis (Quoy & Gaimard, 1830) – des del sud-est de Nova Gal·les del Sud fins a l'est de Victòria. Z. l. tephropleurus (Gould, 1855) – Illa Lord Howe. Z. l. lateralis (Latham, 1801) – Illa Flinders, Tasmània; Illa Norfolk; Nova Zelanda i les illes Chatham. Z. l. ochrochrous (Schodde & Mason, 1999) – Illa King, Tasmània. Z. l. pinarochrous (Schodde & Mason, 1999) – sud-est d'Austràlia Meridional, sud-oest de Nova Gal·les del Sud i oest de Victòria. Z. l. chloronotus (Gould, 1841) – sud-oest d'Austràlia Occidental des de Caernarfon cap al sud costaner i subcostal fins a Austràlia Meridional al davant de la Gran Badia Australiana. Z. l. griseonota (Gray, 1859) – Nova Caledònia. Z. l. nigrescens (Sarasin, 1913) – Illes de la Lleialtat, Nova Caledònia. Z. l. melanops (Gray, 1860) – Lifou, Illes de la Lleialtat, Nova Caledònia. Z. l. tropicus (Mees, 1969) – Illes Torres i Illes Banks (excepte Mota Lava), i Malo i Espíritu Santo, nord-oest de Vanuatu. Z. l. vatensis (Tristram, 1879) – centre i sud de Vanuatu. Z. l. valuensis (Murphy & Mathews, 1929) – Mota Lava, Illes Banks, Vanuatu. Z. l. flaviceps (Peale, 1848) – Fiji.

Notes taxonòmiques

Referències

dorsigrís Categoria:Ocells d'Oceania