Les glàndules de Tyson, o glàndules prepucials, es troben en alguns mamífers i s'han observat i descrit principalment en ratolins. La seva funció principal és la producció de feromones. Les glàndules prepucials les va estudiar per primer cop Edward Tyson i les va descriure completament el 1694 William Cowper, qui les va anomenar glàndules de Tyson. A les formacions similars observades en les femelles se les sol anomenar glàndules clitorals.
Les glàndules prepucials o de Tyson en el cos humà, són descrites com glàndules sebàcies modificades situades més freqüentment en el solc balanoprepucial, a parells als costats del fre o a la zona d'unió del prepuci amb el gland: coll del penis, corona del gland i capa interna del prepuci. Les seves cèl·lules són responsables d'alguns components de l'esmegma; poden ser seborreiques i tendeixen a desaparèixer o perdre visibilitat amb l'edat.
Hi ha controvèrsia respecte a l'existència d'homòlegs funcionals d'aquestes glàndules en els humans. Alguns detractors sostenen que l'humà no té un equivalent anatòmic real d'aquestes glàndules i que les formacions observades en la corona, fre i prepuci són en realitat pàpules perlades, sostenint també que no estan involucrades en la formació de esmegma.
Referències
Vegeu també Taques de Fordyce Pàpules perlades Glàndula uretral
Bibliografia
Parkash S, Rao R, Venkatesan K, Ramakrishnan S. Sub-preputial wetness: its nature. Ann Natl Med Sci Índia 1982; 18: 109-12
Categoria:Penis Categoria:Sistema reproductor femení