Borat: Aprenentatges culturals a Amèrica per fer contribució a la gloriosa nació del Kazakhstan (títol original en anglès, Borat: Cultural learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazahkstan, sovint simplificat com Borat), és un fals documental estatunidenc dirigit per Larry Charles el 2006, estrenat als Estats Units el 2006. Ha estat doblat al català.Borat a esadir.cat
La pel·lícula, distribuïda per la 20th Century Fox, ha estat escrita, produïda, i interpretada per l'actor britànic Sacha Baron Cohen, que havia desenvolupat el personatge principal, Borat Sagdiyev, a través dels seus esquetxos. És la segona pel·lícula centrada sobre un dels personatges creats per Cohen en el seu programa de televisió Da Ali G Show després Ali G estrenada el 2002.
Malgrat una estrena reduïda als Estats Units, la pel·lícula va ser un èxit comercial, i de la crítica. Sacha Baron Cohen va guanyar el Globus d'Or al millor actor musical o còmic i va ser nominada a l'Oscar al millor guió adaptat.
La pel·lícula va estar envoltada de controvèrsies des del començament del seu rodatge. El seu personatge principal va ser denunciat pel seu caràcter homòfob, sexista i antisemita (tot i que Larry Charles, el director, i Sacha Baron Cohen són jueus). Alguns han considerat igualment aquesta pel·lícula com islamòfoba, deixant el Kazakhstan com un país endarrerit i bàrbar. La pel·lícula va crear gairebé un incident diplomàtic amb Nursultan Nazarbàiev, el president del Kazakhstan. La pel·lícula va ser censurada a nombrosos països musulmans amb l'excepció notable del Líban. El comitè de censura rus no ha certificat la pel·lícula, sense poder censurar-la, impedint així la seva difusió a les sales de cinema.
Borat va sortir en DVD el 2007.
Argument miniatura|Sacha Baron Cohen en la preestrena de Borat a Colònia. Borat Sagdiyev és un periodista kazakh vivint a la petita ciutat de Kuzek. El ministeri de la Informació del seu país l'envia als Estats Units per prendre lliçons i millorar el nivell de vida del Kazakhstan. De fet, la major part de la pel·lícula és constituïda d'entrevistes entre Borat i dels Americans. Marxa amb el seu productor, Azamat Bagatov, i el seu pollastre domèstic.
A la seva arribada a Nova York, Borat prova de mantenir contactes amb els vianants, tot satisfent les seves necessitats naturals en ple carrer i volent comprar les noies que li agraden. Troba primer de tot un professor d'humor, i costa el concepte sobre les sogres (que, segons ell, impliquen per força el sexe). Un vespre a la seva habitació d'hotel, mira un episodi de la sèrie Alerta A Malibu i s'enamora de Pamela Anderson. En una trobada amb feministes (a les quals intenta fer conèixer els recents descobriments d'un savi, el doctor Yamak, segons els quals la dona té un cervell més petit que l'home), s'assabenta que l'actriu viu a Califòrnia. Poc després, rep un telegrama comunicant-li que la seva esposa ha estat morta per un os.
Convenç doncs Azamat de marxar a Los Angeles, després d'haver-li explicat que s'hi trobaven «Pearl Harbor i Texas». Tanmateix, Azamat tement un nou atemptat (creu que els de l'11 de setembre de 2001 han estat organitzats pels jueus) es nega a agafar l'avió. Borat després compra una camioneta de venedor de gelats. La primera etapa del seu periple és Washington DC, casa del «Gran Cap de la Guerra Bush 1r». Troba la Desfilada de l'orgull gai i dos polítics (Bob Barr i Alan Keyes). Borat participa llavors en una emissió televisada on destaca durant el butlletí de meteorologia, després marxa per cantar en un rodeo. Després d'haver excitat la multitud donant suport a la guerra de l'Iraq en un discurs encès, es posa a cantar l'himne nacional kazakhEs tracta d'un himne fictici escrit per Erran Baron Cohen i reprès als crèdits sobre l'himne estatunidenc, provocant disturbis.
A la carretera, cau sobre uns brocanters que creu que són gitanos de qui vol agafar llàgrimes, ja que serveixen per portar felicitat. Hi troba una revista consagrada a Alerta a Malibu, que roba i conserva com una relíquia. Borat i el seu productor s'aturen igualment en un Bed and breakfast ostentat per jueus, que intenten escapar-se per temor de ser assassinats. Intenten llavors sense èxit comprar una arma, però aconsegueixen en canvi comprar una ossa que anomenen Oksana (com la dona de Borat).
Borat s'apunta llavors a lliçons de savoir-vivre després assisteix a un sopar en el transcurs del qual impacta moltes vegades l'assistència portant a la taula una bossas amb els seus excrements, i convidant una prostituta, Luenell, per a les postres. Volent comprar un regal per a Pamela, destrueix en gran part una botiga d'antiguitats i intenta pagar-los amb pèls pubians. Un vespre quan surt del seu bany, Borat descobreix Azamat masturbant-se davant una fotografia de Pamela. Es llancen a un combat acarnissat, després prossegueixen completament nus, Borat brandant un puny de plàstic, pels passadissos del seu hotel per acabar enmig d'una conferència. L'endemà, Azamat marxa emportant-se el passaport de Borat. Havent-se quedat sense benzina, és agafat per una autocaravana d'una fraternitat estudiant de Carolina del Sud. Després d'haver remullat jla seva trobada, miren una pel·lícula pornogràfica que posa en escena Pamela Anderson. Borat, que la creia verge, queda consternat.
S'acaba adormint davant una església pentecostalista i es desperta durant una cerimònia en el curs de la qual Chip Pickering (representant del Congrés dels Estats Units i James W. Smith Jr. (jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units) l'ensenyen a perdonar. Amb aquests «amics d'aquest Jesús de Natzaret», aconsegueix arribar a Los Angeles on troba Azamat disfressat d'Oliver Hardy (Borat creu que va disfressat d'Adolf Hitler). Es reconcilien, i Azamat ensenya a Borat l'informe que ha preparat sobre Pamela Anderson. Aquesta ha de signar autògrafs en un Virgin Megastore.
Borat s'hi presenta doncs amb la seva «bossa de matrimoni» i intenta agafar-la, però és detingut pels guardaespatlles de la vedette. Troba finalment Luenell i torna al Kazakhstan. Diversos mesos més tard, el seu poble ha evolucionat bé: ha convertit els seus habitants al cristianisme (crucifiquen els jueus en lloc de perseguir-los), i hi ha introduït les noves tecnologies (lectors de DVD i televisions LCD).
Repartiment Sacha Baron Cohen: Borat Sagdiyev Ken DavitiEan: Azamat Bagatov Pamela Anderson: Ella mateixa Luenell Campbell: Luenell, la prostituta
Un «mockumentary» o «fals documental paròdic» Borat és un «mockumentary» (fals documental paròdic)» que caricaturitza el Kazakh lambda i el seu país. El Kazakhstan és o descrit com un país assedegat de l'American Way of Life i totalment subdesenvolupat. Amb menys de cinquanta anys, la mare de Borat és la degana del seu poble, el mecànic és també avortador, els cotxes són tirats per cavalls i Borat pren banys de sol prop de les clavegueres.
La gran majoria de les escenes no han estat escrites, i els personatges filmats no són actors, a excepció de Borat, Azamat, Luenell la prostituta i Pamela Anderson. L'escena de l'antiquari ha estat escrita abans, Cohen tenia por de trencar objectes de valor històric. Els crèdits parlen igualment un naked fight coordinator (coreògraf del combat nu). El rodatge es va acabar gairebé el gener de 2005 quan Cohen crea un disturbi durant l'escena del rodeo. En total, la policia ha estat cridada 91 vegades en el transcurs del rodatge En una entrevista, Sacha Baron Cohen ha declarat que es van rodar 400 hores de pel·lícula. Els personatges que no són interpretats per actors professionals a la pel·lícula han hagut de signar un contracte estipulant que no demandarien la producció
Cap personatge de la pel·lícula no parla kazakh. Sacha Baron Cohen parla hebreu, i l'actor estatunidenc d'origen armeni Ken Davitian parla en armeni al llarg de la pel·lícula. Els textos de la pel·lícula utilitzen l'alfabet ciríl·lic rus, però les paraules escrites no volen dir res. Els noms de certs llocs són fins i tot escrits en lettres llatines invertides. Per contra, les expressions utilitzades per Borat són inspirades en llengües eslaves existents. Així, « jagshemash » és molt a prop del polonès « jak się masz? » (« Com vas ? ») Igualment, quan intenta calmar la seva vaca i la seva gallina, ell anomenat «tysché», molt a prop de l'expressió russa que significa «calma!»
Pel que fa als crèdits, si l'himne nacional kazakh és en realitat una paròdia composta per Erran Baron Cohen (el germà de Sacha Baron Cohen), les imatges són publicitat estonianes dels anys 1980. S'hi veu igualment İlham Əliyev, president actual de l'Azerbaidjan.
Rebuda Estrena a sales Borat es va presentar per primera vegada durant el Comic-con de San Diego el 21 de juliol de 2006. La primera projecció de pagament va tenir lloc durant el Festival de cinema de Transverse City de 2006 i la pel·lícula hi va guanyar un premi.
El llançament oficial de la pel·lícula es va fer a Toronto el 7 de setembre de 2006 al teatre de la Universitat Ryerson durant el Festival Internacional de Cinema de Toronto. Sacha Baron Cohen hi va arribar disfressat de Borat. Un incident va tenir lloc en el curs de projecció; per impacientar l'audiència, l'actor ha fet alguns esquetxos improvisats en escena (concloent dient: «Un cop més dels jueus !»), després la projecció va passar a l'endemà. Dustin Hoffman hi va assistir
A finals d'octubre de 2006, la 20th Century Fox va baixar el nombre de sales de 2000 a 800. Aquesta decisió sorprenent no ha impedit ser al primer lloc al box office, superant Flushed Away i The Santa Clause 3: The Escape Clause estrenades la mateixa setmana. Per a la segona setmana de projecció americana, la Fox va recaptar un total de 68 milions de dòlars. El 26 de novembre de 2006, la pel·lícula va passar del tercer al cinquè lloc amb un total de 109,3 milions de dòlars de recaptacions en aquella data. La pel·lícula supera igualment Star Wars Episode III: Revenge of the Sith, Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest i Spider Man el seu primer cap de setmana d'explotació
Rebuda de la critica Tant als Estats Units d'Amèrica com a França, l'acollida crítica ha estat globalment molt positiva Així L'Exprés parla d'«una obra subversiva d'antropòleg advertit», d'un «temible i hilarant road-movie documental» i Telerama considera que «això és gran art». L'indret britànic Rotten Tomatoes li dona una mitjana d'un 91% per a 210 crítiques. Metacritic li dona per la seva part un resultat de 89 sobre 100.
Tanmateix, alguns crítics han criticat la pel·lícula. Així, Joe Queenan considera que Sacha Baron Cohen no és que un «odiós bufó» (odious twit»). A França le Figaro parla d'«acudit pesat», i L'Humanité parla d'una «gran pallassada» que humilia els països del Tercer Món.
Premis i nominacions Premis 2007. Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Sacha Baron Cohen
Nominacions 2007. Oscar al millor guió adaptat per Sacha Baron Cohen, Anthony Hines, Peter Baynham, Dan Mazer i Todd Phillips 2007. Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
Controvèrsies Crítiques de part del Kazakhstan