miniatura|Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan. Després del final del darrer període glacial, 12.500 - 5.000 mil anys aC, els campaments s'estengueren per tot el territori del Kazakhstan i el període finalment conduí a l'extinció de grans animals (mamut, rinoceront llanut). Les comunitats de caçadors-recol·lectors inventaren l'arc i les barques, utilitzaven el llop domesticat i les trampes per caçar i desenvoluparen la cultura arqueològica Atbasar. Fa al voltant de 5.000 anys, durant el procés de la revolució neolítica aparegué la cria d'animals i agricultura, que formaren Atbasar, Kelteminar, Botai, Mokanjar, Ust-Narym, i altres cultures arqueològiques. A la cultura Botai (3600-3100 aC) hom li atribueix la primera domesticació de cavalls. Durant la Revolució meolítica, apareixen la ceràmica i les eines de pedra polides, de les quals se n'han trobat en diverses ubicacions a través de les estepes del Kazakhstan, valls de riu i muntanyes. El quart i tercer mil·lenni presenciaren el començament de la producció de metalls, la fabricació d'eines de coure i l'ús de motlles de foneria. Es van trobar fins a 100 indrets amb utensilis de coure forjat. Durant el segon mil·lenni, es desenvolupa l'extracció de minerals al Kazakhstan Central, apareix la cria d'animals de pastura a nivell extensiu, i l'economia nòmada de cavalls es converteix en una tecnologia desenvolupada com a mètode de producció viable a les estepes eurasiàtiques.
El canvi de condicions climàtiques forçà els trasllats massius de poblacions dins i fora del cinturó d'estepes. El període d'aridització que es perllongà durant un mil·lenni des del final del 2n mil·lenni fins al començament del 1r mil·lenni aC conduí al despoblament dels cinturons àrids i les àrees d'oasis de les valls fluvials; la seva població es traslladà cap al nord a la zona d'estepes boscoses. Les noves poblacions emigraren a la fi del període àrid, al començament del 1r mil·lenni aC, i van repoblar àrees abandonades amb fluxos procedents de l'oest i de l'est, creant societats simbiòtiques que començaven a formar-se al segle XVI aC. En el l'emergent Imperi Hun ocupà la totalitat del Kazakhstan entre els seus territoris, i comença el període històric del Kazakhstan. Poc després de la seva creació absorbí 26 possessions independents, i uní diverses poblacions de l'estepa i el bosc en un estat únic. Després que la desaparició de l'Imperi Hun Oriental, el poble Tele del Kazakhstan, conegut en annals xinesos com a Tiele, formà unions tribals que es convertiren en una atracció cobejada pels successors huns, però generalment van mantenir la independència de les seves unions. En el , el poble del Kazakhstan fou altre cop absorbit per una nova entitat política, el Kaganat turquès, que controlà aproximadament la mateixa àrea que l'Imperi Hun Oriental. Posteriorment, parts importants del Kazakhstan foren governades successivament pels kaganats uigur i kirguís. Durant l'Alta Edat Mitjana, van sorgir també un cert nombre d'estats independents al Kazakhstan, els més coneguts dels quals foren la Unió Kangar, l'Estat Oghuz Yabghu, i el Kanat Qarakhànida. Al Kazakhstan caigué sota el domini de l'Imperi Mongol, i romangué en l'esfera dels estats successors dels mongols fins a l'Edat Moderna. A començament del , diverses parts del Kazakhstan foren annexionades per l'Imperi Rus, i el que romangué fou absorbit gradualment en un Turquestan Rus, a partir del 1867. La República moderna del Kazakhstan fou separada en una entitat política nova durant la subdivisió soviètica del Turquestan Rus durant els anys 1930.
Prehistòria miniatura|Una armadura de desfilada, estil catafracta d'un sace reial d'Issyk kurgan. Els humans han habitat l'actual Kazakhstan des del principi de l'Edat de pedra, generalment seguint el pasturatge nòmada per qual s'ajusten millor el clima i el terreny de la regió.. Les cultures preshistòriques de l'edat del bronze que s'estenien al territori kazakh inclouen la Cultura de Srubna, la Cultura d'Andrónovo i la Cultura d'Afanàsevo. Entre el 500 aC i el 500 dC, el Kazakhstan fou la llar de les primeres cultures guerreres nòmades: els saces i els huns.
Història antiga El primer estat ben documentat a la regió fou el Kaganat turquès, o Göktürks, estat köktürk, establert pel clan d'Aixina, que sorgí al . Els karlucs, una confederació de tribus turqueses, establiren un estat en el que és ara Kazakhstan oriental el 766. Als segles VIII i IX, parts del sud del Kazakhstan foren conquerides per àrabs, que hi introduïren l'Islam. Els oghuz controlaren el Kazakhstan occidental des del fins al ; les poblacions de kimaks i kiptxaks, també d'origen turquès, controlaven l'est més o menys a la mateixa època. Al seu torn, els cumans controlaren el Kazakhstan occidental aproximadament des dels anys 1100 fins als anys 1220. El gran desert central del Kazakhstan encara s'anomena Daixti-Kiptxak, o Estepa Kiptxak. La capital (Astana) fou la llar de molts huns i saces.
Al , la confederació Qarluq formava l'Estat karakhànida, que llavors conquerí la Transoxiana, la zona del nord i l'est de l'Amudarià. A principis del , els Qarakhànides lluitaven constantment entre si mateixos i amb els turcs seljúcides al sud. Els Qarakhànides, que s'havien convertit a l'islam, foren conquerits durant els anys 1130 pels Kara-khitai, un poble mongol que s'havia traslladat a l'oest, provinent del nord de la Xina. A mitjan , un estat corasmi independent, situat al llarg de l'Amudarià se separà de l'afeblit Kanat Kara-khitai, però la major part d'aquest kanat perdurà fins a la invasió mongola de Genguis Kan el 1219-1221.
Després de la conquesta mongola del kanat Kara-Khitai, el Kazakhstan caigué sota el control d'una successió de governants de l'Horda d'Or mongola, la branca occidental de l'Imperi Mongol. L'horda o jüz és la precursora del clan actual. A principis del , l'estructura de govern s'havia fragmentat en uns quants grans grups coneguts com a kanats, incloent-hi l'Horda de Nogai i el Kanat de Bukharà.
El terme kazakh va aparèixer a mitjan , sent inicialment utilitzat per a referir-se als grups separats de l'estat uzbek i que formaven una unitat independent política. Més endavant guanyà un significat ètnic.
Kanat Kazakh (1465-1731)
El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan. Durant el regnat de Kasim Khan (1511-1523), el Kanat Kazakh s'expandí considerablement.
Kasim Khan instituí el primer codi legal Kazakh de drets el 1520, anomenat "Qasym Khannyn Qasqa Zholy" (Carretera Brillant de Kasym Khan).
Altres prominents kans kazakhs foren Ak Nazar Khan, Ixim Khan, Tiavka Khan i Abylai Khan.
El kanat kazakh no tenia sempre un govern unificat. Els kazakhs es dividiren tradicionalment en tres parts - la Gran Horda Kazakh, Horda Mitjana Kazakh i Horda Petita Kazakh. Totes les hordes havien d'acceptar el fet de tenir un kan comú. En particular, el 1731 no hi havia cap mena de lideratge kazakh fort, i les tres hordes s'incorporaren a l'Imperi Rus una per una. En aquell punt, el kanat kazakh deixà d'existir.
El kanat kazakh es descriu en textos històrics com el Tarikh-i-Rashidi (1541-1545) per Muhammad Haidar Dughlat i Zhamigi-a-Tavarikh (1598-1599) per Kadyrgali Kosynuli Zhalayir.
A l'Imperi rus (1731-1917) miniatura|Els Kazakhs reparteixen un cavall blanc com a regal a l'Emperador Qianlong de la Xina (1757), aviat després de la conquesta Qing de Xinjiang. Aviat, el comerç intensiu començava en Kulja i Chuguchak, cavalls Kazakh, ovella i cabres que es canviaven per seda xinesa i teixits de cotó.. Els comerciants russos i els soldats començaren a aparèixer a la vora nord-occidental de territori kazakh al , quan els cosacs establien els forts que més tard es convertiren en les ciutats de Iaitsk (moderna Oral) i Guriev (moderna Atirau). Els russos pogueren apoderar-se del territori kazakh perquè els kanats estaven preocupats per kanat jungar, que a finals del s'havia començat a traslladar a territori kazakh des de l'est. Forçat cap a l'oest en el que anomenen la seva Gran Retirada, els Kazakhs estaven cada cop més agafats entre els calmucs i els russos. Dues de les hordes kazakh depenien de l'Oirat Huntaiji. El 1730 Abu l-Khayr Khan, un dels kans de l'Horda Petita, demanà l'ajuda russa. Encara que la intenció d'Abul Khayr havia estat de formar una aliança provisional més forta contra els calmucs, els russos assoliren el control permanent de l'Horda Petita com a resultat de la seva decisió. Els russos conqueriren l'Horda Mitjana pel volts del 1798, però la Gran Horda s'ho manegà per romandre independent fins als anys 1820, quan l'expansió del Kanat de Kokand al sud forçà els kans de la Gran Horda a triar la protecció dels russos, que els semblava el menor de dos mals.
La colonització del Kazakhstan per Rússia fou alentida per revoltes nombroses i guerres al . Per exemple, les revoltes d'Isatay Taymanuly i Makhambet Utemisuly el 1836-1838 i la guerra liderada per Eset Kotibaruli el 1847-1858 foren alguns d'aquests esdeveniments de resistència anticolonial.
El 1863, l'Imperi Rus elaborà una nova política imperial, anunciada a la Circular de Gortxakov, on s'afirmava el dret d'annexionar-se àrees "molestes" a les fronteres de l'imperi. Aquesta política conduí immediatament a la conquesta russa de la resta de l'Àsia central i la creació de dos districtes administratius, la General-Gubernatorstvo governació general del Turquestan Rus i la de Les Estepes. La majoria del Kazakhstan actual formava part del Districte de Les Estepes, i parts del Kazakhstan del sud actual, incloent-hi Almaty (Verny), es trobaven a la governació del Turquestan Rus..
A partir de la segona meitat del va ocórrer la migració camperola des de Rússia, establint-se al nord, oest i sud-est del país.
A principis del , la construcció de forts russos començà a tenir un efecte destructiu sobre l'economia tradicional kazakh, tot limitant el territori, que un cop fou vast, sobre el qual les tribus nòmades podrien conduir els seus ramats. El principi de la fi del nomadisme començà durant els anys 1890, quan es van assentar diversos pobladors russos a les fèrtils terres del Kazakhstan del nord i oriental. El 1906, el Ferrocarril del Trans-Aral entre Orenburg i Taixkent fou completat, la qual cosa facilità encara més la colonització russa de les fèrtils terres de Semiretxie. Entre 1906 i 1912, s'hi van establir més de mig milió de granges russes com a part de les reformes de ministre rus de l'interior Piotr Stolýpin, la qual cosa suposà una pressió immensa sobre el mode tradicional de vida kazakh, en ocupar els prats i utilitzar els escassos recursos d'aigua. L'administrador del Turkestan (Kazakhstan actual) Vasile Balabanov fou el responsable del reassentament rus durant aquell temps.
Afamats i desplaçats, molts kazakhs s'uniren a la Revolta de l'Àsia central contra el reclutament per a l'Exèrcit imperial rus, que el tsar demanà el juliol de 1916 com a part de l'esforç contra Alemanya en la Primera Guerra Mundial. A finals del 1916, les forces russes reprimiren brutalment l'extensa resistència armada, amb la presa del territori i el reclutament dels habitants de l'Àsia central. Milers de kazakhs foren morts, i milers d'altres fugiren a la Xina i Mongòlia.
Molts kazakhs i russos combateren l'arribada del comunisme i es resistiren al seu control fins al 1920.
L'autonomia Alaix (1917-1920)
miniatura|Bandera de l'Horda Alaix