El Retaule de Sant Esteve Protomàrtir és un retaule gòtic que era a l'altar major de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers.
Es considera obra del taller dels Vergós amb algunes taules complementàries de Joan Gascó, possiblement subcontractat pels Vergós, i està datada del 1495-1500. El retaule fou desmuntat el 1775 i reemplaçat per un de nou procedent de la basílica de la Mercè de Barcelona. Llavors, els compartiments es van guardar a la casa parroquial de Granollers fins a començament del , quan van passar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment s'exposen catorze escenes en tretze taules, ja que dues escenes de la predel·la són pintades sobre una mateixa taula.
La temàtica narrativa del cos principal se centra en l'hagiografia del sant, amb escenes de la seva vida i altres relatives a narracions posteriors a la seva mort relacionades amb els seus miracles. La iconografia de les taules de la predel·la està dedicada al cicle de la Passió de Jesús. Estilísticament, el retaule mostra una continuïtat de l'escola de Jaume Huguet, de qui els Vergós varen ser deixebles i col·laboradors. De fet, alguns historiadors han defensat la intervenció del mateix Huguet en algunes taules.
Història Encara que es desconeix la data exacta del contracte, la cronologia més raonable situa l'inici del treball entorn dels anys 1491-1493, quan va ser contractat per 500 lliures a Pau Vergós, coincidint amb l'època que el pintor també va ser contractat per al retaule dels paraires de l'església de Sant Agustí Vell de Barcelona (11 de maig de 1493). Quan Pau Vergós va morir el 1495, el treball fou encarregat al seu germà Rafael, amb la condició que el contracte es podria cancel·lar si el retaule no agradava als jurats de Granollers. Rafael Vergós va finalitzar la pintura el 1500. L'historiador Josep de Manjarrés va ser el primer a emplaçar la cronologia a les acaballes del , situant l'origen primigeni a l'església parroquial de Granollers, construïda el 1480.
El retaule va continuar a l'altar major de dita església de Granollers fins que va ser desmuntat el 1775 i fou reemplaçat per un de nou procedent de la basílica de la Mercè de Barcelona, perdut a causa de la destrucció de l'església durant el decurs la Guerra Civil espanyola.
Alguns compartiments del retaule de Granollers van participar en l'Exposició d'Arts Sumptuàries que es va celebrar a l'edifici de la Universitat de Barcelona el setembre i octubre de 1877. Al catàleg d'aquesta mostra de més de 1.500 obres, confeccionat per l'historiador Josep de Manjarrés, s'esmenta la cessió de les pintures per part del Cura-Párroco y obra de Granollers, ja que la propietat de les taules era del municipi encara que es guardessin a la casa parroquial. Es varen presentar vuit compartiments del retaule, mentre que per separat s'apunta un Camí del Calvari i una Nativitat de la mateixa cronologia que el retaule (darreria del ), actualment il·localitzada.
Procés de compra miniatura|L'Hospital de Granollers. El retaule va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 el MNAC, després d'una llarga negociació, va comprar les tretze taules que custodia actualment. El procés d'adquisició va ser molt complicat, ja que la venda dels retaules tenia com a finalitat obtenir fons per construir l'hospital de Granollers: això va fer que el preu fixat pels propietaris fos el més alt que mai havia hagut d'afrontar la Junta de Museus. Haver de pagar un preu tan alt va comportar nombrosos problemes i entrebancs per encaixar-ho en un pressupost extraordinari municipal. La negociació va començar el 1914, quan després d'assabentar-se de la intenció de vendre les taules de l'antic retaule gòtic, la Junta va comissariar Josep Rogent per a les gestions preliminars. El 1915, la junta de construcció de l'hospital demanà autorització al bisbe per vendre els retaules, i la comissió d'adquisicions de retaules es traslladà a Granollers per examinar-les in situ. La Junta de Museus era conscient que la col·lecció gòtica estava faltada de peces substancials i que aquest conjunt podia ser de gran importància. El vocal Manuel Rodríguez Codolà va elaborar un dictamen favorable. Hi va remarcar: «la importància de recuperar una de les grans obres dels Huguet» després que s'hagués perdut el Retaule de Sant Antoni Abat, cremat durant la Setmana Tràgica, i considerant l'interès pel gòticEn aquell moment es considerava que l'autoria era de Jaume Huguet i els seus seguidors, la família Vergós; és per això que es fa esment a la pèrdua del Retaule de Sant Antoni Abat d'Huguet, que era considerat una obra mestra. –un estil que havia estat oblidat– i que un canvi d'idees en el món de l'art i les descobertes científiques començaven a treure'l del desconeixement. S'acordà consignar al pressupost una quantitat màxima de 125.000 pessetes per a adquirir-lo, encara que la primera oferta que es feu als propietaris fou de cent mil pessetes. Juntament amb les taules de Granollers hi anava inclòs un retaule gòtic de sis compartiments amb la vida i martiri de sant Sebastià amb una predel·la de cinc divisions que contenia una representació de Jesús i els instruments de la Passió, un bisbe i sant Roc i una escena de martiri.
El preu estimat pel rector de Granollers va ser de cent quaranta mil pessetes, una quantitat superior a la prevista que va obligar a la Junta de Museus a reajustar la dotació pressupostària demanada a la comissió municipal d'hisenda, situant-la en cent cinquanta mil pessetes, per comptar amb un marge suficient per a una possible desviació. Un cop aconseguit l'acord amb el rector i el vistiplau de la nunciatura per a la venda, però, la proposta econòmica defensada a l'Ajuntament de Barcelona pel regidor Manuel Vega i March no va tenir prou finançament, i es va acordar ajornar la compra per a un proper pressupost extraordinari. El rector de Granollers no acceptà el lliurament de les taules abans de percebre'n l'import. La Junta de Museus mirà d'intercedir mitjançant el bisbe per a convèncer el rector del lliurament a canvi d'un compromís de pagament i d'una bestreta de l'operació. De res serviren aquestes accions, com que el rector de Granollers que havia portat totes les negociacions va ser traslladat a Santa Maria del Mar el 1916 i s'esvaí la possibilitat d'accedir a les taules sense comptar amb el pressupost extraordinari demanat, que s'aconseguí l'any següent. Però quan, l'octubre de 1917, es disposaven a signar l'acord el bisbe Enric Reig i l'alcalde accidental Lluís Duran i Ventosa, l'Ajuntament de Granollers s'hi va oposar per discrepàncies en el destí dels diners, ja que volia que una part anés al manteniment de l'hospital i no només a la construcció. Aquest afer, aliè al contracte principal, va ser un nou obstacle. Després de convèncer la Dirección General de Beneficencia del govern de Madrid sobre l'interès de la transacció, per fi es van incorporar al museu i varen ser exposats oficialment el 3 de març de 1918.
Autoria
El retaule va ser creat al taller de la família Vergós, si bé l'autoria específica ha estat motiu de moltes propostes interpretatives d'un seguit d'estudiosos com Salvador Sanpere i Miquel (1906 i 1915), Josep Gudiol i Cunill (1915), Benjamin Rowland (1932), Chandler R. Post (1938), Josep Gudiol Ricart (1946, 1955, 1956), Josep Gudiol Ricart amb Santiago Alcolea Blanch (1987) o Margarita Tinto (1990). Amb tot, és conegut que el retaule fou contractat a Pau Vergós el 1495, qui va començar-lo, seguit a la seva mort pel seu germà Rafael fins al 1500. Consta documentalment que el 30 de juliol de 1495 Rafael va cobrar 25 lliures a compte de les que li corresponien per la seva intervenció, i que el 3 de març de 1500 pagà al batifuller Pere Rossell 54 lliures i 4 sous pel pa d'or, de les 60 lliures que el municipi de Granollers li devia. La seva delicada salut va impedir que l'acabés abans de morir el 1500. Tot i que el treball era força avançat, va haver d'intervenir el pare dels dos pintors, Jaume Vergós II, segons es desprèn d'una àpoca del 4 de maig de 1500 en la qual reconeix haver cobrat 5 lliures i 16 sous del municipi de Granollers i es dona per finalitzat el treball.
Per la forma de treball dels tallers de l'època és difícil atribuir el retaule a un únic artista. En el cas dels Vergós no hi ha cap obra en què no hi hagués participat més d'un membre de la família, la qual cosa dificulta diferenciar entre estils personals. L'atribució més consensuada la varen fer el 1978 Josep Gudiol Ricart i Santiago Alcolea Blanch, que agrupen les diferents taules per similituds estilístiques:
El primer grup estaria format per les quatre escenes en tres taules del cicle de la Passió de Crist: el Calvari del coronament del carrer central, el Sant Sopar, Oració a l'Hort de Getsemaní i El camí del Calvari de la predel·la. El seu autor manifesta una dependència considerable dels esquemes compositius d'Huguet, ja remarcada anteriorment. Ho confirmaria una simple comparació del Calvari de Granollers amb la taula homòloga del Retaule de Sant Antoni Abat o les dels Sant Sopar i Camí del Calvari amb els homòlegs del Retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet. Aquesta versemblança va fer que Gudiol hagués considerat que el retaule s'havia iniciat al taller d'Huguet. Com que el costum de l'època era que la predel·la i la taula principal foren les taules que formaven part del primer lliurament, es pot atribuir aquest conjunt a Pau Vergós, el contractista del retaule.
El segon pintor seria l'autor de la taula amb la doble escena de Sant Esteve nounat abandonat i ordenat diaca, un recurs compositiu similar al que Huguet va fer servir a L'exorcisme de la filla del rei de Barcelona per mediació del magnat Andreu del Retaule de Sant Antoni Abat. És una peça de qualitat que Gudiol també va situar a prop de l'escola d'Huguet i, segons ell, podria ser obra de la mà de Pau Vergós. Això no obstant, la taula de L'exaltació de Sant Esteve guarda força semblances d'estil amb aquesta, malgrat que l'execució sigui una mica menys acurada i amb una composició d'esquemes convencionals i estereotipats similars a la mateixa escena del Retaule de la Doma de la Garriga, on ocupa el lloc central. Assumint que aquest grup el formessin aquestes dues taules, l'autor podria ser Rafael Vergós o, si més no, podria ser que fos l'autor principal junt amb Pere Alemany i Francesc Mestre, amb qui mantenia una coneguda associació. Aquest fet, explicaria les petites desigualtats d'execució observades entre elles.
El tercer grup estaria format per la Suplantació de Sant Esteve nounat pel diable i Exorcisme de la princesa Eudòxia, dues taules de gran homogeneïtat d'estil. Els acabats són d'una gran riquesa i manifesten la maduresa de l'autor que recull amb precisió els brocats i els teixits de luxe, els paviments enrajolats, els mobles i altres objectes accessoris que acompanyen els personatges de l'escena. Per contra, l'autor sembla desconèixer les tècniques de la perspectiva amb un únic punt de fuga que a finals del ja es difonien entre els pintors catalans. Aquest fet fa pensar als historiadors que podria tractar-se del pare, Jaume Vergós II.