Critèrium del Dauphiné 2012

El Critèrium del Dauphiné 2012 és la 64a edició de la cursa ciclista Critèrium del Dauphiné. La cursa es disputà entre el 3 i el 10 de juny de 2012, amb un recorregut de 1.051,7 km repartits entre set etapes i un pròleg inicial. El punt de partida fou Grenoble i finalitzà una setmana més tard a Châtel. Aquesta és la setzena prova de l'UCI World Tour 2012.

La cursa fou guanyada per segon any consecutiu pel britànic Bradley Wiggins (), que liderà la cursa des de la primera etapa i que consolidà i amplià el lideratge després de la seva victòria en la contrarellotge individual de la quarta etapa. Wiggins és el tercer ciclista que guanya la París-Niça i el Dauphiné en un mateix any, després que ho fes Jacques Anquetil (1963 i 1965) i Eddy Merckx (1971).

Wiggins fou acompanyat al podi pel seu company d'equip Michael Rogers i Cadel Evans (). Evans també s'imposà en la classificació per punts, mentre la muntanya fou per Cayetano Sarmiento (), la classificació dels joves per Wilco Kelderman () i el fou el millor equip, amb quatre ciclistes entre els deu primers classificats.

Equips participants Al Critèrium del Dauphiné, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour. Quatre equips continentals professionals són convidats pels organitzadors el 26 d'abril de 2012: , , Argos-Shimano i .

NúmCodiEquip 1-8 SKY 11-18 BMC 21-28 AST 31-38 LTB 41-48 KAT 51-58 EUC 61-68 ALM 71-78 RNT 81-88 LIQ 91-98 COF 101-108 EUS NúmCodiEquip 111-118 FDJ FDJ-BigMat 121-128 GRM 131-138 LAM 141-148 SAX 151-158 MOV 161-168 OPQ 171-178 OGE 181-188 RAB 191-198 SAU 201-208 ARG Argos-Shimano 211-218 VAC

Principals favorits El vigent campió, Bradley Wiggins (), vencedor aquest mateix any de la París-Niça i el Tour de Romandia, serà un dels principals favorits per revalidar la victòria. Els altres principals favorits al Tour de França de 2012 seran els seus principals adversaris: Cadel Evans, Andy Schleck, Denís Ménxov i Vincenzo Nibali. Joaquim Rodríguez (), després del seu excel·lent Giro d'Itàlia, renuncià a prendre-hi part, tal com tenia previst inicialment.

Nombrosos especialistes en la contrarellotge prenen part a la cursa, en especial David Millar, David Zabriskie (), el campió del món de l'especialitat Tony Martin (), Luke Durbridge () i Michael Rogers ().

Entre els esprintadors destaquen John Degenkolb (Argos-Shimano), Borut Božič (), Michael Matthews (), Edvald Boasson Hagen () o Juan José Haedo ().

Etapes Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general Pròleg 3 de juny Grenoble - Grenoble (CRI) 20px|contrarellotge individual 5,7 1a etapa 4 de juny Seyssins - Sant Valier Etapa de mitja muntanya 187,0 2a etapa 5 de juny Lamastre - Sant Farciau Etapa de mitja muntanya 160,0 3a etapa 6 de juny Givors - La Clayette 22px|Etapa plana 167,0 4a etapa 7 de juny Villié-Morgon - Bourg-en-Bresse (CRI) 20px|contrarellotge individual 53,0 5a etapa 8 de juny Saint-Trivier-sur-Moignans - Rumilly Etapa de mitja muntanya 186,5 6a etapa 9 de juny Saint-Alban-Leysse - Morzena 22px|Etapa de muntanya 166,5 7a etapa 10 de juny Morzena - Châtel 22px|Etapa de muntanya 126,0

Pròleg 3 de juny de 2012 - Grenoble, 5,7 km, CRI miniatura|Luke Durbridge () al podi després d'haver guanyat l'etapa a Grenoble. El Dauphiné comença amb el tradicional pròleg, una curta contrarellotge individual gairebé plana de 5,7 quilòmetres pels carrers de Grenoble. Aquesta vila és la quarta vegada que acull l'etapa inicial del Dauphiné en els darrers 15 anys, després de les edicions de 1997, 2000 i 2007, quan guanyà el vencedor de l'edició del 2011, Bradley Wiggins, que en aquell temps corria pel .

Amb la pluja amenaçant de fer acte de presència durant tot el dia, els equips van distribuir els seus especialistes per tal de tenir més possibilitats de guanyar l'etapa. Quan va prendre la sortida el primer ciclista, Lieuwe Westra (), les condicions eren de sec, i el seu temps fou prou bo, situant-se entre els 12 millors. Poc després Carlos Barredo () superava el temps en 4 segons, però el liderats sols li durà un quart d'hora, ja que el seu temps fou superat per Andrí Hrivko (). Poc després el campió d'Austràlia Luke Durbridge () va marcar un temps de 6' 38", que ja no seria millorat per la resta de ciclistes. La pluja que va caure durant la part central de l'etapa va canviar les condicions del recorregut, i sols Bradley Wiggins s'hi acosta, en arribar a 1 segon. Aquesta era la primera victòria de Durbridge al World Tour, que alhora li donava el mallot de líder de la general, dels joves i dels punts.

Resultats de l'etapa i classificació general CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc20px|Mallot verd20px|Mallot blanc 2 + 1" 3 + 3" 4 + 3" 5 + 5" 6 + 5" 7 + 5" 8 + 6" 9 + 6" 10 + 7" 1a etapa 4 de juny de 2012 - Seyssins - Sant Valier, 187,0 km Etapa trencacames, amb sis ports puntuables durant els 187 km d'etapa, un de segona (km 27, 5,2 km al 6,7%), tres de quarta i dos de tercera categoria, el darrer d'ells, la Cota de la Sizeranne, a tan sols 9 km per a l'arribada a Sant Valier.

En el primer tram de l'etapa es forma una escapada composta per sis ciclistes: Giovanni Bernaudeau (), Markel Irizar (), Maarten Tjallingii (), Nicolas Edet (), Sep Vanmarcke () i Yukihiro Doi (Argos-Shimano). Els escapats aconseguiren una màxima diferència de 13' al km 45. Al km 47 es produeix una caiguda en el si del gran grup en què es veuen afectats Pierrick Fedrigo (FDJ-BigMat) i Samuel Sánchez (). Sánchez va perdre més de 24' a l'arribada i va ser portat a l'hospital on se li van diagnosticar diverses contusions, però cap fractura a les costelles com es creia en un primer moment.

A poc a poc la diferència es va anar reduint, mentre pel darrere Daniel Martin () patia una caiguda que li feia perdre tota opció a una bona classificació. En acostar-se a la cota de Sizeranne Bernaudeau i Doi quedaven endarrerits entre el grup d'escapats. Pel darrere Aleksandr Vinokúrov () i Andy Schleck () perdien contacte amb el grup principal, perdent més de tres minuts al final de l'etapa final. En els darrers metres d'ascensió a la darrera cota del dia Irízar deixava enrere els seus companys d'escapada, mentre pel darrere atacava Pierre Rolland () i s'unia a Vanmarcke i Edet. Amb tot, a 5 km de meta fou neutralitzat després que pel darreres es produïssin nombrosos intents d'escapada en el ràpid descens. Finalment Jérôme Coppel (), Cadel Evans () i Andrei Kàixetxkin () formaren un trio amb uns pocs segons sobre el grup principal que es jugà la victòria a l'esprint. El més ràpid fou Cadel Evans, mentre el grup dels favorits, encapçalat per Nacer Bouhanni (FDJ-BigMat) arribà a 4 segons. Luke Durbridge () no arriba al primer grup, passant el liderat a mans de Bradley Wiggins ().

Resultats CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 + 4" 5 + 4" 6 + 4" 7 + 4" 8 + 4" 9 + 4" 10 + 4"Classificació general CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc 2 20px|Mallot verd + 1" 3 + 2" 4 + 2" 5 + 4" 6 + 4" 7 + 5" 8 + 6" 9 + 6" 10 20px|Mallot blanc + 6"

2a etapa 5 de juny de 2012 - Lamastre - Sant Farciau, 160,0 km Etapa de mitja muntnaya, amb sis ports puntuables per la regió de l'Ardecha, tres de segona, un de tercera i dos de quarta, el darrer d'ells situat en la línia d'arribada, a Sant Farciau, després de 2,5 km al 4,4%.

Després d'una escapada inicial en què hi ha bona part dels favorits a la victòria final es forma una escapada amb quatre ciclistes: David Moncoutié (), Blel Kadri (), Christophe Kern () i Cayetano Sarmiento (). El estabilitza la diferència en uns quatre minuts., ja que Kadri es troba a sols 11 segons de Wiggins a la general. A manca de 40 km els escapats sols disposen de mig minut, però aconseguiren mantenir una lleugera diferència fins a manca de 7 km per a l'arribada, quan foren neutralitzats. Tot i algun nou intent d'escapada el grup es presentà unit a l'ascens final, amb el i el al capdavant del grup principal. Finalment la victòria fou per a Daniel Moreno (), imposant el seu punt de velocitat en les rampes finals, per davant de Julien Simon (). Wiggins conservà el liderat i les diferències respecte als seus immediats perseguidors.

Resultats CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 m. t. 5 m. t. 6 m. t. 7 20px|Mallot verd m. t. 8 m. t. 9 20px|Mallot groc m. t. 10 m. t.Classificació general CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc 2 20px|Mallot verd + 1" 3 + 2" 4 + 2" 5 + 4" 6 + 4" 7 + 5" 8 + 6" 9 + 6" 10 + 7"

3a etapa 6 de juny de 2012 - Givors - La Clayette, 167,0 km Etapa propícia pels esprintadors, amb sols una cota de tercera i dues de quarta en els primers 70 quilòmetres d'etapa.

Dos ciclistes espanyols, Luis Ángel Maté () i Egoi Martínez () s'escapen només començar l'etapa, ampliant les diferències fins als cinc minuts i mig al km 20. L'Argos-Shimano i el FDJ-BigMat van controlar els escapats en tot moment, intentant jugar l'opció d'una victòria a l'esprint dels seus corredors, sent neutralitzats a manca de 15 km. A manca de 2 km John Degenkolb (Argos-Shimano) perd tota opció a la victòria per culpa d'una punxada i poc després Philippe Gilbert () ataca, però poc després és reduït. En l'esprint el més ràpid és Edvald Boasson Hagen (), per davant de Gerald Ciolek () i Borut Božič (). La caiguda de Ricardo García () en els darrers metres provoca el trencament del grup, però el temps no es té en compte i es mantenen totes les diferències a l'espera de la contrarellotge de l'endemà.

Resultats CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 Argos-Shimano m. t. 5 m. t. 6 20px|Mallot blanc m. t. 7 m. t. 8 m. t. 9 m. t. 10 m. t.Classificació general CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc 2 + 1" 3 + 2" 4 + 2" 5 + 4" 6 + 4" 7 + 5" 8 + 6" 9 + 6" 10 + 7"

4a etapa 7 de juny de 2012 - Villié-Morgon - Bourg-en-Bresse, 53,0 km, CRI Llarga contrarellotge individual entre Villié-Morgon i Bourg-en-Bresse, per un terreny força ondulat, però sense cap dificultat puntuable.

Els ciclistes van anar prenent la sortida en l'ordre invers a la general, sent el primer a sortir Arnaud Gérard (FDJ-BigMat). El primer temps significatiu l'aconseguí Luke Durbridge (), el guanyador del pròleg i actual campió del món sub-23 de l'especialitat, que creuà la meta amb un temps d'una hora, quatre minuts i quaranta-nou segons. Aquest temps es mantingué al capdavant durant més de dues hores, fins que Wilco Kelderman () el millorà en 12 segons. Posteriorment aquest temps serà millorat per Michael Rogers (). Tony Martin () millorà el temps de Rogers en 37 segons, però la victòria final fou per a Bradley Wiggins () que feu un temps 34" millor que Martin i a punt va estar de superar a Cadel Evans (), que havia sortit dos minuts abans que ell. Andy Schleck ()va perdre més de deu minuts respecte a Wiggins després d'una caiguda i una punxada.

Resultats CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot de líder 2 + 34" 3 + 1' 11" 4 + 1' 25" 5 + 1' 33" 6 + 1' 33" 7 + 1' 37" 8 + 1' 43" 9 + 1' 51" 10 + 1' 53"Classificació general CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot de líder 2 + 38" 3 + 1' 20" 4 + 1' 38" 5 + 1' 44" 6 20px|Maillot blanc + 1' 45" 7 + 1' 48" 8 + 2' 00" 9 + 2' 02" 10 + 2' 18"

5a etapa 8 de juny de 2012 - Saint-Trivier-sur-Moignans - Rumilly, 186,5 km Primera de les tres etapes de muntanya que han de decidir la cursa, amb tres ports puntuables a la part central de l'etapa. Destaca en particular el port de categoria especial de Le Grand Colombier (17,4 km al 7,2%) situat al km 118,5. Els darrers 45,5 km de l'etapa són en descens o plans.