Carles Riera Pujal (Granollers, 1 de març de 1956 - Barcelona, 4 de novembre de 2009), germà de Jordi Riera Pujal, va ser músic, clarinetista i pedagog. Expert en instruments històrics es va especialitzar en la divulgació musical.
Carles Riera va cursar estudis d'arquitectura, però just abans d'acabar la carrera la va abandonar per dedicar-se íntegrament al món de la música. Deixeble del mestre granollerí Josep Maria Ruera, va ampliar estudis amb Colin Lawson, Hans-Rudolf Stalder i Eric Hoeprich (amb el qual compartiria una gran part de la seva vida professional). Va compaginar la interpretació amb clarinets històrics en escenaris de tot el món (Frick Collection de Nova York, l'Òpera de Sydney, Queen Elizabeth Hall de Londres…), amb tot el relacionat amb la pedagogia i la divulgació musical.Teresa Terrades, El 9 Nou, edició Vallès Oriental, 6 de novembre de 2009
Va participar com a clarinetista en algunes de les orquestres de música antiga de més prestigi, com l'Orquestra del segle divuit, dirigida per Frans Brüggen, The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock, o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall. Va ser membre fundador del Stadler Trio (1986) junt amb Eric Hoeprich i Alf Hörberg. Aquest darrer seria substituït el 1999 per Albert Gumí. També del Trio Salmoè (1993) amb Emili Ferrando i Albert Gumí. Tenia una col·lecció de més de 40 clarinets històrics i amb el trio Salmoè utilitzava fins a 24 instruments diferents durant un concert per tal d'il·lustrar la seva evolució.Mikel G. Gurpegui, «Toda la historia del clarinete, condensada en una hora», In memoriam a Diario Vasco, 9 de maig de 2008
Carles Riera va impartir gran quantitat de cursos i conferències. Destaquen el programes de divulgació realitzats per a la Fundació "la Caixa", l'Orquestra Ciutat de Granada o l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària.
A Granollers, la seva ciutat natal, va ser director de l'Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera des del 1984; impulsor de l'Orquestra de Cambra i assessor del Festival Internacional de Música. També va ser cofundador de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i va exercir càrrecs de responsabilitat al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona.
Reconeixement Segons lin memoriam a La Vanguardia «El transcurs de la seva vida era intens. Participà en els escenaris més importants i en els grups especialitzats en la música amb instruments originals d'Europa. […] Era un divulgador estupend.»<ref>Traduït de: Monja, Paco. Granollers i la seva gent. 100 converses. Granollers, Revista del Vallès.
Enllaços externs «Entrevista a Carles Riera, clarinetista» a Catalunya Música, 27 de setembre de 2006. Albert Gumí: "Carles Riera va ser el primer en donar a conèixer els clarinets històrics al nostre país". Entrevista emesa al programa 'El taller del lutier', de Catalunya Música (2017) [Consulta: 14 de juliol del 2018] "Carles Riera, l'art de compartir i comunicar la música". Paperets, el podcast sobre patrimoni musical (2025) [Consulta: 31 de gener del 2025]
Categoria:Clarinetistes catalans del sud Categoria:Músics granollerins Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Docents del Vallès Oriental