Thomas Clement "Tommy" Douglas, (20 octubre 1904 a 24 febrer 1986) va ser un escocès de naixement ministre Baptista, i polític canadenc socialdemòcrata. Va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns del Canadà el 1935 com a membre de la Federació Cooperativa de la Commonwealth (CCF) del partit. Va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns canadenca el 1935 com a membre del partit Federació cooperativa de la Commonwealth (CCF). Va sortir de la política federal per esdevenir el líder de la CCF Saskatchewan i després el setè Premier de Saskatchewan des de 1944 fins a 1961. El seu govern va ser el primer govern democràtic socialista a Amèrica del Nord, i va introduir al continent el primer pagador únic, programa universal de cura de la salut. Després de configurar el programa de Medicare de Saskatchewan, va renunciar com a primer ministre i va portar el recentment format Nou Partit Democràtic federal, successor del partit CCF Nacional. Douglas va ser elegit com el seu líder federal per primera vegada el 1961. Encara que mai va portar el partit al govern, a través de gran part del seu mandat, el partit va portar l'equilibri de poder a la Cambra. Va ser conegut per ser la veu principal de l'oposició a la inposició de la Llei de Mesures de Guerra, durant la Crisi d'Octubre de 1970. Va dimitir com a líder l'any següent, però es va mantenir com a membre del Parlament fins a 1979. Va ser guardonat amb nombrosos doctorats honoris causa i una fundació porta el seu nom i el del seu mentor polític M J. Coldwell des del 1971. El 1981, va ser investit en l'Orde del Canadà, i va esdevenir un membre del Consell Privat del Canadà el 1984. Va morir el 1986 després d'una batalla amb el càncer. El 2004, un programa de la televisió CBC el va nomenar "El canadenc més gran", basat en una enquesta sobre el suport de l'espectador.
Primers anys Douglas va néixer a Falkirk, Escòcia, el 1904, fill d'Annie (Clement de soltera) i Thomas Douglas, un forjador que va lluitar en la Guerra dels Boers. El 1910, la seva família va emigrar al Canadà, on es van establir a Winnipeg.Stewart (2003), p. 23 Poc abans d'abandonar Escòcia, Douglas va caure i es va lesionar el genoll dret. L'osteomielitis hi va arrelar i es va sotmetre a una sèrie d'operacions a Escòcia, en un intent de curar la malaltia. Més tard, però, a Winnipeg, l'osteomielitis esclatà de nou i Douglas va ser enviat a l'hospital. Els metges allà els va dir als seus pares que la seva cama hauria de ser amputada. Afortunadament, un cirurgià ortopèdic conegut es va interessar en el cas i va acordar tractar el nen de franc si els seus pares permetien als estudiants metges observar. Després de diverses operacions, la cama de Douglas va ser salvada. Aquesta experiència el va convèncer que l'atenció mèdica ha de ser gratuïta per a tots. "Vaig sentir que cap nen hauria d'haver de dependre tant per la seva cama com per la seva vida de la capacitat dels pares per recaptar diners suficients per portar un cirurgià de primera classe al seu costat", Va dir, Douglas, en una entrevista molts anys després.Thomas (1982), p. 6–7.
Durant la Primera Guerra Mundial, la família va tornar a Glasgow.McLeod & McLeod (2004), p. 17–18 Van tornar a Winnipeg a finals de 1918, a temps perquè Douglas fos testimoni de la vaga general de Winnipeg.McLeod & McLeod (2004), p. 18–19 Des del terrat al carrer principal, va ser testimoni de la càrrega de la policia contra els vaguistes amb porres i pistoles, un tramvia es va bolcar i va calar foc. També va ser testimoni de com la Reial Policia Muntada va disparar i matar un dels treballadors. Aquest incident va influir Douglas en el futur per consolidar el seu compromís amb la protecció de les llibertats fonamentals en la Declaració de Drets quan era primer ministre de Saskatchewan.
A l'edat de quinze anys, Douglas va començar una carrera a la boxa amateur al One Big Union (OBU) un gimnàs a Winnipeg.Stewart (2003), p. 50 Pesava 135 lliures, Douglas va lluitar el 1922 pel campionat de pes lleuger de Manitoba. I després d'una baralla a sis assalts va guanyar el títol. Douglas va patir una fractura al nas, la pèrdua d'algunes dents, i una mà tensa i el polze. Douglas va celebrar amb èxit el títol l'any següent.
El 1930, Douglas es va casar amb Irma Dempsey, estudiant de música al Brandon College. Tengueren una filla, l'actriu Shirley Douglas, i més tard va adoptar una segona filla Joan, que va esdevenir una infermera. El seu net és l'actor Kiefer Sutherland.
Educació Va començar l'escola primària a Winnipeg. Va completar la seva educació primària després de tornar a la feina a temps parcial a Glasgow. Va treballar com a noi de sabó en una barberia, fregant escuma a les barbes dures i després va abandonar l'escola secundària als 13 anys després d'aconseguir una feina ben pagada a una fàbrica de suro. El propietari es va oferir a pagar a Douglas l'assistència a l'escola nocturna perquè pogués aprendre els idiomes castellà i portuguès, la qual cosa li permetria convertir-se en un comprador de suro. No obstant això, la família va tornar a Winnipeg quan la guerra va acabar i Douglas va entrar a fer feina com a impressor. Va ser un aprenentatge de cinc anys i treballava com a operador de linotípia finalment va adquirir els papers de jornaler, però va decidir tornar a l'escola per perseguir la seva ambició d'esdevenir un ministre ordenat.Shackleton(1975), p. 18–30.
Brandon College El 1924, Douglas, que en aquell temps tenia 19 anys, es va matricular a Brandon College, una escola baptista afiliada a la Universitat McMaster, per acabar l'escola secundària i l'estudi de teologia. Durant els sis anys a la universitat, va ser influït pel moviment de l'Evangeli Social, que combina els principis cristians amb la reforma social. De mentalitat liberal els professors de Brandon van encoratjar als estudiants a qüestionar les seves creences religioses fonamentalistes. El cristianisme, van suggerir, estava igual de preocupat per la recerca de la justícia social com era per la lluita per la salvació individual. Douglas va fer un curs en de socialisme a Brandon i va estudiar filosofia grega.Shackleton, p. 31-32. Va ser el primer de la seva classe durant els primers tres anys, i després van competir per les medalles d'or en els darrers tres anys amb un estudiant nouvingut anomenat Stanley Knowles. Ambdós van esdevenir ministres de religió i prominents polítics d'esquerra.Margoshes (1999), p. 34. Douglas va ser molt actiu en activitats extracurriculars. Entre altres coses, va esdevenir un campió polemista, va escriure per al diari de l'escola i va participar en les eleccions del govern estudiantil guanyant com a pal major, o president del cos estudiantil, en el seu últim any.Margoshes (1999), p. 36.
Douglas va finançar la seva educació a la universitat de Brandon mitjançant la realització de serveis els diumenges a diverses esglésies rurals per 15 $ la setmana. L'escassetat de clergat ordenat obligava a les congregacions més petites a dependre dels estudiants de ministre. Douglas va informar més tard que feia sermons predicant la defensa de la reforma social i l'ajuda als pobres. "La 'Bíblia és com un contrabaix", va dir, "es pot fer sonar gairebé qualsevol melodia que es desitgi." Va afegir que el seu interès per les qüestions socials i econòmiques el va portar a predicar sobre "la construcció d'una societat i la construcció d'institucions per elevar la humanitat".Shackleton, p. 30-32. També va guanyar diners fent monòlegs divertits i recitacions de poesia als sopars de l'església i a les reunions del club de servei per cinc dòlars la representació.Stewart (2003), p. 54. Durant el seu segon i tercer any al Col·legi, va predicar en una església presbiteriana a Carberry, Manitoba. Allí va conèixer a la filla d'un granger anomenat Irma Dempsey qui més tard es convertiria en la seva esposa.Margoshes (1999), p. 32-33.
Tesi de grau de llicenciat sobre l'eugenèsia Douglas es va graduar a la universitat Brandon el 1930, i va completar la seva llicenciatura (MA) en Sociologia per la Universitat de McMaster el 1933. La seva tesi titulada "Els problemes de la família subnormal" aprovava l'eugenèsia.McLaren (1990), p. 8-9. La tesi proposa un sistema que demanaria a les parelles que es volen casar un certificat de ser mentalment i moralment convenients. Els que es considerin "subnormals" a causa de la baixa intel·ligència, la laxitud moral o les malalties venèries serien enviats a granges estatals o campaments, mentre que els jutjats com a deficients mentals o malalts incurables s'esterilitzarien.Stewart (2003), p. 80.
Douglas esmentà poques vegades la seva tesi més tard en la seva vida i el seu govern no va promulgar polítiques eugenèsiques encara que hi va haver dues revisions oficials del sistema de salut mental de Saskatchewan recomanant un programa en aquest sentit quan va esdevenir primer ministre i ministre de Salut. En aquest moment, molts van qüestionar l'eugenèsia després que l'Alemanya nazi hagués abraçat crear una "raça superior".Margoshes, p. 63. En el seu lloc, Douglas implementà la formació professional dels discapacitats mentals i el tractament per a les persones que pateixen trastorns mentals.Stewart (2003), p. 81.Cal assenyalar que dues províncies canadenques, Alberta i la Colúmbia Britànica, tenien legislació eugenèsica que imposava l'esterilització forçada. La llei d'Alberta fou aprovada el 1928, mentre la de la Colúmbia Britànica ho va ser el 1933 (vegeu MacLaren, p. 100&105). No va ser fins a 1972 que ambdues províncies van derogar la legislació (vegeu McLaren, p. 169 i Black (2003), p. 242).
Doctorat d'investigació a Chicago L'estiu de 1931, Douglas va continuar els seus estudis de sociologia a la Universitat de Chicago. Mai va completar la seva tesi de doctorat, però estava profundament pertorbat pel seu treball de camp a l'era de la depressió, quan "selves" o campaments de rodamóns on prop de 75.000 transeünts es van refugiar en coberts aventurant-se de dia a pidolar o robar. Douglas entrevistà homes que qualque vegada van pertànyer a la classe mitjana nord-americana --- empleats bancaris, advocats i metges. "Hi havia petites cuines populars administrades per l'Exèrcit de Salvació i les esglésies", va dir Douglas després. "A la primera mitja hora que havien de netejar. Després d'això no hi havia res ... És impossible descriure la desesperança ".Shackleton, p. 50. Also see Stewart, p.75. Douglas va ser pertorbat per igual pel fet que els membres del Partit Socialista es van asseure al voltant citant a Marx i Lenin, a l'espera d'una revolució mentre es negaven a ajudar els indigents. "Aquesta experiència em va fer rebutjar els absolutistes", va dir Douglas. "No tinc paciència amb la gent que vol seure i parlar sobre un projecte de societat i no fer res".Shackleton, p. 51.
Des del púlpit a la política Dos mesos després que Douglas es graduàs a la universitat de Brandon, es va casar amb Irma Dempsey i els dos es van mudar a la petita ciutat de Weyburn, Saskatchewan, on va esdevenir un ministre ordenat de l'Església Baptista del Calvari. Irma tenia 19 anys, mentre que Douglas en tenia 25.Shackleton, p. 46. Amb l'inici de la Gran Depressió, Douglas va esdevenir un activista social a Weyburn, i es va unir al nou partit polític Co-operative Commonwealth Federation (CCF). Va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns canadenca en l'elecció federal de 1935.
Durant el setembre 1939 la Casa dels Comuns debaté si havia d'entrar a la guerra, Douglas, que havia visitat l'Alemanya nazi el 1936 i estava indignat pel que va veure, recolzà anar a la guerra contra Hitler.Stewart, p.141 Ell no era un pacifista i va exposar les seves raons: