Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2011. Durant aquest any es va veure una sèrie d'esdeveniments significatius en els vols espacials, inclosa la jubilació del transbordador espacial de la NASA després del seu vol final al juliol, i el llançament del primer mòdul xinès a l'estació espacial, el Tiangong-1, al setembre. Els coets de càrrega Zenit-3F i Llarga Marxa 2F/G van emprendre els seus vols inaugurals, mentre que el Delta II Heavy en va fer l'últim.

Descripció general dels llançaments orbitals El 2011, es van intentar un total de 84 llançaments orbitals, amb 78 registrats com a èxits; 80 llançaments van assolir l'òrbita. 35 llançaments es van fer utilitzant antics coets soviètics i russos, mentre que la Xina va llançar 19 coets, i els Estats Units van posar en marxa 18. Europa va dur a terme cinc llançaments, Índia i Japó van llançar tres coets cadascun, i l'Iran va dur a terme un llançament.

Vol espacial tripulat Es van emprendre set vols espacials tripulats – quatre Soiuz i tres missions del transbordador espacial, transportant un total de 28 astronautes i cosmonautes a l'òrbita. A principis d'any, la tripulació de l'Expedició 26 estava a bord de l'Estació Espacial Internacional (ISS). El primer vol espacial tripulat del 2011 va ser el STS-133, el vol final del transbordador espacial Discovery, que va ser llançat des del Kennedy Space Center el 24 de febrer. El STS-133 va transportar el Leonardo, l'últim mòdul pressuritzat americà de l'ISS, per a ser instal·lat. El Discovery va tornar a la Terra el 9 de març.

El 16 de març, l'Expedició 27 va començar a bord del ISS amb la sortida de la nau Soiuz TMA-01M, que havia estat acoblat des d'octubre del 2010. Al 4 d'abril, es va llançar el Soiuz TMA-21 cap a l'estació espacial, lliurant tres membres de la tripulació. El 16 de maig, el transbordador espacial Endeavour es va llançar cap a l'estació espacial com a missió final d'aquest vehicle, el STS-134, descarregant i instal·lant l'Espectròmetre Alfa Magnètic, abans de tornar cap a la Terra l'1 de juny. L'Expedició 28 va començar a bord de la ISS el 23 de maig amb la sortida de la Soiuz TMA-20, que havia estat posat en marxa el desembre del 2010, i es va aterrar a la matinada del 24 de maig. Tres tripulants més es van llançar cap a l'estació espacial a bord del Soiuz TMA-02M el 7 de juny.

La missió final del transbordador espacial, el STS-135, va començar el 8 de juliol amb el llançament del transbordador espacial Atlantis, amb subministraments per a l'Estació Espacial Internacional a bord del mòdul logístic multipropòsit (MPLM en anglès) Raffaello. Després de portar subministraments a l'estació espacial, el Atlantis va tornar a la Terra, aterrant en el Shuttle Landing Facility del Kennedy Space Center a les 09:57 UTC el 21 de juliol, i finalitzant trenta anys d'operacions del transbordador espacial. Dos dies abans d'aterrar, el Atlantis va desplegar el PSSC-2, l'últim satèl·lit a ser llançat des d'un transbordador espacial.

El 29 de setembre, la Xina va llançar el seu primer mòdul a l'estació espacial, el Tiangong-1, que va ser col·locat en òrbita per un coet de llançament Llarga Marxa 2F/G des del Jiuquan Satellite Launch Centre. Encara que no hi va haver missions tripulades del Tiangong-1 l'any 2011, la nau no tripulada Shenzhou 8, que va ser llançada el 31 d'octubre, es va acoblar dues vegades amb el mòdul per provar els seus sistemes abans d'un acoblament tripulat planificat pel 2012.

L'Expedició 28 va finalitzar, i va començar l'Expedició 29, amb el desacoblament del Soiuz TMA-21 el 16 de setembre. El llançament del Soiuz TMA-22 no va tenir lloc fins al 14 de novembre, que havia estat retardat per problemes de fiabilitat al voltant del coet Soiuz després d'un error de llançament no tripulat a l'agost. Una setmana després, el Soiuz TMA-02M va ser desacoblat, començat l'Edition 30, amb l'aterrament de la nau Soiuz el 22 de novembre. El vol tripulat final de l'any va ser el 21 de desembre, quan la Soiuz TMA-03M es va posar en marxa per portar a altres tres membres de la tripulació a la ISS.

Exploració no tripulada El 2011 es van començar nombroses missions científiques d'exploració. Al març, la sonda MESSENGER va esdevenir el primer satèl·lit artificial del planeta Mercuri. El juliol, la sonda Dawn fou el primer satèl·lit artificial de l'asteroide 4 Vesta. Al novembre, el Mars Science Laboratory que, al mateix temps, es va llançar l'astromòbil robòtic més gran mai construït.

Errors de llançament Aquest any, es van fer sis llançaments orbitals fracassats, quatre dels quals no van poder arribar a l'òrbita i els dos restants van arribar a òrbites més baixes del que s'esperava. El primer error va ocórrer l'1 de febrer, quan un Rókot amb un Briz-KM d'etapa superior, va substituir el Kosmos 2470 en una òrbita inútil, de la qual no es va poder recuperar. El problema va ser informat posteriorment com a error de programari en el Briz-KM.

El següent error de llançament va succeir el 4 de març, quan la càrrega del Taurus-XL va fracassar en separar-se, donant com a resultat el coet ser massa pesant per arribar a l'òrbita. El satèl·lit d'investigació climàtica Glory, juntament amb el KySat-1, Hermes i Explorer-1 [PRIME] Els CubeSats es van perdre en l'incident. El llançament anterior del Taurus-XL, portant el Orbiting Carbon Observatory el febrer del 2009, també va fracassar a causa del fet que la càrrega no es va separar.

No hi va haver més incidents de llançaments fins a mitjans d'agost, en una sola setmana, van fracassar tres llançaments orbitals consecutius, començant al 17 d'agost, un Proton-M/Briz-M que es va llançar des del Cosmòdrom de Baikonur, transportant el satèl·lit de comunicacions Ekspress-AM4. Al matí del 18 d'agost, l'etapa superior del coet va fallar en conduir la fase quarta a la cinquena a causa d'un mal funcionament en el sistema de control d'altitud, deixant la nau en una òrbita d'estacionament. Més tard en el mateix dia, es va llançar un Llarga Marxa 2C de Jiuquan transportant el satèl·lit Shijian XI-04. En aquest llançament hi va haver un error estructural en la base del motor de la segona etapa resultant en una pèrdua del control, i el coet no va poder arribar a l'òrbita. Finalment, el 24 d'agost, una Soiuz-U transportant la nau de càrrega Progress M-12M cap a l'Estació Espacial Internacional va patir un error en el motor de la tercera etapa i també va fracassar en assolir l'òrbita.

L'últim incient en els llançaments del 2011 va tenir lloc el 23 de desembre, quan un Soiuz-2-1b/Fregat transportant el satèl·lit Meridian 5 va fracassar en assolir l'òrbita a causa d'un malfuncionament de la tercera etapa. Van caure trossos del vehicle sobre Novosibirsk Oblast, i una part va colpejar una casa; no obstant, no es van registrar víctimes.

Al novembre, la sonda russa amb recull de mostres Fobos-Grunt cap a Mart va experimentar un malfuncionament postllançament i es va quedar atrapat en òrbita. La nau, que va ser el primer intent de Rússia d'una missió interplanetària des de la missió Mars 96, l'any 1996. Es va desintegrar sobre l'oceà Pacífic el 15 de gener de 2012."Phobos-Grunt: Failed probe likely to return late Sunday". BBC News, 15 de gener de 2012."Phobos-Grunt: Failed Russian Mars Probe Falls to Earth". ABC News, 15 de gener de 2012. La sonda marciana xinesa Yinghuo-1, va ser transportada pel mateix coet que el Fobos-Grunt, que també va ser perduda en l'incident.

Llançaments

|colspan=7|

Gener

|colspan=7|

Febrer

|colspan=7|

Març

|colspan=7|

Abril

|colspan=7|

Maig

|colspan=7|

Juny

|colspan=7|

Juliol

|colspan=7|

Agost

|colspan=7|

Setembre

|colspan=7|

Octubre

|colspan=7|

Novembre

|colspan=7|

Desembre

Encontres espacials Data (GMT)Nau espacialEsdevenimentComentaris9 de gener Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 100 km. El Mars Express va completar un total de 8 sobrevols a Phobos a una distància de menys de 1400 km, entre el 20 de desembre i el 16 de gener.9 de gener Artemis P1La nau va deixar l'òrbita del LL2 i es va unir al Artemis P2 en l'òrbita del LL111 de gener Cassini3r sobrevol de ReaApropament màxim: 76 km15 de febrer Sobrevol del Tempel 1Apropament màxim: 181 km. Es van observar els canvis des del sobrevol del Deep Impact i es va fotografiar el cràter creat pel Deep Impact impactor, així com un nou terreny.18 de febrerCassini74è sobrevol de TitàApropament màxim: 3651 km18 de març MESSENGER Primer satèl·lit artificial de Mercuri; una òrbita el·líptica amb una periàpside de 200 quilòmeters i una apoàpside de 15000 km. 19 d'abrilCassini75è sobrevol de TitàApropament màxim: 10053 km8 de maigCassini76è sobrevol de TitàApropament màxim: 1873 km20 de junyCassini77è sobrevol de TitàApropament màxim: 1359 km27 de juny Artemis P1Inserció d'òrbita lunarEls paràmetres orbitals inicials van ser: Apogeu 3543 km, perigeu 27000 km. Durant els següents tres mesos, l'òrbita es va reduir a un apogeu de 97 km i un perigeu de 18000 km, amb una inclinació de 20 graus; òrbita retrògrada.16 de juliolDawnInjecció en òrbita vestiocèntricaPrimer satèl·lit artificial de 4 Vesta. L'òrbita inicial era 16000 km d'altura i es va reduir a 2700 km fins l'11 d'agost.17 de juliol Artemis P2Inserció en òrbita lunarEls paràmetres orbitals inicials van ser: Artemis P1. Durant els següents tres mesos, l'òrbita es va reduir a un apogeu de 97 km i un perigeu de 18000 km, amb una inclinació de 20 graus; òrbita retrògrada.25 d'agostCassiniSegon sobrevol més proper a HiperióApropament màxim: 25000 km Cassini78è sobrevol de TitàApropament màxim: 5821 km16 de setembreCassiniSobrevol a HiperióApropament màxim: 58000 km1 d'octubreCassini14è sobrevol a EncèladApropament màxim: 99 km19 d'octubreCassini15è sobrevol d'EncèladApropament màxim: 1231 km6 de novembreCassini16è sobrevol d'EncèladApropament màxim: 496 km12 de desembreCassini3r sobrevol de DioneApropament màxim: 99 km13 de desembreCassini79è sobrevol de TitàApropament màxim: 3586 km31 de desembre GRAIL-AInserció en òrbita lunarLa inserció del Grail-B va ocórrer un dia després, l'1 de gener de 2012.

EVAs