Benito Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 25 de març de 1895- Panamà, 1958) va ser un advocat i polític sindicalista andalús, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la ciutat de Saragossa durant l'última legislatura del període republicà.Congrés dels Diputats: Índex Històric de Diputats 1810-1977 Consultat el 15 de març de 2012. Considerat l'advocat dels obrers i camperols de la CNT. Pertanyia a una família benestant, i estudià amb els jesuïtes i a l'Institut de Dret de Sevilla. Exercí com a advocat laboralista tant a Granada com a Saragossa i Madrid. Formava part del corrent "trentista", passant pel Partit Republicà Democràtic Federal fins a acabar en el Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña.
El seu germà Jesús també va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la CEDA arribaria a ser més tard Director de la Reial Acadèmia de la Història.
Segona república Com a advocat s'ocupa de la defensa dels camperols implicats als fets de Casas Viejas, dels de Sevilla (maig 1932), així com dels empresonats després de la insurrecció de Cadis de 1933.
A les eleccions de 1936 va ser escollit diputat per la circumscripció de la ciutat de Saragossa amb 44.545 vots de 85.178 emesos, sent Mariano Joven Hernández el candidat més votat de la seva circumscripció amb 66.859 vots.Eleccions 16.2.1936 Consultat el 15 de març de 2012.
El 3 de juliol de 1936 replica en seu parlamentària a Ángel Galarza en relació amb la Llei d'amnistia de presos politicosocials, argumentant contra la interpretació donada a la Ley de vagos y maleantesPeláez, M.J.: De Ángeles de la guarda de la República a Demonios del Movimiento Nacional. Las relaciones de dos grandes abogados republicanos Ángel Galarza Gago (1892-1966) y Ángel Ossorio y Gallardo (1873-1946): la fácil entente de dos ministros con tres ideologías diferentes (la demócrata cristiana, la radical socialista y el socialismo largocaballerista), a Contribuciones a las Ciencias Sociales, enero 2009. www.eumed.net/rev/cccss/03/mjp.htm
Guerra civil El 18 de juliol de 1936 es trobava en Madrid, incorporant-se a la Columna Águilas de la libertad. Fou membre del Consell Regional de Defensa d'Aragó i de la Comissió Jurídica del Ministeri de Justícia d'Espanya durant el ministeri de Joan García Oliver. Advocat defensor del Partit Obrer d'Unificació Marxista va haver d'exiliar-se agost de 1938, i comentava l'esdevingut en el fets de maig de 1937.
Segona guerra mundial Després d'una curta estada a França va marxar cap a les Filipines, però després de l'ocupació de Manila per les forces japoneses fou tancat a la presó militar del Fuerte Santiago, d'on en seria alliberat en la tardor de 1942.Florentino Rodao, Ph.D. Universidad de Tokio, 1993: FALANGE EN EXTREMO ORIENTE, 1936-1945 Aleshores marxà a Amèrica Llatina, guanyant-se la vida com a professor de llengua castellana a Santiago de Veraguas i a Colón (Panamà), on s'establí definitivament després d'una estada a Mèxic. Formà part de l'agrupació de la CNT de tendència possibilista.
Referències
Categoria:Polítics sevillans Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Exiliats del franquisme andalusos Categoria:Anarquistes andalusos Categoria:Advocats andalusos Categoria:Sindicalistes andalusos Categoria:Diputats a les Corts republicanes per Saragossa-capital Categoria:Advocats aragonesos Categoria:Exiliats del franquisme aragonesos Categoria:Anarquistes aragonesos Categoria:Morts a Panamà Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX