Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2010. En aquest any es van veure un gran nombre d'esdeveniments a destacar, com és el cas del primer vol de proves del SpaceX Dragon, la primera nau espacial d'abastiment comercial, que està destinada a proveir l'Estació Espacial Internacional (ISS), i els vols inaugurals del coets Falcon 9 i Minotaur IV. Al juny del 2010, Corea del Sud va conduir un segon llançament del Naro-1, després de l'error del vol inaugural del coet el 2009; això no obstant, el segon intent també va fracassar. El Mólnia-M va ser retirat del servei, emprenent el seu vol final el setembre.

Informació general El primer llançament suborbital del 2010 va ser conduït el 23:00 GMT el 10 de gener, quan un coet suau Black Brant IX va ser llançat a través d'una plataforma de làser aerotransportada Boeing YAL-1. L'11 de gener, la Xina va dur a terme una prova ABM, amb dos míssils. El primer llançament orbital va ocórrer el 16:12 UTC del 16 de gener, quan un Llarga Marxa 3C va llançar el sistema de navegació per satèl·lit, Compass-G1 des del Xichang Satellite Launch Centre.

Aquest any es van fer setanta-quatre llançaments orbitals, amb setanta acabant amb èxit i quatre en error. L'últim llançament orbital es va acomplir el 29 de desembre, quan es va posar en marxa l'Ariane 5ECA amb les naus espacials Hispasat-1E i Koreasat 6 des de Kourou.

Exploració espacial L'Akatsuki, la primera missió japonesa a Venus, va ser llançada amb un coet H-IIA al maig. malgrat un llançament amb èxit, la nau va fracassar en entrar a l'òrbita citerocèntrica en desembre. La intenció era buscar els llamps i els volcans a Venus. Els enginyers planegen tornar a provar la inserció en òrbita el 2016 o el 2017 si la nau es troba encara en bon estat. IKAROS, la primera vela solar operacional, es va posar en marxa en el mateix coet que l'Akatsuki.

La primera sonda japanesa en un asteroide, el Hayabusa, va tornar a la Terra el 13 de juny, després d'haver aterrat al (25143) Itokawa en un esforç per recollir mostres. També va ser la primera missió de retorn de mostres amb èxit d'un asteroide.

L'1 d'octubre a les 10:59:57 UTC, la Xina va llançar amb èxit la nau espacial Chang'e-2, la segona missió d'aquesta nació en explorar la Lluna. Es va utilitzar un coet Llarga Marxa 3C, llançat des del Xichang Satellite Launch Centre. La nau espacial va acomplir una missió similar a la de l'anterior nau espacial Chang'e-1, però amb un enfocament en la cartografia de possibles llocs d'aterratge en preparació per a l'allunatge no tipulat del Chang'e-3.

Vol espacial tripulat Es van planificar set llançaments tripulats, amb tres missions del transbordador espacial i quatre vols Soiuz cap a l'Estació Espacial Internacional (ISS) intercanviant la tripulació. El STS-130, utilitzant l'orbitador Endeavour,va ser el primer vol tripulat de l'any, llançant el 8 de febrer amb els mòduls Tranquility i Cupola per l'ISS. El 5 d'abril, el Discovery es va llançar en la missió STS-131, amb el mòdul d'abastiment Leonardo MPLM.

E Soiuz TMA-18 va llançar la tripulació de l'Expedició 23 cap a l'ISS el 2 d'abril; que estava previst romandre's al voltant de sis mesos acoblat a l'estació per facilitar la sortida de la tripulació en cas d'emergència. Poc abans, el Soiuz TMA-16 es va desacoblar, i va transportar els anteriors membres de l'ISS de tornada cap a la Terra. El 14 de maig, el transbordador espacial Atlantis es va posar en marxa en el seu penúltim vol, STS-132, transportant el mòdul Rassvet cap a l'ISS. El Soiuz TMA-19 va llançar l'Expedició 24 el 15 de juny. El Soiuz TMA-01M, el primer vol d'una modernitzada nau Soiuz-TMA, es va llançar el 8 d'octubre amb la tripulació de l'Expedició 25 cap a l'ISS. Llavors, per acabar l'any, l'Expedició 26 es va llançar a bord del Soiuz TMA-20 el 15 de desembre.

Errors de llançament Hi va haver quatre errors de llançaments orbitals, que van afectar dos Geosynchronous Satellite Launch Vehicles, una afectant al coet Naro-1, i l'altre al Proton. El primer va tenir lloc el 15 d'abril, quan el GSLV Mk.II es va llançar com a vol inaugural. La tercera etapa del coet va patir un malfuncionament, resultant que no es pogués assolir l'òrbita i el satèl·lit GSAT-4 va caure al mar. El segon error de llançament va tenir lloc durant el segon llançament del coet Naro-1, transportant la nau espacial STSAT-2B. El coet va explotar, 137 segons en el vol.

El tercer error de llançament va tenir lloc el 5 de desembre, quan un Proton-M amb la primera etapa superior del Blok DM-03 va fracassar en inserir tres satèl·lits Glonass-M cap a l'òrbita. Abans del llançament, el Blok DM va ser alimentat incorrectament, fent que el coet fos massa pesant per arribar a la seva òrbita d'estacionament. El quart error de llançament succeí el 25 de desembre del 2010, quan un GSLV Mk. I va explotar durant el llançament de GSAT-5P. El coet va ser destruït per seguretat del vol, després d'haver-se perdut el control dels propulsors de combustible líquid units a la primera etapa.

Llançaments

|colspan=8|

Gener

|colspan=8|

Febrer

|colspan=8|

Març

|colspan=8|

Abril

|colspan=8|

Maig

|colspan=8|

Juny

|colspan=8|

Juliol

|colspan=8|

Agost

|colspan=8|

Setembre

|colspan=8|

Octubre

|colspan=8|

Novembre

|colspan=8|

Desembre

Encontres espacials Data (GMT)Nau espacialEsdevenimentComentaris12 de gener Cassini 65è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1073 km28 de gener Cassini 66è sobrevol de Tità Apropament màxim: 7490 km31 de gener Artemis P1 Sobrevol lunar Apropament màxim: 11992 km a les 08:13 UTC1 de febrer Artemis P2 Sobrevol lunar Apropament màxim: 69222 km a les 14:44 UTC13 de febrer Artemis P1 Sobrevol lunar Apropament màxim: 2958 km a les 10:06 UTC13 de febrer Cassini Sobrevol de Mimas Apropament màxim: 9520 km16 de febrer Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 991 km22 de febrer Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 574 km25 de febrer Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 398 km28 de febrer Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 226 km1 de març Artemis P2 Sobrevol lunar Apropament màxim: 68036 km a les 04:11 UTC2 de març Cassini 2n sobrevol de Rea Apropament màxim: 100 km3 de març Cassini Sobrevol de Helena Apropament màxim: 1803 km3 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 67 km7 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 107 km10 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 286 km13 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 476 km16 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 662 km19 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 848 km23 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 1341 km26 de març Mars Express Sobrevol de Fobos Apropament màxim: 1304 km28 de març Artemis P2 Sobrevol lunar Apropament màxim: 9366 km a les 07:34 UTC5 d'abril Cassini 67è sobrevol de Tità Apropament màxim: 7462 km7 d'abril Cassini 2n sobrevol de Dione Apropament màxim: 504 km28 d'abril Cassini 9è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 103 km18 de maig Cassini 10è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 201 km20 de maig Cassini 68è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1400 km5 de juny Cassini 69è sobrevol de Tità Apropament màxim: 2044 km13 de juny Hayabusa Reentrada a la Terra Es va recuperar mostra de recipient amb èxit21 de juny Cassini 70è sobrevol de Tità Apropament màxim: 955 km7 de juliol Cassini 71è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1005 km10 de juliol Rosetta Sobrevol de (21) Lutècia Apropament màxim: 3100 km13 d'agost Cassini 11è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 2554 km25 d'agost Artemis P1 Inserció en òrbita LL2 24 de setembre Cassini 72n sobrevol de Tità Apropament màxim: 8175 km6 d'octubre Chang'e 2 Inserció en òrbita lunar 16 d'octubre Cassini Sobrevol de Pal·lene Apropament màxim: 36000 km22 d'octubre Artemis P2 Inserció en òrbita LL1 4 de novembre Deep Impact Sobrevol del Hartley 2 Apropament màxim: 700 km11 de novembre Cassini 73r sobrevol de Tità 30 de novembre Cassini 12n sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 47.9 km7 de desembre Apropament màxim: 550 km8 de desembre Apropament màxim: 80800 km21 de desembre Cassini 13r sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 50 kmde desembre no confirmat. Els sobrevols distants no objectivitzats de Dione, Encèlad, Mimas, Rea, Tetis i Tità per la Cassini es produirien durant el primer semestre de l'any.

EVAs