El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya. http://elpais.com/diario/1997/05/01/espana/862437620_850215.html
Origen El Capità general de Catalunya era màxim representant del govern d'Espanya tant militar com civil instituït a les darreries de la Guerra de Successió Espanyola (1713), poder fins a cert punt "controlat" pels dictàmens de Reial Audiència que no obstant això conservava la seva màxima autoritat judicial. La figura d'un representant civil diferenciat del militar del Govern d'Espanya sembla sorgir durant el regnat de Ferran VII al primer terç del sota la denominació de cap polític (gefe político, en castellà), denominat breument en 1834 com a subdelegat de Foment que tenia jurisdicció sobre la totalitat del territori de Catalunya.
Creació del càrrec Aquest cap polític tenia atribucions modificades per llei el 2 d'abril de 1845, foren publicar i fer complir en l'àmbit de Catalunya les lleis, decrets i ordres que li dirigia el govern, mantenir sota l'ordre públic, protegir les persones i propietats, reprimir i castigar els atacs a la religió, a la moral o la decència pública, i altres faltes d'obediència i respecte a l'autoritat, facultat a aquest efecte d'imposar penes o de posar les persones a disposició judicial d'aquelles infraccions més greus, tenir cura de la salut pública i dictar en casos imprevistos i urgents d'epidèmies o malalties contagioses; proposar al govern tot allò que pogués revestir en l'avançament i desenvolupament material i intel·lectual de la província; vigilar i inspeccionar l'activitat dels funcionaris públics i l'administració en general incloent els establiments públics;suplir o negar el consentiment patern en els casos en què els fills volguessin contraure matrimoni; fer complir la legislació relativa a la gestió forestal i agrícola, els camins públics, els despoblats i lliure trànsit de passatgers, dels impostos sobre els camins, ponts i d'altres infraestructures de transport; del foment de l'agricultura, la caça i la pesca, del manteniment de les vies públiques i dels edificis; dels abastiments, de la moneda i metalls preciosos; de les ordenances de les ciutats i ajuntaments, de l'elecció d'oficis, de les diputacions a provincials i a Corts,
L'1 de gener de 1850 desaparegué la figura del Governador de Catalunya, a través de la Reial Ordre de 28 de desembre de 1849, substituint-se el càrrec de cap polític pel de governador provincial, present a cadascuna de les províncies d'Espanya sorgides arran de la divisió territorial d'Espanya de 1833. El governadors eren nomenats i remoguts per reial decret acordat en Consell de Ministres i referendat pel seu president. Les seves atribucions pel que ateny a la part política i administrativa és la mateixa que tingueren els caps polítics, i en la part econòmica a la que exercien els intendents, modificats en un altre reial decret de la mateixa data. Els governadors civils mantenien contacte directe amb els ministres de Governació, Hisenda i de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, dels quals depenia en els seus respectius àmbits.
Funcions Tenien autoritat en els rams de la hisenda pública, aprovant fiances, la imposició de multes segons li atribuïssin les lleis i instruccions, en la suspensió de funcionaris i ajuntaments en els casos prescrits per lleis i instruccions; en el nomenament d'interins que depenguessin del govern. Tenien competència en la recaptació dels impostos indirectes i la forma en què es desenvolupava el cadastre, així com les reclamacions i recursos presentats davant dels ajuntaments per part dels particulars. Autoritzar exempcions fiscals als contribuents per causa de calamitats extraordinàries. També tenien la potestat de fixar determinades contribucions de la indústria i el comerç, resoldre sobre les reclamacions presentades a aquesta contribució per part dels afectats. També eren competents pels impostos indirectes sobre els estancs i duanes, dictant mesures coercitives contra els contribuents morosos, atribucions sobre la forma de celebració de subhastes públiques; exercir l'autoritat com a cap immediat dels inspectors de duanes, essent competent per assignar suplents interins quan restessin vacants per malaltia o cessament del funcionari. Així mateix eren els encarregats de la hisenda pública autoritzant les entrades i sortides del tresor públic. El governador de Barcelona tenia el seu despatx i domicili oficial a la Duana de Barcelona, al Pla de Palau.
Llista de governadors
Caps polítics
Josep de Castellar i de Lledó. 10 de març de 1820 José María Gutiérrez de Terán. 23 de desembre de 1820 Juan Manuel Munárriz Irâizoz, interí. 21 de febrer de 1821 Antonio Remón Zarco del Valle y Huet. 17 de juny de 1821 Juan Manuel Munárriz, interí. 13 de desembre de 1821 Vicente Sancho y Cobertores. 4 de maig de 1822 José Camps i Soler, interí (com intendent de la província). 19 de setembre de 1822 Fernando Gómez de Butrón. 17 de novembre de 1822 Josep Camps, interí (9 d'agost de 1823)
Subdelegat superior de Foment Antoni Barata i Matas. 27 de gener de 1834
Governadors civils Guillem Moragues i Rullan (no prengué possessió) Fernando Chaves, interí. 6 de maig de 1834 Felipe Martin Igual. 1 de juny de 1834 Josep Melcior Prat i Solà, interí. 5 d'agost de 1835 Juan López de Ochoa. 21 de març de 1836
Caps superiors polítics Ramón Novoa. 25 d'octubre de 1836 Rafael Pérez, en comissió. 4 de febrer de 1837
José María Puig 12 de juny de 1837 José María Cambronero 5 d'octubre de 1837 Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, interí 24 d'octubre de 1838 Ramón de Keyser, interí 14 de juny de 1839 Juan García Barzanallana, interí 13 de juny de 1839 Simón de Roda 31 d'agost de 1839 Juan García Barzanallana, interí 14 d'octubre de 1839 Josep Maria de Gispert 29 de novembre de 1839 Juan García Barzanallana, interí 5 de juny de 1840 Antonio Terreiro, Conde de Vigo. 23 de juny de 1840 Juan Llórente 24 de juliol de 1840 Miguel Belza, interí. 24 de desembre de 1840 Facundo Infante Chávez, en comissió, 31 de gener de 1841 Domingo Aristizabal, interí, 7 d'abril de 1841 Dionisio Valdés 22 de juny de 1841 Juan Zavala de la Puente. 18 de novembre de 1841 Juan Gutiérrez 25 de desembre de 1841 Antonio Seoane Hoyos 24 de desembre de 1842 Ignacio Llasera y Esteve, en comissió. 8 de febrer de 1843 Pascual de Buceta, interí 17 de juny de 1843 Luis de Collantes y Bustamante, 17 de juliol de 1843 José Santamaría (no prengué possessió) Joaquín Maximiliano Gibert, interí. 31 de juliol de 1843 Ricardo Shelly Commenford 13 de desembre de 1843 Manuel Pavía y Lacy, en comissió. 18 de febrer de 1844 Francisco de Paula Lillo. 17 de març de 1844 Francisco Fulgosio. 29 de juliol de 1844 Josep Maria de Gispert. 27 de gener de 1845 José Fernandez Enciso 2 d'agost de 1845 Joaquim de Gispert i Anglí, interí, 2 d'abril de 1846 Ramón Ceruti 14 d'abril de 1846 Francisco Castillón, interí (6 d'agost de 1846) 1846-1847 Manuel Lassala i Solera Joaquim de Gispert i Anglí, interí (28 de febrer de 1847) 1847 Ventura Díaz Pere Bardají i Balanzat, interí (21 de setembre de 1847) 1847-1848 Manuel Gibert i Sans 1848 Martín Foronda y Viedma 1848-1850 Miguel Tenorio de Castilla 1850 Fermín Arteta Sesma 1850-1852 Ventura Díaz 1852 Martín Foronda y Viedma 1852-1853 Manuel Lassala i Solera 1853-1854 Melchor Ordóñez y Viana 1854 José María Marchessi y Oleaga 1854 Pascual Madoz Ibáñez 1854-1855 Ciril Franquet i Bertran 1855-1856 Ignacio Llasera y Esteve 1856-1857 Melchor Ordóñez y Viana 1857 Juan Zapatero y Navas 1857 Agustín Torres Valderrama 1857-1858 Fernando Zappino 1858 Agustín Torres Valderrama 1858-1863 Ignacio Llasera y Esteve 1863-1864 Francisco Sepúlveda Ramos 1864 Antonio Guerola y Peyrolón 1864 Francisco Sepúlveda Ramos 1864-1865 Cayetano Bonafós 1865-1866 Antonio Hurtado García 1866 Ignacio Méndez Vigo 1866-1867 Cayetano Bonafós 1867-1868 Romualdo Méndez de Sanjulián 1868 Francisco Rubio y Pablos
Sexenni Democràtic 1868 Gaspar Núñez de Arce 1868-1869 Manuel León Moncasí y Castel 1869 Pedro María Angulo 1869 José Pascasio de Escoriaza y Cardona 1869-1870 Bernardo Iglesias Tineo 1870 Facundo de los Ríos Portilla 1870 Manuel de Figuerola 1870-1871 Juan Antonio Corcuera 1871 Bernardo Iglesias Tineo 1871-1873 Joaquim Fiol i Pujol 1873 Eduardo de la Loma y Santos 1873 Miquel Ferrer i Garcés 1873 Manuel Salavera Carrión 1873-1874 Ramon Castejón i Bajils 1874 José Gómez Díaz
Restauració borbònica 1874-1875 Alejo Cañas Rey 1875 Cástor Ibáñez de Aldecoa 1875-1876 Federico Villalba Llofriu 1876-1878 Cástor Ibáñez de Aldecoa 1878-1879 Leandro Pérez-Cossío y Bada 1879 Perfecto Manuel de Olalde y Rodríguez 1879-1881 Leandro Pérez-Cossío y Bada 1881 José María Herreros de Tejada y Azcona 1881-1883 Francisco Moreu Sánchez 1883 Gregorio Zabalza Olaso 1883-1884 Manuel Gil Maestre 1884-1885 Aquilino Herce y Coumes-Gay 1885 Antonio González Solesio 1885-1886 Cayo López Fernández 1886-1890 Luis Antúnez Monzón 1890-1891 Antonio González Solesio 1891-1892 Manuel Vivanco Menchaca 1892 Nicolás Ojesto y Díaz 1892 Valentín Sánchez de Toledo 1892-1895 Ramón de Larroca y Pascual 1895-1896 Valentín Sánchez de Toledo 1896-1897 Eduardo de Hinojosa y Naveros 1897-1899 Ramón de Larroca y Pascual 1899 José Marina Vega 1899-1900 Eduardo Sanz y Escartín 1900 Joan Dorda i Morera 1900-1901 Eduardo de Hinojosa y Naveros 1901 Ramón de Larroca y Pascual 1901-1902 Miquel Socias Caimari 1902 Francisco Manzano Alfaro 1902-1903 Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz 1903-1905 Carlos González Rothwos 1905 Julio de Fuentes Forner 1905-1906 Tristán Álvarez de Toledo
1906-1907 Francisco Manzano Alfaro 1907-1909 Ángel Ossorio y Gallardo 1909 Evaristo Crespo Azorín 1909-1910 Félix Suárez Inclán 1910 Buenaventura Muñoz y Rodríguez 1910-1912 Manuel Portela Valladares 1912-1913 Juan Sánchez Anido 1913 José Francos Rodríguez 1913-1915 Rafael Andrade Navarrete 1915 Leopoldo Matos y Massieu 1915-1917 Félix Suárez Inclán 1917 José Morote y Greus 1917 Juan Sánchez Anido 1917 Leopoldo Matos y Massieu 1917 Eduardo Sanz y Escartín 1917-1918 Ramón Auñón y Villalón, marquès de Pilares 1918-1919 Carlos González Rothwos 1919 Carles Emili Montañès i Criquillion 1919 José Centaño Anchorena 1919 José Luis Retortillo y de León 1919 Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet 1919-1920 Francisco Maestre Laborde-Boix 1920 Federico Carlos Bas Vassallo 1920-1922 Severiano Martínez Anido 1922 Julio Ardanaz y Crespo 1922-1923 Salvador Raventós Clivilles 1923 Francisco Barber Sánchez 1923 Manuel Portela Valladares 1923-1924 Carlos de Lossada y Canterac 1924-1930 Joaquim Milans del Bosch i Carrió (febrer-novembre) 1930 Ignasi Despujol i de Sabater 1930-1931 José Márquez Caballero
Segona República Espanyola (abril-juny) 1931 Lluís Companys i Jover (juny-agost) 1931 Carlos Esplá Rizo 1931-1932 Oriol Anguera de Sojo 1932-1933 Joan Moles i Ormella (gener-setembre) 1933 Claudi Ametlla i Coll
Després de la guerra civil 1939-1940 Wenceslao González Oliveros 1940-1945 Antonio de Correa y Veglison 1945-1947 Bartolomé Barba Hernández 1947-1951 Eduardo Baeza y Alegría 1951-1960 Felipe Acedo Colunga 1960-1962 Matías Vega Guerra 1963-1966 Antonio Ibáñez Freire 1966-1969 Tomás Garicano Goñi 1969-1974 Tomás Pelayo Ros 1974-1976 Rodolfo Martín Villa 1976-1977 Salvador Sánchez-Terán Hernández 1977-1980 José María Belloch Puig 1980-1981 Josep Coderch i Planas 1981-1982 Jorge Fernández Díaz
1982 Federico Gallo Lacárcel 1982-1993 Ferran Cardenal i de Alemany 1993-1996 Jaume Casanovas i Escussol 1996-1997 Francisco Cuevas Fernández
Referències
Enllaços externs