Eugen Fischer (Karlsruhe, Baden-Württemberg, Imperi Alemany, 5 de juliol de 1874 – Friburg de Brisgòvia, Baden-Württemberg, República Federal Alemanya, 9 de juliol de 1967) va ser un antropòleg i metge alemany.Edgar Dürrenberger, «Eugen Fischer» en Freiburg und Afrika, Freiburg, Freiburg-Postkolonial.de, s.d. [Consulta el 20 de maig del 2013] Va ser membre del Partit Nazi (NDSAP).Ernst Klee, «Fischer, Eugen», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 151-152, (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) És considerat com el científic més influent en l'elaboració de la ideologia racista del nazisme.
Ideòleg d'una antropologia racista El 1908 va conduir una recerca a Rehoboth (Namíbia), aleshores una colònia alemanya, amb mestissos descendents dels primers colons neerlandesos i la població original. Les seves conclusions van sortir al llibre Els bastards de Rehoboth i el problema de la bastardització de l'homeDie Rehobother Bastards und das Bastardierungsproblem beim Menschen: anthropologische und ethnographische Studien am Rehobother Bastardvolk in Deutsch-Südwest-Afrika, Graz, Akademische Druck- u. Verlagsanstalt, 1913, reimpresa 1961, 323 pàgines en què hi va escriure: «Se'ls ha de garantir [= als mestissos de Rehoboth] una certa protecció, només pel temps que ens són útils — després val la competició lliure, és a dir, segons el meu parer, la seva perdició».Eugen Fischer, citat per Ernst Klee, op.cit., pàgina 151
Amb Carl Correns, Richard Goldschmidt i Erwin Baur va fundar l'Institut Emperador Guillem d'Antropologia, Genètica Humana i EugenèsicaEn alemany: Kaiser-Wilhelm-Institut für Anthropologie, menschliche Erblehre und Eugenik a Berlín, del qual va ser el primer director del 1927 al 1942. En aquesta funció va ser un dels principals defensors de les Lleis de Nuremberg sobre la «puresa de la raça» i així va implicar-se en donar fonaments «científics» als crims contra la humanitat dels nacionalsocialistes.Sheila Faith Weiss, The Nazi Symbiosis. Human Genetics and Politics in the Third Reich, Chicago/London, University of Chicago Press, 2010, capítol 2, (en català: La simbiosi Nazi. Genètica humana i Política la Tercer Reich El 1933 va escriure: «Persones amb malalties genètiques i persones que per la seva raça no convenen al nostre poble han de ser destruïdes.»Eugen Fischer, citat per: Peter Weingart, Jürgen Kroll, Kurt Bayertz, Rasse, Blut und Gene, Ed. Suhrkamp, 1988, , reedició de 1996, pàgina 385 Així, és un dels responsables de la política d'higiene racial que va conduir a l'extermini sistemàtic dels jueus i també dels bastards i dels malalts i dèbils mentals considerats com a vida no mereixedora de vida.
No només va contribuir amb els seus estudis i publicacions a una antropologia etnocèntrica i racista, que gaudia de molta predicació
El 1936, després de l'aprovació de les Lsinó que leis de Nuremberg va escriure una carta en la ler a la qual va regraci,r-lo per què les noves lleis per fi van fer possibltal e que «els resultats dels estudis d'especialistes en geserveixinina van servir de manera pràctica al Poble completament.»Eugen Fischer, citat per Ernst Klee, op.cit., pàgina 152 De 1937 a 1938 Fischer i els seus col·legues van analitzar 600 nens i nenes, desdendents de soldats francesos d'origen africà que van ocupar parts d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. De manera il·legal, tots van ser esterilitzats després.Helga Kuhse, Peter Singer, "Bioethics: an anthology", Indianapolis, Wiley-Blackwell, 2006, pàgina 232, inguéEl 1942 esdevé professor emèribé i el 1944 rep l'Adlerschild des deutschen Reiches, la condecoracióa més alta per un científic, amb la menció «al fundador de la Genèticaingué umana» i obté una funció en la direcció de la federació nacionalsocialista de docents i professors.
Després de la guerra Després de la guerra no va ser inquietat ni tampoc desnazificat. El 1952, la Societat Alemanya d'Antropologia va nomenar-lo membre honorari. De manera sorprenent, el 1961 en una reedició de la seva obra sobre els mestissos del Rehoboth de 1908, l'editorial va insistir sobre la necessitat de reeditar aquest llibre clàssic en un elogi sobre l'autor que «no va rebre prou consideració, tot i que va portar material molt significatiu al problema molt actual de l'aculturació».«Bisher wurde er zu wenig beachtet, obwohl er sehr bedeutsames Material zu dem heute akut gewordenen Problemkreis der Akkulturation enthält.», extret de l'elogi de l'editorial Graz al prefaci de la reedició de Die Rehobother Bastards… del 1961 Va morir en llibertat a Friburg de Brisgòvia el 9 de juliol de 1967.
Referències
Categoria:Metges nazis Categoria:Racisme Categoria:Antisemitisme Categoria:Antropòlegs alemanys Categoria:Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Persones de Karlsruhe Categoria:Morts a Friburg de Brisgòvia Categoria:Professors de la Universitat de Würzburg Categoria:Professors de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Professors de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Científics de Baden-Württemberg Categoria:Metges alemanys Categoria:Polítics de Baden-Württemberg Categoria:Nazis alemanys Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX