Robert II de Bellême (vers 1057 - castell de Wareham, després de 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra. Va ser un dels principals protagonistes de l'anarquia que va succeir a la mort el 1087 de Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia i rei d'Anglaterra. Mentre que els tres fills d'aquest últim es disputaven l'herència paterna, va intentar conservar la integritat dels seus béns però va acabar per perdre-ho tot. Després d'haver-li retirat el seu comtat anglès el 1102, Enric I d'Anglaterra, el fill petit del Conquistador, el va fer presoner deu anys més tard i el va retenir fins a la seva mort. LHistoria ecclesiastica del cronista Orderic Vital és a l'origen de la mala reputació del personatge però des dels anys 1980, diversos historiadors, entre els quals Kathleen Thompson sobretot, han reconsiderat la figura del senyor de Bellême.
Un baró amb estatut particular Robert II de Bellême era el fill gran de Mabilla de Bellême i de Roger II de Montgommery, company de Guillem el Conqueridor. La mort dels seus pares (respectivament el 1077 i 1094) li va oferir un heretatge important - un conjunt de territoris a cavall sobre el Maine i Normandia. Aquestes possessions el col·locaven en el vassallatge de tres amos diferents: el duc de Normandia, el comte del Maine i el rei de França. Trenta-quatre castells defensaven el seu territori - el que li assegurava un lloc de primera importància al ducat. Però no només. El 1099, va succeir al seu germà segon Hug de Montgommery al capdavant del comtat de Shrewsbury a Anglaterra. Finalment, gràcies al seu matrimoni amb Agnès de Ponthieu,La data del matrimoni no és coneguda. Se sap simplement que va ser instigat per Guillem el Conqueridor i va ser celebrat entre 1087 i 1092. Kathleen Thompson, «Robert of Belleme reconsidered» Anglo-Norman Studies, vol. XIII, pàg. 269 va esdevenir vers 1100 (a la mort de Guiu I de Ponthieu, el pare d'Agnès), el nou comte de Ponthieu per dret uxori.
La potència de Robert de Bellême es recolzava en una xarxa densa de fortaleses. Segons Orderic Vital, el baró manava 34 castells sobre les marques normano-manseses.Kathleen Thompson ibid, pàg. 273 Citem entre aquestes fortaleses: Bellême és clar, Alençon, Domfront, Argentan, Ballon, Ceton, Lurson, Fourches, Boitron i Almenêches. El monjo-historiador explica com Robert construïa llocs forts usurpant terres en sectors estratègics, per exemple a La CourbeEl castell s'anomenava Château-Gonthier al país d'Houlme. Aquest conjunt de fortificacions estava relacionat amb la política bel·licosa del senyor de Bellême. En els anys 1090, la feble autoritat del duc de Normandia Robert Courteheuse va afavorir el renaixement dels conflictes locals en el ducat i les regions frontereres. El senyor de Bellême hi va estar molt implicat. Revifa la vella guerra familiar contra la família dels Giroie i es va acostar als seus aliats, els senyors de l'Aigle. Al Hiémois, VA intentaR imposar-se a les altres grans famílies de la regió: els senyors de Courcy i de Grandmesnil.Kathleen Thompson ibid, pàg. 271-273 Diversos veïns del ducat de Normandie li foren hostils: els comtes de Mortagne-au-Perche, Geoffroy, i després Rotrou, reivindicaren una part dels territoris de la família Montgommery. El comte del Maine Elies I de la Flèche i diversos altres senyors mansesos (de Maine o Mans) intentaren debilitar el seu perillós veí.
Les operacions militars i els treballs de fortificació costaren tant que el senyor de Bellême va haver d'apropiar-se a vegades a les terres de l'església. D'on les exaccions contra les propietats de l'abadia d'Ouche i el bisbat de Sées (Séez).
Robert de Bellême i Robert Courteheuse (1077-1096): una aliança insegura Sota Guillem el Conqueridor (vers 1077-1087) La primera actuació destacada de Robert de Bellême se situa el 1077 quan va decidir sostenir la rebel·lió del fill gran de Guillem I d'Anglaterra, Robert Courteheuse, contra el seu pare. Junts van abandonar Normandie i van trobar refugi amb el comte de Flandes Robert el Frisó i després a la cort del rei de França Felip I. Robert Courteheuse va acabar fent la pau amb el seu pare el 1078.François Neveux, ibid, pàg. 431
En els anys 1080, després que la seva mare moria el 1077, Robert va tenir el control de les possessions familiars a França. El seu pare, que encara era viu, es va implicar més en els assumptes anglesos.Kathleen Thompson ibid, pàg. 268 Robert va presidir el tribunal baronial i va acumular així una certa experiència del poder i de l'administració.
Però quan el 1087, Robert de Bellême va saber de camí a Rouen la mort del duc, va retornar a les seves possessions i va fer fora totes les guarnicions ducals dels seus castells, sobretot a Alençon (en territori ducal) però també a Bellême (al comtat del Maine). El turbulent senyor esperava ser l'únic senyor als seus dominis. Però l'anarquia que regnava a Normandia després de la mort de Guillem I d'Anglaterra encara li permetia esperar més. El ducat estava minat per la rivalitat entre els tres fills del difunt duc, Robert Courteheuse, Guillem el Roig i Enric Beauclerc i Robert de Bellême va intentar treure profit de la confusió.
La rebel·lió i l'empresonament del 1088 El 1088, el senyor de Bellême va participar en el complot ordit pels més alts barons anglo-normands contra Guillem el Roig, rei d'Anglaterra. L'objectiu era d'obtenir la deposició d'aquest últim i d'oferir la corona al seu germà gran Robert Courteheuse, duc de Normandia. Robert de Bellême figurava a l'avantguarda de les tropes de Courteheuse a Rochester. El tron de Guillem estava molt amenaçat però aquest últim va aconseguir atreure al seu bàndol al vell Roger II de Montgommery, el pare de Robert de Bellême, que es va separar dels altres conjurats. Finalment el rei triomfa sobre la rebel·lió. Robert de Bellême fou perdonat, segurament mercès al suport patern, i va marxar d'Anglaterra per retornar a Normandia.
Només desembarcat sobre sòl normand, fou arrestat en companyia d'Enric Beauclerc, ja que Robert Courteheuse sospitava que conspiraven. La detenció va afavorir sobretot els propòsits militars del duc de Normandie que es prepara per portar una campanya militar al Maine per sotmetre la noblesa local. Ara bé, Robert de Bellême era un dels més importants senyors d'aquesta regió. Empresonat a Neuilly-l'Évêque, no es podrà oposar a la recuperació de l'autoritat ducal.Kathleen Thompson ibid, pàg. 270 La detenció provoca la còlera de Roger II de Montgommery. Va marxar d'Anglaterra, va arribar a Normandia i va posar en estat de defensa la senyoria de Bellême i l'Hiémois. Després d'haver restablert el seu poder al Maine, el duc de Normandia va assetjra diversos castells de la família de Montgommery. Saint-Céneri-le-Gérei fou pres a la tardor del 1088. Fou després d'aquesta victòria que va acceptar tractar amb Roger de Montgommery. Robert de Bellême fou alliberat però no va poder recuperar el seu castell de Saint-Céneri que fou confiat pel duc a un enemic de la família, Robert Giroie.
El breu canvi de 1094 Després d'aquests esdeveniments de 1088, Robert de Bellême escull tanmateix servir fidelment Robert Courteheuse durant diversos anys. Figura entre els seus principals consellers i li aporta la seva ajuda en el moment de la rebel·lió de Rouen el 1190. Per la seva part, el 1092, Robert Courteheuse recolza el seu vassall quan aquest últim assetja el castell del seu enemic Ricard de Courcy.
Tanmateix, certs actes del duc no afavoriren a Robert de Bellême. Robert Courteheuse va cedir per exemple la fortalesa d'Exmes a Gilbert de l'Aigle mentre que el senyor de Bellême esperava legítimament que aquest lloc se li retornés per la seva posició al vescomtat de l'Hiémois. El 1093, Robert Giroie es va revoltar contra el duc; aquest últim va sotmetre el castell de Saint-Céneri i després va tractar amb el rebel. Robert de Bellême esperava que el castell li retornaria o almenys que quedaria a les mans ducals, però, al final d'un acord generós, el duc va decidir tornar el castell als Giroie.Kathleen Thompson ibid, pàg. 274
El 1094, segurament decebut, Robert de Bellême es gira cap al germà de Robert Courteheuse, Guillem el Roig. Va obrir als homes del rei d'Anglaterra diverses fortaleses de les quals la d'Argentan era la principal. Tanmateix, Robert Courteheuse reacciona de seguida i, al capdavant del seu exèrcit, va recuperar els castells amb l'ajuda del rei de França. Robert de Bellême tornà llavors a la fidelitat al duc.
Robert de Bellême i Guillem el Roig (1096-1100) El 1096, el duc Robert Courteheuse va marxar a la primera croada i deixa la guàrdia del ducat al seu germà Guillem el Roig, rei d'Anglaterra. Robert de Bellême canvia doncs de senyor però aquest canvi es va revelar profitós per a ell.
En el moment de la campanya al Vexin el 1097, el rei d'Anglaterra el va nomenar el cap dels seus exèrcits (senescal). Els seus talents d'enginyer militar foren apreciats. Sabia construir tan bé artefactes de setge com fortaleses. Guillem el Roig li va confiar l'edificació del castell de Gisors, a la frontera oriental del ducat. L'abril de 1098, Robert de Bellême realitza una bonica proesa capturant al comte del Maine, Elies de La Fléche que el rei intentava sotmetre.François Neveux, ibid, pàg. 459-460
Els serveis del senyor de Bellême foren recompensats. El 1098, el seu germà Hug de Montgommery, comte de Shrewsbury, va morir en un combat a Gal·les. Guillem accepta que Robert hereti del comtat de Shrewsbury contra el pagament de 3000 £. El baró aconseguí doncs reunir entre les seves mans el patrimoni patern (el comtat de Shrewsbury, una part del país de Galles, i l'Hiémois) i matern (la senyoria de Bellême amb Alençon, Domfront i Sées). A més va rebre probablement llavors la guarda del castell de Tickhill al sud del Yorkshire.Kathleen Thompson ibid, pàg. 275-276
El 1100, una nova defunció afavoreix Robert de Bellême. Guiu I de Ponthieu va morir deixant com a hereva la seva filla Agnès, i Robert, en tant que gendre de difunt, hereta el control del comtat. Comte del Ponthieu i del comtat de Shrewsbury, senyor de nombrosos feus al Maine i a Normandia, era llavor al ple de la seva potència.
Robert de Bellême contra Enric I d'Anglaterra (1100-després de 1130) La rebel·lió de 1101-1102 La fidelitat de Robert de Bellême va entrar en qüestió per la mort accidental de Guillem II d'Anglaterra i la seva substitució sobre el tron d'Angleterre pel seu germà segon, Enric Beauclerc (1100). Els dos homes eren enemics. Alguns anys abans, el fill petit de Guillem el Conqueridor havia pres a Robert la ciutat de Domfront.
Robert Courteheuse torna de la croada un mes després de la coronació d'Enric. No pensa pas a abandonar els seus drets sobre el tron anglès i, per afirmar-los, desembarca a Anglaterra (1101). Certs barons anglo-normands, sobretot Yves de Grandmesnil, Guillem II de Warenne i Robert II de Bellême, acullen favorablement aquest desembarcament, ja que esperen així l'expulsió d'Enric i la reunió de Normandia i d'Anglaterra en benefici d'un sol senyor. El fet d'estar sotmès a dos senyors rivals tornava en efecte la seva situació delicada.