Vulgrí I, que va viure al , fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886. Aquest comtat va restar en la seva descendència durant prop de 450 anys.
Era el fill de Vulfard, comte de Flavigny, i de Susana, filla de Bigó de París i de Tolosa.20Nobility.htm#Vulgrinusdied886A Vulgrin 1r a la Fundació per a la genealogia medieval El seu germà Hilduí fou abat de Basílica de Saint-Denis de 814 a 840.
Encara que estranger al país, Vulgrí fou col·locat el 866 al capdavant dels comtats d'Angulema, de Périgord i d'Agen per Carles II el Calb. S'hi va quedar fins a 886, data de la seva mort. Havia estat designat, segons la Crònica d'Adémar de Chabannes, per remeiar els desordres locals i contenir els normands. Des de 868, va fer reconstruir les muralles d'Angulema.André Debord, La société laïque dans les pays de la Charente Xe-XIIe s., Picard, 1984, 585 pàg. ()
Es va casar amb Regelinda, germana de Guillem de Tolosa, filla de Bernat de Septimània i de la seva esposa Duoda. Fou el darrer exemple en què la voluntat reial imposava un administrador a una regió; va transmetre els seus títols i els béns que se'n derivaven, als seus fills.
Va tenir almenys dos fills: Alduí o Hilduí comte d'Angulema (886- 916) Guillem, comte de Périgord (886-920).
i una filla:
Senegunda, esposa del vescomte Ramnul o Ramnulf, d'origen franc, instal·lat al castell de Marcillac pel seu sogre el comte Vulgrí.
Aquesta branca major es va extingir cap al 975.
Notes i referències
Fonts Abbé J. Nanglard, "Cartulaire de l'église d'Angoulême", dans Bulletin et mémoires de la société archéologique et historique de la Charente, t. IX, 1899 Annales Engolimenses, MGH, Scriptores, t. IV, pàg. 5 Adémar de Chabannes, Chronique, publiée par J. CHAVANON, París, Picard, 1897 BSHAP 1970, pàg. 119, 1979 pàg. 244 Tarde pàg. 46 Favier pàg. 743 Charet pàg. 190 Grelière pàg. 22
Categoria:Comtes d'Angulema Categoria:Comtes de Périgord Categoria:Comtes d'Agen Categoria:Nascuts al segle IX