va ser un compositor i teòric musical danès.
Tot i que el seu estil va variar considerablement al llarg de la seva carrera, la seva música sovint incorpora melodies que evolucionen de manera contínua, a l’estil de Jean Sibelius, amb una clara atenció al lirisme. Va basar part de la seva música en «sèries d’infinit» i altres models matemàtics. Va compondre obres de gran format, vuit simfonies —entre les quals la Tercera amb cor—, concerts i òperes com Gilgamesh. La seva música de cambra inclou deu quartets de corda i obres per a guitarra. Algunes obres tardanes es van inspirar en l’art d'Adolf Wölfli.
El compositor Julian Anderson va qualificar l’estil de Nørgård com «un dels més personals de la música contemporània». Nørgård va rebre diversos premis, entre els quals el Premi Ernst von Siemens de 2016.
Biografia Per Nørgård va néixer a Gentofte, un suburbi de Copenhaguen, el 13 de juliol de 1932. El seu pare era sastre, i va créixer amb un germà gran. De petit va aprendre a tocar el piano.
Va estudiar composició amb Vagn Holmboe de manera privada als 17 anys. Fascinat pel món sonor de Jean Sibelius, va visitar el compositor personalment i en va rebre estímul i encoratjament. Posteriorment va cursar estudis formals a la Royal Danish Academy of Music de Copenhaguen, amb Holmboe, Finn Høffding, i Herman David Koppel. Entre 1956 i 1957 va estudiar a París amb Nadia Boulanger.
Nørgård aviat va obtenir càrrecs docents, primer al Conservatori d’Odense (Det Fynske Musikkonservatorium) el 1958, i després a la Royal Danish Conservatory of Music el 1960. Entre els seus alumnes en aquesta darrera institució hi havia el compositor Carl Davis. Entre 1958 i 1962, Nørgård també va exercir com a crític musical del diari Politiken. El 1965 va deixar aquests càrrecs per ensenyar composició a la Royal Academy of Music, Aarhus/Aalborg. Allà va formar nombrosos compositors que posteriorment desenvoluparien carreres destacades, entre els quals Hans Abrahamsen, Hans Gefors, Karl Aage Rasmussen i Bent Sørensen.
En les seves primeres composicions, Nørgård va estar fortament influït pels estils nòrdics de Sibelius, Carl Nielsen i Vagn Holmboe. Als anys seixanta va començar a explorar les tècniques modernistes de l’Europa central, fins a desenvolupar un sistema compositiu serial basat en les «sèries d’infinit», que va utilitzar a Voyage into the Golden Screen, a la Segona i a la Tercera Simfonia, a I Ching i en altres obres de finals dels anys seixanta i setanta.
La seva Tercera Simfonia, amb solista vocal i cor, va esdevenir especialment popular: es va interpretar als BBC Proms de 2018 i va ser inclosa en el Cànon cultural danès. Més endavant, Nørgård es va interessar per l’artista suís Adolf Wölfli, que va inspirar moltes de les seves obres, com la Quarta Simfonia, l’òpera Det Guddommelige Tivoli, Papalagi per a guitarra sola i Wie ein Kind per a cor.
Nørgård va compondre obres en tots els grans gèneres, incloses sis òperes, dos ballets, vuit simfonies i altres peces per a orquestra, diversos concerts, obres corals i vocals, nombroses obres de cambra (entre les quals deu quartets de corda) i diverses obres per a instrument solista. Entre aquestes darreres hi ha un nombre destacat d’obres per a guitarra, escrites majoritàriament per al guitarrista danès Erling Møldrup: In Memory Of... (1978), Papalagi (1981), la sèrie de suites Tales from a Hand (1985–2001), Early Morn (1997–98) i Rondino Amorino (1999). Una de les seves obres més importants per a percussió sola és I Ching (1982), escrita per al percussionista danès Gert Mortensen. L’obra pianística Many Returns to Bali va ser composta per al pianista indonesi Ananda Sukarlan en commemoració dels atemptats de Bali de 2002. També va compondre diverses bandes sonores per al cinema, entre les quals The Red Cloak (1966), El festí de Babette (1987) i Hamlet, Prince of Denmark (1993).
La seva Vuitena Simfonia es va estrenar el 19 de setembre de 2012 al Helsinki Music Centre, a Finlàndia, a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki sota la direcció de John Storgårds. Heikki Valska, de la ràdio finlandesa, va qualificar la simfonia de «molt lluminosa i lírica» i «accessible». Va ser molt ben rebuda pel públic en l’estrena. Posteriorment va ser enregistrada per l'Orquestra Filharmònica de Viena sota la direcció de Sakari Oramo.
Nørgård també va ser un escriptor prolífic i va publicar nombrosos articles sobre música, no només des d’un punt de vista tècnic sinó també filosòfic.
Vida personal Nørgård es va casar amb Anelise Brix Thomson el 1956. Van tenir dos fills. El 1966 es va casar amb la seva segona esposa, Helle Rahbek, que va morir el 2022.
Nørgård va morir després d’una llarga malaltia en una residència de gent gran de Copenhaguen el 28 de maig de 2025, a l’edat de 92 anys. Va ser considerat el compositor danès més destacat des de Nielsen.
Sèries infinites miniatura|upright=2|Arbre de la sèrie melòdica d’infinit de Nørgård La música de Nørgård fa servir sovint la sèrie d’infinit (en danès Uendelighedsrækken) per serialitzar la melodia, l’harmonia i el ritme. El mètode pren el nom del caràcter infinitament autosimilar del material musical resultant, comparable a la geometria fractal. Des del punt de vista matemàtic, la sèrie d’infinit és una seqüència d'enters. «Inventada amb la intenció d’unificar de manera perfecta la repetició i la variació», els primers termes de la seva forma més simple són 0, 1, −1, 2, 1, 0, −2, 3, −1, 2, 0, 1, 2, −1, −3, 4.
Uendelighedsrækken: sèrie d’infinit diatònica (els primers 16 termes), 0 = sol
Uendelighedsrækken: sol major diatònic (els primers 32 termes), amb els nombres com a graus de l’escala i 0 = la
Uendelighedsrækken: altures cromàtiques (els primers 16 termes) centrades al voltant de sol.
Nørgård va descobrir la sèrie melòdica d’infinit el 1959, i aquesta va inspirar moltes de les seves obres dels anys seixanta. Tanmateix, no va ser fins a Voyage into the Golden Screen per a petit conjunt (1968) —obra que ha estat definida com la primera «peça pròpiament instrumental de composició espectral»Anderson, Julian. 2000. "A Provisional History of Spectral Music." Contemporary Music Review 19, no. 2 ("Spectral Music History and Techniques", edited by Joshua Fineberg): 7–22. p. 14. — i la Simfonia núm. 2 (1970) que va començar a estructurar obres senceres a partir de la sèrie. La sèrie harmònica i la sèrie d’infinit rítmica es van desenvolupar a començaments dels anys setanta, i les tres sèries es van integrar per primera vegada a la Simfonia núm. 3 de Nørgård.
Obres Les obres de Nørgård inclouen:
Òperes Labyrinten (El laberint) (1963) Gilgamesh (1972) Siddharta (1974–79) Der göttliche Tivoli (El circ diví) (1983) Orfeus: Den uendelige sang (Orfeu: el cant infinit) (1988) Nuit des Hommes (1996)
Simfonies Simfonia núm. 1 Simfonia austera (1953-1955) Simfonia núm. 2 (1970) Simfonia núm. 3 (1972-1975) Simfonia núm. 4 (1981) Simfonia núm. 5 (1990) Simfonia núm. 6 Al final del dia (1998-1999) Simfonia núm. 7 (2006) Simfonia núm. 8 (2012)
Altres per a orquestra Metamorfosi (1954), per a cordes Constellations (1958), per a cordes Iris (1966) Luna (1967) Voyage into the Golden Screen (1968) Dream Play (1975) Twilight (1977) Burn (1984) Spaces of Time (1991), per a orquestra amb piano Night-Symphonies, Day Breaks (1992), per a orquestra de cambra Aspects of Leaving (1997) Terrains Vagues (2000–2001) Lysning (2006)
Concerts Piano Rapsòdia en re per a piano i orquestra (1952) Concert per a piano Concerto in due tempi (1994–95) Violí Concert per a violí núm. 1 Helle Nacht (1986–87) Concert per a violí núm. 2 Borderlines (2002) Violoncel Concert per a violoncel núm. 1 Between (1985) Concert per a violoncel núm. 2 Momentum (2009) Cantica Concertante (2012), per a violoncel i conjunt Arpa Concert per a arpa núm. 1 King, Queen and Ace (1988), per a arpa i 13 instruments Concert per a arpa núm. 2 Gennem torne (Through Thorns) (2003), per a arpa, flauta, clarinet i quartet de corda Percussió Concert per a percussió núm. 1 For a Change (1983) Concert per a percussió núm. 2 Bach to the Future (1997), per a dos percussionistes i orquestra Concert per a acordió Recall (1968) Concert per a viola Remembering Child (1986) Three Nocturnal Movements (2019), per a violí, violoncel i conjunt
Cambra i música instrumental Quartets de corda Quartet de corda núm. 1 Quartetto Breve (1952) Quartet de corda núm. 2 Quartetto Brioso (1958) Quartet de corda núm. 3 Three Miniatures (1959) Quartet de corda núm. 4 Quartet in 3 Spheres (1969), per a quartet de corda amb cinta Quartet de corda núm. 5 Inscape (1969) Quartet de corda núm. 6 Tintinnabulary (1986) Quartet de corda núm. 7 (1994) Quartet de corda núm. 8 Night Descending like Smoke (1997) Quartet de corda núm. 9 Into the Source (2001) Quartet de corda núm. 10 Harvest Timeless (2005) Trios de clarinet (clarinet, violoncel i piano) Trio de clarinet núm. 1 (1955) Trio de clarinet núm. 2 Spell (1973) Trio de clarinet núm. 3 Lin (1986) Quintet de flauta (1953), per a flauta, violí, viola, violoncel i piano Solo Intimo (1953), per a violoncel Arcana (1970), per a percussió, guitarra elèctrica i acordió Whirl's World (1970), per a quintet de vent Cantica (1977), per a violoncel i piano Proteus (1980), per a flauta i percussió Sonora (1981), per a flauta i arpa I Ching (1982), per a percussió sola Syn (Vision) (1988), per a quintet de metall Strings (1992), per a trio de corda Scintillation (1993), per a septet de flauta, clarinet, trompa, violí, viola, violoncel i piano Roads to Ixtlan (1993), per a quatre saxòfons Wild Swans (1994), per a quatre saxòfons Dancers Around Jupiter (1995), per a quatre saxòfons Winter Music (1998), per a flauta, clarinet, percussió, orgue, guitarra i violoncel It's All His Fancy That (2003), per a trompeta, trombó i piano Delta (2005), per a saxòfon, violoncel i piano Trio Breve (2012), per a trio amb piano
Referències
Categoria:Compositors danesos del segle XX Categoria:Persones del municipi de Gentofte Categoria:Alumnes de Det Kongelige Danske Musikkonservatorium Categoria:Morts a Copenhaguen Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX