miniatura|Soldats alemanys de la Divisió Hermann Göring posant davant del Palazzo Venezia a Roma en el 1944 amb una imatge feta de la Biblioteca del Museo Nazionale di Napoli abans de l'arribada de les forces aliades a la ciutat. Carlo III di Borbone che visita il papa Benedetto XIV nella coffee-house del Quirinale a Roma de Giovanni Paolo Pannini (Museo di Capodimonte inv. Q 205) El saqueig nazi (en alemany: Raubkunst) va ser el robatori organitzat d'art i altres objectes que es va produir com a resultat del saqueig organitzat de països europeus durant l'època del Partit Nazi a Alemanya.
Les propietats jueves van ser saquejades a partir de 1933 a Alemanya i van ser una part clau de l'Holocaust. Els nazis també van saquejar països ocupats, de vegades amb confiscacions directes i de vegades amb el pretext de protegir l'art a través de les unitats militars conegudes com la Kunstschutz (protecció de l'art). A més d'or, plata i moneda, es van robar objectes culturals de gran importància, com ara pintures, ceràmica, llibres i tresors religiosos.
Moltes de les obres d'art saquejades pels nazis van ser recuperades pel programa Monuments, Belles Arts i Arxius dels Aliats ( Monuments, Fine Arts, and Archives - MFAA, també conegut com a Monuments Men and Women) després de la guerra; tanmateix, moltes d'elles encara estan desaparegudes o van ser retornades a països però no als seus propietaris originals. S'està duent a terme un esforç internacional per identificar el botí nazi que encara no es comptabilitza, amb l'objectiu final de retornar els articles als seus legítims propietaris, les seves famílies o els seus respectius països.
Fons miniatura|Albert Gleizes, 1912, Landschaft bei Paris, Paysage près de Paris, Paysage de Courbevoie, oli sobre tela, 72,8 cm × 87,1 cm (28,7 polzades × 34,3 polzades), desaparegut a Hannover des de 1937 Adolf Hitler, un artista sense èxit a qui se li va negar l'admissió a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, es considerava un coneixedor de les arts i, a Mein Kampf, va atacar ferotgement l'art modern com a degenerat. Considerava el cubisme, el futurisme i el dadaisme productes d'una societat decadent del . Quan Hitler es va convertir en canceller d'Alemanya el 1933, va imposar la seva estètica. Els nazis afavorien els retrats i paisatges clàssics dels Vells Mestres, en particular els d'origen germànic. L'art modern va ser anomenat art degenerat pel Tercer Reich. Tot aquest art que es trobava als museus estatals d'Alemanya es venia o es destruïa. Amb els fons recaptats, l'objectiu del Führer era establir un Museu d'Art Europeu a Linz. Altres dignataris nazis, com el Reichsmarschall Hermann Göring i el ministre d'Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, també van aprofitar les conquestes militars alemanyes per ampliar les seves col·leccions d'art privades.
Saqueig de jueus El desposseïment sistemàtic del poble jueu i el trasllat de les seves llars, negocis, obres d'art, actius financers, instruments musicals, llibres i fins i tot mobles per a la llar al Reich va ser un component integral de l'Holocaust. A tots els països controlats pels nazis, els jueus van ser desposseïts dels seus béns a través d'una àmplia gamma de mecanismes i organitzacions de saqueig nazis.
Subhastes públiques i vendes privades a Suïssa La subhasta més famosa d'art saquejat pels nazis va ser la subhasta d'"art degenerat" organitzada per Theodor Fischer el 30 de juny de 1939 al Grand Hotel National de Lucerna, Suïssa. Les obres d'art que s'oferien havien estat desposseïdes dels museus alemanys pels nazis, però molts marxants d'art coneguts hi van participar juntament amb representants de grans col·leccionistes i museus. A més de les subhastes públiques, hi va haver moltes vendes privades per part de marxants d'art. La Comissió per a la Recuperació d'Art ha qualificat Suïssa com "un imant" per als actius des de l'ascens de Hitler fins al final de la Segona Guerra Mundial. Investigar i documentar el paper de Suïssa "com a centre de comerç d'art i conducte per als actius culturals en el període nazi i en la postguerra immediata" va ser una de les missions de la Comissió Bergier, sota la direcció del professor Georg Kreis.
Organitzacions de saqueig nazis miniatura| Segell de l'"Einsatzstab Reichsleiter Rosenberg", utilitzat del 1941 al 1944 per marcar els documents confiscats per les tropes d'ocupació alemanyes Els nazis van saquejar béns culturals d'Alemanya i de tots els territoris ocupats, atacant particularment les propietats jueves de manera sistemàtica amb organitzacions creades específicament per a aquest propòsit, per determinar quines col·leccions públiques i privades eren més valuoses. Algunes es van destinar al Führermuseum de Hitler, que mai es va dur a terme, algunes van anar a altres alts funcionaris com Hermann Göring, i d'altres es van intercanviar per finançar activitats nazis.
El 1940 es va formar una organització coneguda com a Einsatzstab Reichsleiter Rosenberg für die Besetzten Gebiete (Grup de Treball del Reichsleiter Rosenberg), o ERR, dirigida per Alfred Rosenberg a través de Gerhard Utikal. La primera unitat operativa, la branca occidental per a França, Bèlgica i els Països Baixos, anomenada Dienststelle Westen (Agència Occidental), estava ubicada a París. El cap d'aquesta Dienststelle era Kurt von Behr. El seu propòsit original era recopilar llibres i documents jueus i maçònics, ja fos per a la seva destrucció o per al seu trasllat a Alemanya per a un "estudi" posterior. Tanmateix, a finals de 1940, Hermann Göring, que de fet controlava l'ERR, va emetre una ordre que va canviar efectivament la missió de l'ERR, obligant-lo a confiscar col·leccions d'art "jueves" i altres objectes. El botí de guerra s'havia de recollir en un lloc central de París, el Museu Jeu de Paume. En aquest punt de recollida treballaven historiadors de l'art i altre personal que inventariaven el botí abans d'enviar-lo a Alemanya. Göring també va ordenar que el botí es dividiria primer entre Hitler i ell mateix. Hitler va ordenar més tard que totes les obres d'art confiscades es posessin directament a la seva disposició. Des de finals de 1940 fins a finals de 1942, Göring va viatjar 20 vegades a París. Al museu Jeu de Paume, el marxant d'art Bruno Lohse va organitzar 20 exposicions dels objectes d'art recentment saquejats, especialment per a Göring, de les quals Göring va seleccionar almenys 594 peces per a la seva pròpia col·lecció. Göring va convertir Lohse en el seu oficial d'enllaç i el va instal·lar a l'ERR el març de 1941 com a sotscap d'aquesta unitat. Els articles que Hitler i Göring no volien es van posar a disposició d'altres líders nazis. Sota el lideratge de Rosenberg i Göring, l'ERR va confiscar 21.903 objectes d'art dels països ocupats pels alemanys. upright=1.35|miniatura| Albert Gleizes, 1911, Stilleben, Nature Morte, postal Der Sturm, Sammlung Walden, Berlín. Col·lecció Paul Citroën, venuda el 1928 a Kunstausstellung Der Sturm, requisa pels nazis el 1937, i desapareguda des de llavors
Altres organitzacions de saqueig nazis incloïen el Führermuseum, l'organització dirigida per l'historiador d'art Hans Posse, que s'encarregava particularment de muntar les obres del Führermuseum, el Dienststelle Mühlmann, dirigit per Kajetan Mühlmann, que operava principalment als Països Baixos i a Bèlgica, i un Sonderkommando Kuensberg relacionat amb el ministre d'Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, que va operar primer a França, després a Rússia i al nord d'Àfrica. A l'Europa Occidental, amb l'avanç de les tropes alemanyes, hi havia elements del "Batalló von Ribbentrop", que portava el nom de Joachim von Ribbentrop. Aquests homes eren responsables d'entrar a biblioteques privades i institucionals dels països ocupats i de treure qualsevol material d'interès per als alemanys, especialment articles de valor científic, tècnic o informatiu.
Les col·leccions d'art de famílies jueves prominents, com ara els Rothschild, els Rosenberg, els Wildenstein, i la família Schloss, van ser objecte de confiscacions a causa del seu valor significatiu. A més, els marxants d'art jueus van vendre art a organitzacions alemanyes, sovint sota coacció, com ara els marxants d'art de Jacques Goudstikker, Benjamin i Nathan Katz, i Kurt Walter Bachstitz. A més, marxants d'art no jueus van vendre art als alemanys, com ara els marxants d'art De Boer i Hoogendijk k als Països Baixos.
Al final de la guerra, el Tercer Reich va acumular centenars de milers d'objectes culturals.
La Unitat d'Investigació de Saqueig d'Art El 21 de novembre de 1944, a petició d'Owen Roberts, William J. Donovan es va crear la Unitat d'Investigació de Saqueig d'Art (Art Looting Investigation Unit - ALIU) dins de l'OSS per recopilar informació sobre el saqueig, la confiscació i la transferència d'objectes culturals per part de l'Alemanya nazi, els seus aliats i els diversos individus i organitzacions implicats; per processar criminals de guerra i restituir béns. L'ALIU va recopilar informació sobre individus que es creu que van participar en el saqueig d'art, identificant un grup de sospitosos clau per a la seva captura i interrogatori sobre el seu paper en la realització de la política nazi. Els interrogatoris es van dur a terme a Bad Aussee, Àustria.
Informes i índex de l'ALIU Els informes de l'ALIU detallen les xarxes de funcionaris nazis, marxants d'art i individus implicats en la política d'espoliació de jueus de Hitler a l'Europa ocupada pels nazis. L'informe final de l'ALIU incloïa 175 pàgines dividides en tres parts: Informes d'interrogatori detallats (DIR), que se centraven en individus que van tenir un paper fonamental en l'espoliació alemanya; Informes d'interrogatori consolidats (CIR); i una "llista de bandera vermella" de persones implicades en l'espoliació nazi. .
Els informes de l'ALIU formen un dels registres clau dels Arxius d'Actius de l'Era Nazi del Govern dels Estats Units.
Informes d'intel·ligència detallats (DIR) El primer grup d'informes que detallen les xarxes i les relacions entre els marxants d'art i altres agents contractats per Hitler, Göring i Rosenberg estan organitzats per noms: Heinrich Hoffmann, Ernst Buchner, Gustav Rochlitz, Gunter Schiedlausky, Bruno Lohse, Gisela Limberger, Walter Andreas Hofer, Karl Kress, Walter Bornheim, Hermann Voss, and Karl Haberstock.
Informes d'interrogatori consolidats (CIR) Un segon conjunt d'informes detalla les activitats de saqueig d'obres d'art de Göring (la Col·lecció Göring), les activitats de saqueig d'obres d'art de l'Einsatzstab Reichsleiter Rosenberg (ERR) i el Museu de Linz de Hitler.
Llista de noms de bandera vermella de l'ALIU La Unitat d'Intel·ligència contra el Saqueig d'Art va publicar una llista de "Noms de Bandera Vermella", organitzant-los per país: Alemanya, França, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Portugal, Suècia i Luxemburg. Cada nom va seguit d'una descripció de les activitats de la persona, les seves relacions amb altres persones de la xarxa d'espoliació i, en molts casos, informació relativa a la seva detenció o empresonament per part de les forces aliades forces.
El saqueig a la Unió Soviètica