La dauradella o herba daurada (Asplenium ceterach o Ceterach officinarum) és una espècie de falguera que hom situa dins del gènere Asplenium dins la família de les aspleniàcies (Aspleniaceae), freqüent als Països Catalans.
Addicionalment pot rebre els noms de cèterac, corbelleta, dauradeta, falguera, falguerina, falzia de mur, herba dauradella, herba dauradeta, herba de la febre, herba de la plata, herba de la sang, herba de les set sagnies, herba de paret, herba de sang, herba la plata, herba melsera, herba pigotera, herba pigotosa, herba platereta, herba rovellada, herba sanguinària, herbeta daurada, herbeta de la sang, melsera, morella, paredades, peixets, pigotosa, platereta, sardineta i serpeta. També s'han recollit les variants lingüístiques auladella, auradella, aurellina, ceterac, dorada, doradella, doradilla, doraella, endauradella, falsija de mur, herba auradella, herba dorà, herba dorada, herba doradilla, herba doraeta, herbeta dorà, herbeta dorada, herbeta doraeta, melfera, neuradella, nurella, oradilla, oredella, oredilla, orellina, patetes de Nostre Senyor, uradella, uradilla i uredella.
Característiques És una planta perenne amb un rizoma curt i amb frondes d'entre 5 i 20 cm de longitud. És una falguera inconfusible per les seves fulles pinnatipartides, amb divisions profundes a cada banda del limbe que no arriben al nervi principal i formen segments ovals, eixamplats a la base i alterns. Les frondes (fulles típiques de les falgueres) són verd fosc per l'anvers i daurades i esquamoses pel revers. Al revers també s'hi poden veure els sorus (estructures típiques dels pteridòfits que porten els esporangis) allargats, coberts per les esquames rogenques.
Hàbitat i distribució Habita escletxes, cavitats, penyals i murs, normalment de litologia calcària. És present a Europa, Àsia occidental i Àfrica del Nord. Força comú a gran part de la península Ibèrica i les Balears.
Usos Té propietats astringents, depuratives i diürètiques, i tradicionalment s'ha utilitzat per curar malalties pulmonars, entre altres.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum. que la va situar dins del gènere Asplenium. Poc després, altres botànics van proposar moure-la a gèneres diferents fins que Carl Ludwig Willdenow (1765–1812) va proposar anomenar-la Ceterach officinarum Willd. el 1894. Aquest nom ha estat acceptat durant molts anys per la gran majoria de la comunitat científica i és el nom que consta a les flores de referència del nostre país: Flora dels Països Catalans, Flora Iberica o al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.
L'argument per a situar-la dins del gènere Asplenium, seria l'existència d'individus híbrids amb diverses espècies d'aquest gènere, que formen exemplars amb caràcters intermedis que hom a situat dins del gènere híbrid: x Asplenoceterach D.E.Mey
Val a dir que no és l'únic exemple de l'existència d'híbrids intergenèrics en el món vegetal. També se'n coneixen entre Festuca i Lolium (x Festulolium) o entre gèneres diferents d'orquidiàcies.
Referències
Vicens, Gabriel i Bonet, Bartomeu, 2001. La flora de la serra de Tramuntana. Alcoy edicions.
Categoria:Asplenium