va ser un empresari, inversor, industrial i filantrop nord-americà, que va treballar en la indústria petroliera, arribant al punt de monopolitzar-la. A mesura que la indústria del petroli i els seus derivats anava agafant importància la seva fortuna anà creixent, fins a ser la primera persona a superar els 1.000 milions de dòlars. Ajustada a la inflació és possiblement l'home més ric de la història. Va formar part del grup d'empresaris conegut com «barons lladres» de la Edat Daurada de la indústria als Estats Units.
Va ser el fundador i president de la Standard Oil, una gegantesca companyia que va arribar a controlar l'extracció, refinat, transport i distribució de més del 90% del petroli dels Estats Units i va sostenir monopolis sencers (en forma d'inversions) en múltiples països estrangers. Durant un període de més de quaranta anys, va consolidar la Standard Oil com la companyia petroliera més gran de món, revolucionant la indústria en tots els seus nivells i demostrant una extraordinària i implacable capacitat competitiva. D'altra banda, va dedicar gran part de la seva fortuna i recursos a nombroses donacions, fundacions i programes, sent el fundador de la Universitat de Chicago, una de les universitats més prestigioses del món, bressol de 87 Premis Nobel, així com de la Universitat Rockefeller a Nova York, a més d'impulsar nombroses àrees de l'educació, la ciència i la medicina.Fosdick, Raymond Blaine (1989). The story of the Rockefeller Foundation . Transaction Publishers.
Els seus èxits empresarials són tant destacables com controvertits, ja que mitjançant astúcia, enginy i molta dedicació, va ascendir en el món empresarial, va aixecar un extens imperi que es va estendre fins a un punt que cap altra empresa en la història ha aconseguit arribar fins avui dia. Assenyalat per les seves pràctiques monopolistes, va ser denunciat per periodistes i investigadors, i a la llarga el govern dels Estats Units va haver d'enfrontar a ell, aconseguint portar davant els tribunals i aconseguint després d'anys sencers de litigis que es dictés la separació de la seva gegantina companyia petroliera, separació que va trigar molt de temps a materialitzar-després de dictada.
Rockefeller fins ara és l'únic cas d'un empresari que va arribar a construir un monopoli pur (en la dissolució finalment va haver d'intervenir el mateix govern dels Estats Units) i que de fet va marcar en profunditat el desenvolupament de la indústria petroliera a escala mundial.
És considerat com l'home més acabalat de la història mundial i és el fundador de la mítica família de milionaris que encara persisteix avui dia, amb el seu mateix cognom i poder econòmic. Els seus negocis no només van abastar els Estats Units, sinó que es van estendre a altres llocs, com Europa i Llatinoamèrica. De fet, la seva família va continuar controlant la indústria petroliera en aquesta última regió durant més de sis dècades després de la mort del magnat.
Biografia Infància John Davison Rockefeller va néixer a Richford (Nova York), el 8 de juliol de 1839, en una família de classe mitjana descendent d'immigrants alemanys i irlandesos. La seva mare, Eliza, era una dona molt organitzada i dedicada a atendre la seva família; i el seu pare, William Avery Rockefeller, un venedor ambulant, no va ser precisament un model de fidelitat conjugal ni un exemple per als seus sis fills. Allunyat del nucli familiar per llargs períodes, quan tornava les seves butxaques en general estaven plenes de diners i increïblement tornava carregat de regals per a la seva dona i els seus fills. Molt més tard, John descobriria que el seu pare no era més que un impostor, que visitava les reserves indígenes venent-los als seus habitants tota mena d'objectes, negoci que posteriorment va ser molt més rendible quan es va dedicar a la venda de productes farmacèutics, que s'anunciaven com a panacea per a qualsevol malaltia.
De la seva mare Eliza va heretar no només el físic, sinó també l'estricta moral calvinista, a més de molts dels principis bàsics de la seva vida, entre ells l'ordre i la dedicació.
John Davison va demostrar ser des de molt jove esser intel·ligent i aplicat. Es va mudar amb la seva família a Cleveland, Ohio, on el seu pare havia aconseguit una millor oportunitat de treball. Allà va estudiar a diversos col·legis públics.
Ja des de molt jove Rockefeller va mostrar gran interès pels negocis. De fet, recol·lectava pedres per pintar-les i després vendre als seus companys, els pagaments els dipositava en un flascó blau, que ell mateix va denominar més tard com la seva primera «caixa forta», que guardava gelosament a la seva habitació, aconseguint, a la llarga, guanyar la petita fortuna de 50 dòlars, que per a l'època representava una suma de diners considerable. Rockefeller recordava posteriorment que va ser llavors quan va poder aprendre una de les lliçons més valuoses de la seva vida, quan un dia un amic del seu pare va anar a casa a demanar-li un préstec per saldar un parell de deutes que estaven a punt de vèncer. El seu pare no tenia els diners, però ell sí, i va acordar prestar-los amb un interès del 7%. Rockefeller es sorprendria posteriorment quan, al cap d'un any, va rebre una suma monetària molt superior a la que havia donat originalment.
D'allà en endavant, tots els guanys serien religiosament comptabilitzades en una llibreta anomenada «el registre A» i va començar a fonamentar la mentalitat que el portaria a triomfar anys més tard.
Carrera primerenca miniatura|Rockefeller als divuit anys
El seu innat gust pels negocis el va estimular encara més a l'escola comercial de Cleveland, d'on va sortir als setze anys. Aquest mateix any va obtenir la seva primera ocupació en una empresa de corredors i comerciants en grans, on va treballar amb general beneplàcit sense fixar-se en horaris, perdut en aquest mar de xifres que tant l'apassionava. A la nit, al llit, repassava mentalment les operacions financeres del dia, tractant de descobrir en què podria haver obtingut millors guanys.
Ja als seus setze anys, John Davison Rockefeller era comptable a Cleveland i mostrava una gran competència en aquesta branca, treballant per a la signatura Hewit and Tuttl i altres empreses, arribant al punt que, al tercer any en el susdit sector, ja guanyava 600 dòlars anuals (una suma considerablement alta, tenint en compte que era l'any 1857), però quan li van negar un augment de 200 dòlars, va decidir instal·lar un negoci per compte propi. Tenia estalviats 800 dòlars, però encara li faltaven uns altres 1000 per crear la seva primera signatura de corretatge. El seu pare se'ls va avançar amb un interès anual del 10%, fins que aconseguís la majoria d'edat. Així va fundar, amb el seu soci el Sr. B. Clark, la signatura Clark & Rockefeller, que va obtenir, en el primer any, beneficis per 4000 dòlars i en el segon va quadruplicar la suma.
Però tot i la gran quantitat de diners que guanyava, no se sentia complagut, ja que desitjava arribar molt més lluny i estava decidit a aconseguir-ho.
La Guerra Civil i l'origen del negoci petrolífer esquerra|miniatura | Cleveland l'any 1857
L'esclat de la Guerra Civil l'any 1861 va ser la clau de la seva fortuna. Igual que molts homes del Nord acabalats que van evitar el combat, Rockefeller va contractar a soldats substituts perquè ocupessin el seu lloc en l'exèrcit, i va donar diners a la causa de la Unió. Mentre el seu germà Frank lluitava a la Guerra Civil, John es va ocupar dels seus propis negocis. Sent un convençut abolicionista que havia votat pel president Abraham Lincoln, va recolzar a l'aleshores nou Partit Republicà. com va dir, "Déu em va donar diners", i no es va disculpar per això, assumint la frase del predicador metodista John Wesley: "Guanya tot el que puguis, guarda tot el que puguis i dona tot el que puguis".
L'any 1862, Rockefeller tenia vint-i-tres anys, i va invertir 4000 dòlars com a soci comanditari en la nova firma Clark, Andrews & Co. En el seu primer any de negocis, Clark i Rockefeller van obtenir uns guanys de 4400 dòlars (amb gairebé mig milió de dòlars en negocis), que es van convertir en 17.000 dòlars a l'any següent. Els seus beneficis es van disparar amb l'auge de la Guerra Civil, a causa de les grans quantitats d'aliments i de subministraments requerits per l'Exèrcit de la Unió. Dos anys abans de la fi de la Guerra Civil (que finalitzaria el 1865), i amb la perspectiva que els guanys del període de guerra s'anaven a acabar, Clark i Rockefeller van centrar la seva atenció en el refinament del petroli cru.
En aquella època, el govern federal estava subvencionant l'explotació de petroli, augmentant el preu de 0,35 dòlars per barril el 1862 fins als 13,75 dòlars.Burton W. Folsom, The Myth of the Robber Barons, Chapter 5, John D. Rockefeller and the Oil Industry Això va crear un excés de perforació petroliera, amb milers d'especuladors que van intentar fer fortuna. La majoria va fracassar, però els que van trobar petroli ni tan sols van haver de ser eficients. Feien forats a terra i recollien el petroli com podien, fent que rierols i rius fluïssin amb el petroli desaprofitat en comptes d'amb aigua.Williamson and Daum, American Petroleum Industry , pàg. 82-194
Hi havia un mercat per al petroli refinat en forma de querosè. El carbó s'havia utilitzat prèviament per extreure querosè, però el seu tediós procés d'extracció i el seu alt preu impedia el seu ús generalitzat. Fins i tot amb els alts costos del transport de càrrega i un impost de govern durant la Guerra Civil (el govern va imposar un impost de vint centaus per galó al petroli refinat), els guanys de la venda del producte refinat eren grans. El preu del petroli refinat l'any 1863 era al voltant de 13 dòlars per barril, amb un marge de benefici del voltant de 5 a 8 dòlars per barril. Les despeses de capital per a una refineria en aquest moment eren petits: entre 1 i 1,5 dòlars per barril, i requerien només uns pocs homes per operar.
En aquest ambient d'auge malgastador, els socis van canviar del comerç d'aliments al del petroli, construint una refineria l'any 1863 a "The Flats", on més endavant seria la florent àrea industrial de Cleveland. La refineria era propietat directa d'Andrews, Clark & Company, que estava composta per Clark i Rockefeller, el químic Samuel Andrews i els dos germans de M. B. Clark. El negoci petrolier comercial estava llavors en la seva infància. L'oli de balena s'havia tornat massa car per a les masses, i es necessitava un combustible d'il·luminació d'ús general més barat.
Mentre que altres refineries transformaven un 60% del petroli en querosè, llançant el 40% restant en rius i grans basses de fangs,Nevins, Rockefeller , 1: 183-85, 197-8 Rockefeller va seguir sent tan econòmicament eficaç com sempre, utilitzant la gasolina per alimentar la refineria i venent la resta com oli lubricant, vaselina i cera de parafina i altres subproductes. El quitrà s'utilitzava per pavimentar, i la nafta s'enviava a les plantes de gasificat. De la mateixa manera, les refineries de Rockefeller van contractar als seus propis instal·ladors de canonades, reduint a la meitat el seu cost. Els barrils que costaven 2,50 dòlars cadascun, van acabar costant tan sols 0,96 dòlars quan Rockefeller va comprar la fusta i els va fer construir directament a la seva empresa.
Al negar-se el seu soci Clark a expandir la signatura (li feia por el passiu de 100 000 dòlars), van decidir subhastar l'empresa. El 2 de febrer de 1865, la companyia va sortir a subhasta, i les licitacions van pujar ràpidament. Clark, decidit a quedar-se amb la signatura, va oferir 72 000 dòlars. però Rockefeller, impertorbable, va respondre amb 72 500 dòlars i es va quedar amb la companyia. El negoci, que d'ara endavant es diria Rockefeller & Andrews , passant a ser la refineria més gran de Cleveland, amb una capacitat de 500 barrils per dia.