El territori català lliure és el conjunt de municipis i comarques de Catalunya que han proclamat, per acord del seu ple, que en el seu terme l'ordenament jurídic espanyol (constitució, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets i reglaments) hi regeix provisionalment, a l'espera que el govern i el Parlament de Catalunya elaborin un cos legislatiu de naturalesa constitucional propi, tal com abans havia existit amb els Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes, en ple vigor fins als Decrets de Nova Planta, que assumeixi la plena sobirania política de Catalunya mitjançant la proclamació d'un nou estat.
El procés de proclamació s'inicia mitjançant la presentació d'una moció per part d'un grup polític en un ajuntament. Posteriorment, després del seu debat en ple ordinari o extraordinari, se sotmet aquesta a aprovació per votació dels regidors, com a representació de l'autoritat local del municipi i, si obté la majoria suficient, s'aprova i el municipi esdevé «territori català lliure».
Història miniatura|Estelada a l'Ajuntament de Vilassar de Mar, municipi proclamat Territori català lliure Territori català lliure és el nom amb què l'ajuntament en ple de Sant Pere de Torelló va definir el seu municipi el 3 de setembre de 2012, i fou el primer de Catalunya a donar-li aquest nom. Des de la seva nova condició, el govern de l'ajuntament de Sant Pere de Torelló ha anunciat que la festivitat del 12 d'octubre, dia de la Hispanitat i festa d'àmbit nacional a Espanya, es converteix en dia feiner, i entra en conflicte en matèria de legislació espanyola.
L'ajuntament de Calldetenes declarà el municipi territori català lliure el 3 de setembre de 2012 amb les mateixes idees d'independència de Catalunya i provisionalitat de lleis espanyoles que Sant Pere de Torelló. Ha estat el segon a fer-ho i ha aprovat la moció tres quarts d'hora després que Sant Pere de Torelló, però en el mateix dia. El 6 de setembre de 2012, el municipi de Cervià de les Garrigues es declarà territori català lliure, i és el primer municipi de la província de Lleida a fer-ho. El 10 de setembre de 2012, els municipis de la Bisbal del Penedès i Marçà també es declararen territori català lliure, i són els primers municipis de la província de Tarragona a fer-ho. Arenys de Munt va dur a terme la declaració el 13 de setembre de 2012, declarant-se territori lliure i sobirà, coincidint amb el III aniversari de la primera consulta popular sobre la independència. Hi ha municipis que han preferit declarar-se simbòlicament territori català lliure en el preàmbul de la moció, com per exemple Vilassar de Dalt.Vilassar de Dalt dona suport a la constitució de l'Estat Català Ajuntament de Vilassar de Dalt, 28/09/2012 Actualment, Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Vacarisses s'estan plantejant ser els següents municipis lliures.
També hi ha alguns municipis que han optat per aprovar mocions sobiranistes, però sense declarar-se explícitament territori català lliure, com per exemple Tàrrega.Reivindica el dret a decidir i la necessitat d'una consulta al poble català sobre el seu futur Ajuntament de Tàrrega, 04/10/2012
Després d'un mes de la primera declaració municipal, la premsa donava la dada que ja hi havia 660.000 catalans "lliures".
L'11 d'octubre de 2012 es va produir la primera declaració comarcal. El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar la moció de la declaració de territori català lliure i sobirà.La Garrotxa, primera comarca “lliure i sobirana” El Punt/Avui, 12/10/2012 També el mateix dia el Consell Comarcal de l'Alt Penedès aprovava donar suport als municipis que aprovin dita moció, penjant al balcó de la seu del Consell Comarcal la bandera estelada com a símbol dels anhels sobirans del poble de Catalunya.El Consell Comarcal de l'Alt Penedès ha acordat penjar l'estelada del balcó rtvvilafranca.cat,15 d'octubre de 2012
A finals de 2012, el govern espanyol mitjançant l'advocacia de l'estat va mostrar la intenció de denunciar els ja prop de dos-cents ajuntaments declarats territori català lliure.
Municipis declarats D'ençà el 3 de setembre de 2012, en què el primer municipi es va declarar Territori Català Lliure, fins avui, un mínim conegut de 197 municipis de Catalunya, repartits en 38 comarques, s'han declarat Territori Català Lliure (els quals representen un 20,8% del total), així com 5 consells comarcals.