miniatura|Manifestació de la minoria nacional kurda a Kermansah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen. Experimenta un desavantatge en la participació a la societat en relació al grup dominant. Són una part menor dels individus que componen una nació, ciutat o comunitat i la seva especificitat pot venir donada per l'ètnia, la llengua, la ideologia, la religió, les preferències sexuals, etc.
Fent ús del marc d'interseccionalitat, cal reconèixer que tot individu pot ser membre alhora de diversos grups minoritaris com ara confessar una religió no majoritària i parlar una llengua minoritària. Quelcom vàlid per a l'efecte contrari. Així tot individu pot formar part d'un grup minoritari amb relació a una religió, per exemple, però formar part d'un grup majoritari amb relació a una llengua.
En el cas de grups amb una adscripció nacional diferent es pot definir com a minoria nacional, una accepció àmpliament descrita en la legislació internacional. L'expressió grup minoritari apareix tot sovint en discursos de drets civils i individuals degut a un tracte diferencial a la societat. El grup dominant tendeix a menysprear el grup no dominant. Això pot veure's reflectit en el tarannà de tot grup minoritari com ara al treball, l'atenció mèdica, l'educació, les compres, etc.
La desigualtat pot ocórrer de forma individual o estructuralment. És a dir, la discriminació pot venir de l'estructura mateixa amb què es gestiona una societat. El llenguatge dels drets de les minories es fa servir tot sovint per a discutir sobre lleis dissenyades per a protegir els grups minoritaris de la discriminació i atorgar-los el mateix estatut social que el grup dominant.
Avui dia com més va més es treballa per al respecte i la garantia dels drets de les minories. Si més no, d'això s'encarreguen òrgans internacionals com l'ONU. Mitjançant l'aprovació de lleis concretes, alguns governs miren de protegir les minories. Aquesta realitat és, però, matisable perquè per qüestions ideològiques, les minories no són sempre protegides i malgrat els tractats internacionals al seu respecte, continuen havent-hi processos de neteja ètnica al món.
Definició El terme minoria pot referir-se a diversos significats:
l'estat d'una persona que no té encara l'edat legal i que no pot considerar-se com a plenament responsable dels seus actes en virtut de la seua maduresa. l'estadi d'inferioritat numèrica. la incapacitat d'exercir-se plenament sense la direcció d'altri.
Segons l'Enciclopèdia Catalana, la minoria és:el "sector de la població d'un estat, d'una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l'ètnia, la llengua i la cultura, la religió o la ideologia, etc".
Consulta 19-03-2023
Recerques sociològiques Característiques de la minoria Els sociòlegs, dones com homes, donen dos tipus de definicions a la minoria.Bernard Voutat, René Knuesel. La question des minorités. Une perspective de sociologie politique. Dins Politix, 1997. Pescat a Persée.
La primera prové dels anys 1940 i és la més estesa. Louis Wirth definix la minoria com "un grup de gent que, a causa dels seus trets físics o culturals, és separat dels altres grups de la societat on viu, per a rebre un tracte diferenciat i desigual, i que, per conseqüent, fa que el grup es consideri ell mateix com a objecte de discriminació col·lectiva" [trd.].
Aquesta primera definició s'extrau de treballs relacionats amb l'urbanisme, però posa per davant que hi ha en tota societat un grup majoritari amb un estatut dominant, la qual cosa li confereix privilegis. Degut a aquest domini el grup minoritari no pot participar plenament a la societat.
La definició inclou criteris objectius i subjectius:
Objectivament el grup minoritari és atribuït per la societat, la qual es basa en els trets físics o comportamentals Subjectivament el grup minoritari és atribuït per la societat, però basant-se en criteris d'identitat o de solidaritat de grup
La segona definició prové de Charles Wagley i Marvin Harris, els quals definixen la minories amb uns trets concrets:
són segments subordinats al conjunt de la societat són identificables pel físic o la cultura allò que els identifica és menyspreat per la majoria l'exclusió fa prendre consciència de la diferència al si del grup normes socials comparties sobre qui pertany o no a la minoria tendència a casar-se entre la mateixa minoria
Totes dues definicions coincideixen en fer veure que la minoria presenta criteris que la diferencia d'altres grups, que necessita una presa de consciència de la situació minoritària i que hi ha una relació de poder entre el dominant i el subordinat.
Dita relació de poder fa emergir una situació de , però també una altra de . La dimensió sociològica ens deriva de l'estat de subordinació mentre que la numèrica es refereix únicament al gruix dels qui són en un grup o un altre.
Per tot això la minoria acaba constituint-se com a comunitat.
Crítiques amb relació a la definició de minoria Existeix certa controvèrsia per l'ús del mot minoria atès que se'n fa un ús genèric i un altre d'acadèmic. L'ús comú del terme indica una minoria estadística; tanmateix, els acadèmics, de tots dos sexes, se'n serveixen per a referir-se a les relacions de poder entre el grup minoritari i majoritari.Cultural Diversity Glossary of Terms. Diversity Training University International Publications Division. 2008. p. 4.
La crítica es basa en el refús de la idea que un grup es pot considerar una minoria malgrat ser numèricament gros, de forma que no és una minoria numèrica, però sí sociològica.Barzilai, Gad (2010). Communities and Law: Politics and Cultures of Legal Identities. University of Michigan Press.
Alguns sociòlegs han criticat el concepte de minoria/majoria tot argumentant que aquesta mena de llenguatge exclou o desatén les identiats culturals canviants o inestables, així com les afiliacions culturals mitjançant les fronteres nacionals.Laurie, Timothy; Khan, Rimi (2017), «The Concept of Minority for the Study of Culture», Per tot això l'expressió (GHE) s'utilitza ben sovint de manera similar per a destacar el paper de l'opressió i la dominació històriques, i com tot plegat dona lloc a la infrarepresentació de determinats grups en àmbits variats de la vida social.Konrad, Alison M.; Linnehan, Frank (1999), «Handbook of Gender & Work Handbook of gender & work», Handbook of Gender & Work (SAGE Publications, Inc.):
Acció col·lectiva de les minories Per a fer-se valdre les minories han fet d'ús d'allò que Faucheux i Moscovici qualifiquen de . La consistència o la és l'estratègia d'influència utilitzada per tota minoria per a fer-se sentir i arribar a ocupar la majoria en casos determinats.Dolors Riba, Gabriel Mugny. Consistencia y rigidez de las minorías: reinterpretación. Dins Cuadernos de psicología, núm. 2. 1981.
Les minories actuen en aquest cas amb una resposta repetida sistemàticament (diacronia) i un consens unànime entre tot el grup (sincronia), és a dir, actua en coherència i determinadament. El conflicte que provoca aquesta acció col·lectiva al si del grup majoritari permet reestructurar els judicis, les actituds i les opinions de la majoria.
Per a arribar-hi es fa ús sovint d'una negociació flexible i rígida alhora (Mugny, 1972) i d'un estil de comportament fluix. La minoria tendeix a mostrar-se més progressista que la majoria.
Estatut legal de les minories Protecció de les minories A nivell internacional l'ONU i la UNESCO treballen per a la protecció de les minories. El resultat generalitzat és força negatiu degut a l'ús partidista que en fan les grans potències com ara Rússia, els EUA, França o la Xina. Les minories de l'antiga Unió Soviètica han vist un reconeixement internacional mentre que les minories d'Amèrica no disposen ben sovint de cap mena de protecció.
A nivell legislatiu la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones Pertanyents a Minories Nacionals o Ètniques, Religioses i Lingüístiques hauria de protegir les minories.Lyal S. Sunga (2004). International Criminal Law: Protection of Minority Rights, Beyond a One-Dimensional State: An Emerging Right to Autonomy? ed. Zelim Skurbaty. (2004) 255–275. La realitat és que existeixen processos de genocidi al món d'ençà la seva aprovació.
Oficialment el Consell d'Europa regula els drets de les minories a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i al Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, però a la pràctica, així mateix ho fa saber l'informe publicat al mes de març del 2023 per part d'eurodiputats, els dos marcs legals són paper mullat.
Gestió de les minories dins l'estat El paper dels grups minoritaris varia segona l'estructura social d'un societat. També segons la voluntat política de la majoria a acceptar, tolerar i integrar la minoria. El grau de mobilitat social de la minoria varia segons l'obertura o el tancament de la societat. Exemples de societats tancades són l'Índia on la funció i el paper d'un individu no es pot canviar mai per l'existència d'un sistema de jerarquia basat en castes. La societat oberta, com ara Suïssa, la minoria pot canviar el seu rol i funció a la societat.
Les minories sempre han representat un maldecap en la història per al poder. Aquest sempre ha procurat tenir una massa de població homogènia. Qualsevol desviació és malvista. Una actitud adversa com aquesta restreny la llibertat d'expressió i de moviment. La gestió de les minories és doncs diversa en funció de l'estat.
Existeixen societats pluralistes en què la minoria no és discriminada i forma part integrant de l'estructura social. En aquests casos es fa ús ben sovint de la federació per a atogar graus d'independència institucional a les minories. És el cas de Suïssa o de Canadà. Però fins i tot en aquests dos casos, trobem diferències respecte a la relació de poder entre majoria i minoria. Suïssa es constitueix de diverses comunitats minoritàries que en conjunt formen la majoria. Cadascuna té els seus drets a protecció i cap de les quatre comunitats és regida per una llei asimètrica que perpetua el sotmetiment d'una part de la població a l'altra.
En canvi estats com Espanya, Bèlgica, Canadà, Rússia, el Regne Unit o la Xina acorden a les seves minories un tracte asmiètric mitjançant federacions o estatuts especials. Malgrat donar certa independència institucional, traduïda normalment en el dret a aprendre i comunicar-se amb el govern central en llengua materna, aquest règim fa persistir la desigualtat.
Existeixen igualment casos en què les minories no es respecten. És el cas de França, dels Estats Units, de Mèxic o d'Argentina. És rellevant haver parlat de tots aquests països perquè hi trobem diferents règims. Mentre França és centralista, els Estats Units són federals.Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Això vol dir que la federació no és sinònim de concessió a les minories.
D'altres casos comporten l'existència d'una minoria sociològica amb poder sobre la majoria, com ara el Paquistan, però també d'una minoria sociològica i numèrica que mira de sobreviure davant un paisatge divers provinent de les seves relacions comercials amb l'entorn. És el cas d'Andorra,Rubí Ariel Rocha Simoes. Els anys (no tant) daurats. Editorial Círculo Rojo, 2018. Singapur o Luxemburg.
Les diferències en gestió de les minories són més pronunciades a l'Àsia on hi trobem règims de tota mena. Birmània constituïria un exemple d'això. Estat federal, existeixen zones federades, zones amb estatut especial i zones de centralitat.