Manuel Orantes Corral (Granada, Andalusia, 6 de febrer de 1949) va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975).
En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).
Biografia Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat Va començar com recull pilotes al Club Tennis de La Salut de Barcelona.
Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15 d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló Internacional de la Fama del tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.
Torneigs de Grand Slam Individual: 2 (1−1) Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador 1. 1974 Roland Garros Björn Borg 6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6 1. 1975 US Open Jimmy Connors 6−4, 6−3, 6−3
Dobles: 1 (0−1) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador 1. 1978 Roland Garros José Higueras Gene Mayer Hank Pfister 3−6, 2−6, 2−6
Carrera esportiva L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.
El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per l'ATP al torneig de Barcelona on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels torneigs més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es va mantenir com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open fins l'arribada de Rafael Nadal.
Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el número 2 del món. El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta). El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.
A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent-hi Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.
Copa Davis Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.
El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant d'Austràlia en Brisbane. Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.
Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins a l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.
Palmarès Individual: 71 (33−38)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador 1. 20 d'octubre de 1968 Jocs Olímpics (demostració), Guadalajara, Mèxic Terra batuda Manuel Santana 6−2, 3−6, 6−3, 3−6, 4−6 2. 1969 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Manuel Santana 4−6, 2−6, 3−6 1. 4 d'octubre de 1969 Barcelona, Espanya Terra batuda Manuel Santana 6−3, 6−4, 6−4 3. 13 d'abril de 1970 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Željko Franulović 4−6, 4−6, 3−6 4. 9 de novembre de 1970 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Željko Franulović 4−6, 2−6, 0−6 5. 1971 Kitzbühel Terra batuda Clark Graebner 1−6, 5−7, 7−6, 7−6, 4−4, suspensió 6. 22 de març de 1971 Caracas, Veneçuela Terra batuda Thomaz Koch 6−7, 1−6, 3−6 2. 25 d'octubre de 1971 Barcelona Terra batuda Robert Lutz 6−4, 6−3, 6−4 3. 20 de març de 1972 Caracas Dura Haroon Rahim 6−4, 7−5, 6−4 7. 27 de març de 1972 Johannesburg, Sud-àfrica Dura Cliff Richey 4−6, 5−7, 6−3, 4−6 4. 24 d'abril de 1972 Roma, Itàlia Terra batuda Jan Kodeš 4−6, 6−1, 7−5, 6−2 5. 15 de maig de 1972 Brussel·les, Bèlgica Terra batuda Andrés Gimeno 6−4, 6−1, 2−6, 7−5 6. 5 de juny de 1972 Hamburg, Alemanya Terra batuda Adriano Panatta 6−3, 9−8, 6−0 7. 17 de juliol de 1972 Bastad, Suècia Terra batuda Ilie Năstase 6−4, 6−3, 6−1 8. 4 de setembre de 1972 South Orange, Estats Units Ilie Năstase 4−6, 4−6 9. 23 d'octubre de 1972 Barcelona Terra batuda Jan Kodeš 3−6, 2−6, 3−6 8. 26 de març de 1973 València, Espanya Terra batuda Adriano Panatta 6−4, 6−4, 6−3 9. 15 d'abril de 1973 Niça, França Terra batuda Adriano Panatta 7−6, 5−7, 4−6, 7−6, 12−10 10. 4 de juny de 1973 Roma Terra batuda Ilie Năstase 1−6, 1−6, 1−6 11. 9 de juliol de 1973 Bastad Terra batuda Stan Smith 4−6, 2−6, 6−7 12. 23 de juliol de 1973 Kitzbühel Terra batuda Raúl Ramírez Final no disputada 10. 30 de juliol de 1973 Louisville, Estats Units Terra batuda John Newcombe 3−6, 6−3, 6−4 13. 6 d'agost de 1973 Cincinnati, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 7−5, 3−6, 4−6 11. 13 d'agost de 1973 Indianapolis, Estats Units Terra batuda Georges Goven 6−4, 6−1, 6−4 14. 20 d'agost de 1973 Mont-real, Canadà Dura Tom Okker 3−6, 2−6, 1−6 15. 8 d'octubre de 1973 Barcelona Terra batuda Ilie Năstase 6−2, 1−6, 6−8, 4−6 16. 3 de juny de 1974 Roland Garros, França Terra batuda Björn Borg 6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6 17. 15 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda Guillermo Vilas 1−6, 2−6 18. 12 d'agost de 1974 Mont-real Terra batuda Guillermo Vilas 4−6, 2−6, 3−6 19. 14 d'octubre de 1974 Barcelona Terra batuda Ilie Năstase 6−8, 7−9, 3−6 20. 25 de novembre de 1974 Buenos Aires Terra batuda Guillermo Vilas 3−6, 6−0, 5−7, 2−6 12. 3 de març de 1975 El Caire, Egipte Terra batuda François Jauffret 6−0, 4−6, 6−1, 6−3 13. 14 d'abril de 1975 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Bob Hewitt 6−2, 6−4 21. 21 d'abril de 1975 València Terra batuda Ilie Năstase 3−6, 0−6 22. 28 d'abril de 1975 Madrid, Espanya Terra batuda Ilie Năstase 6−7, 1−6, 6−2, 3−6 14. 12 de maig de 1975 Bournemouth, Regne Unit Terra batuda Patrick Proisy 6−3, 4−6, 6−2, 7−5 15. 19 de maig de 1975 Hamburg Terra batuda Jan Kodeš 3−6, 6−2, 6−2, 4−6, 6−1 23. 26 de maig de 1975 Roma Terra batuda Raúl Ramírez 6−7, 5−7, 5−7 16. 7 de juliol de 1975 Bastad Terra batuda José Higueras 6−0, 6−3 17. 4 d'agost de 1975 Indianapolis Terra batuda Arthur Ashe 6−2, 6−2 18. 11 d'agost de 1975 Mont-real Dura Ilie Năstase 7−6, 6−0, 6−1 19. 25 d'agost de 1975 US Open, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 6−4, 6−3, 6−3 24. 3 de novembre de 1975 Tòquio, Japó Terra batuda Raúl Ramírez 2−6, 7−5, 3−6 25. 17 de novembre de 1975 Calcuta, Índia Terra batuda Vijay Amritraj 5−7, 3−6 20. 29 de març de 1976 València Terra batuda Kjell Johansson 6−2, 6−2, 6−2 21. 3 de maig de 1976 Múnic, Alemanya Terra batuda Karl Meiler 6−1, 6−4, 6−1 26. 10 de maig de 1976 Bournemouth Terra batuda Wojtek Fibak 2−6, 9−7, 2−6, 2−6 27. 17 de maig de 1976 Hamburg Terra batuda Eddie Dibbs 4−6, 6−4, 1−6, 6−2, 1−6 28. 24 de maig de 1976 Düsseldorf, Alemanya Terra batuda Björn Borg 2−6, 2−6, 0−6 29. 12 de juliol de 1976 Myrtle Beach, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 4−6, 3−6 22. 19 de juliol de 1976 Kitzbühel Terra batuda Jan Kodeš 7−6, 6−2, 7−6 23. 4 d'octubre de 1976 Teheran, Iran Terra batuda Raúl Ramírez 7−6, 6−0, 2−6, 6−4 24. 11 d'octubre de 1976 Madrid Terra batuda Eddie Dibbs 7−6, 6−2, 6−1 25. 18 d'octubre de 1976 Barcelona Terra batuda Eddie Dibbs 6−1, 2−6, 2−6, 7−5, 6−4 30. 1 de novembre de 1976 Londres, Regne Unit Moqueta Raúl Ramírez 3−6, 4−6 26. 6 de desembre de 1976 Commercial Union Assurance Masters, Houston, Estats Units Moqueta Wojtek Fibak 5−7, 6−2, 0−6, 7−6(1), 6−1 31. 8 de novembre de 1976 Estocolm, Suècia Dura (i) Mark Cox 6−4, 5−7, 6−7 32. 9 de maig de 1977 Hamburg Terra batuda Paolo Bertolucci 3−6, 6−4, 2−6, 3−6 33. 1 d'agost de 1977 North Conway, Estats Units Terra batuda John Alexander 6−2, 4−6, 4−6 27. 8 d'agost de 1977 Indianapolis Terra batuda Jimmy Connors 6−1, 6−3 28. 22 d'agost de 1977 Boston, Estats Units Terra batuda Eddie Dibbs 7−6, 7−5, 6−4 34. 17 d'octubre de 1977 Barcelona Terra batuda Björn Borg 2−6, 5−7, 2−6 29. 31 d'octubre de 1977 Tòquio Terra batuda Kim Warwick 6−2, 6−1 35. 14 de novembre de 1977 Manila, Filipines Dura Karl Meiler Renúncia 30. 21 d'agost de 1978 Boston Terra batuda Harold Solomon 6−4, 6−3 31. 21 de maig de 1979 Múnic Terra batuda Wojtek Fibak 6−3, 6−2, 6−4 36. 24 de setembre de 1979 Madrid Terra batuda Yannick Noah 3−6, 7−6, 3−6, 2−6 37. 24 de març de 1980 Niça Terra batuda Björn Borg 2−6, 0−6, 1−6 32. 14 de setembre de 1981 Palerm, Itàlia Terra batuda Pedro Rebolledo 6−4, 6−0, 6−0 33. 19 d'abril de 1982 Bournemouth Terra batuda Ángel Giménez 6−2, 6−0 38. 21 de març de 1983 Niça Terra batuda Henrik Sundström 5−7, 6−4, 3−6
Dobles: 46 (25−21)