miniatura|Alberto Aguilera Alberto Aguilera y Velasco (València,Encara que nasqué a València, segons consta al seu expedient universitari (AHN: UNIVERSIDADES,6307,EXP.4 y UNIVERSIDADES,3530,EXP.15), en la seva partida de matrimoni (Fernández 1995: 400) i a moltes publicacions (Muerte de un gran patricio 1913: 1; Enciclopedia universal ilustrada 1980: 638; Montoliú 2002: 276), se l'ha atribuït erròniamene Albuñol (Granada) com a lloc de naixement (García 1989: 11; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1; ). La notícia del nomenament d'Alberto Aguilera fill adoptiu d'Albuñol, aportada per Manzano y Vargas (1986: 9 i 202) que pretenien demostrar la seva naturalesa albunyolenca, ve a confirmar just el contrari. 7 d'agost de 1842També hi ha discrepància entre els biògrafs d'Alberto Aguilera en consignar la seva data de naixement, que uns estableixen el 7 d'agost de 1840 (García 1989: 11), uns altres el 7 de maig de 1841 (), altres el 7 de maig de 1942 (Muerte de un gran patricio 1913: 1 i Web del Congrés (vegeu nota 1)) i altres el 7 d'agost de 1942 (Enciclopedia 1980: 638; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1), que és la data que figura en l'expedient universitari. – Madrid, 25 de desembre de 1913) fou un advocat periodista i polític espanyol, diputat, senador, ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i alcalde de Madrid diverses vegades entre 1901 i 1910.

Biografia Fill de Pablo Aguilera, natural d'Almadén (Ciudad Real) i de María Soledad Velasco Y Jiménez, natural d'Albuñol (Granada),Fernández 1995: 400. va estudiar A la Universitat de Madrid, llicenciant-se en dret en ingressant en la carrera judicial als vint-i-vuit anys.

Va ocupar els càrrecs d'oficial de l'Assessoria d'Hisenda i advocat fiscal de l'Audiència de Saragossa.

Governador civil Regnant Amadeu I i sent president del Consell de Ministres Manuel Ruiz Zorrilla va ser successivament governador civil de Ciudad Real, Oviedo (12-4-1871), Toledo (28-8-1871 a 15-10-1871), Múrcia (20-6-1872), Sevilla (12-10-1872 a 19-2-1873 i de nou a partir del 26-7-1873). Posteriorment, durant la Regència de Maria Cristina, amb els governs de José de Posada Herrera i Sagasta, també ho fou de Madrid de 20-10-1883 a 9-1-1884; de 6-7-1888 a 8-7-1890; de13-12-1892 i 6-10-1897, manejant amb tacte i destresa difícils situacions prèvies i posteriors al desastre del 98.S'han indicat, quan es coneixen, les dates de publicació a la Gaseta de Madrid dels respectius nomenaments i cessaments o dimissions.

Diputat i senador Membre del Partit Liberal va ser elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Granada en les successives eleccions celebrades entre 1886 i 1903 encara que renunciaria a aquesta última acta de diputat per passar al Senat en ser nomenat senador vitalici el 23 de desembre de 1903.

Sotssecretari i ministre Va ser sotssecretari del Ministeri de la Governació des del 17 d'octubre de 1883, amb Segismundo Moret, del Ministeri d'Hisenda d'Espanya des del 8 d'agost de 1886, amb Joaquín López Puigcerver, i ministre de la Governació entre el 12 de març i el 4 de novembre de 1894 en un govern presidit per Sagasta.

Alcalde Com a alcade de Madrid destaquen els següents fets esdevinguts durant el seu mandat: 1902. Poc després de prendre possessió de l'alcaldia i amb l'objecte d'embellir la vila de Madrid i prenent com a excusa la pujada al tron d'Alfons XIII, es va dur a terme la inauguració el dia 5 de juny de 1902, de diferents monuments dedicats a personatges històrics: a l'Heroi de Cascorro, a Juan Bravo Murillo i a Lope de Vega; 1902. Inauguració de l'Hospital de San Pedro de los Naturales; 1904. Aprovació del Projecte de Gran Vía presentat pels pels arquitectes municipals José López Sallaberry i Francisco Andrés Octavio; 1906. Impuls per a la creació del Parc de l'Oeste; 1908. Començament de la construcció de l'Hospital de Maudes.

Altres càrrecs Director general d'Establiments penals (10-12-1885). Vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència. Membre del Consell penitenciari. President del Cercle de Belles arts. President del Cercle Instructiu Obrer.

Distincions Gran creu de Carles III.Enciclopedia 1980: 639. Fill adoptiu d'Albuñol. La mateixa publicació informa que s'acordà donar el nom «Aguilera» al carrer on nasqué i visqué la mare de l'homenatjat. Un carrer de Madrid porta el seu nom.

Bibliografia

Notes

Enllaços externs

Monumentos escultóricos erigidos en la ciudad de Madrid para celebrar la coronación de Alfonso XIII.

Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Ministres valencians del Govern d'Espanya Categoria:Alcaldes de Madrid Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració Categoria:Senadors valencians al Senat espanyol Categoria:Governadors civils de Madrid Categoria:Governadors civils de Ciudad Real Categoria:Governadors civils de Múrcia Categoria:Governadors civils d'Oviedo Categoria:Governadors civils de Sevilla Categoria:Governadors civils de Toledo Categoria:Presidents del Círculo de Bellas Artes Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Advocats de València Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics de València Categoria:Periodistes de València Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Advocats madrilenys Categoria:Advocats andalusos Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Periodistes andalusos Categoria:Advocats valencians contemporanis Categoria:Alcaldes andalusos Categoria:Alcaldes valencians Categoria:Senadors madrilenys al Senat espanyol Categoria:Ministres madrilenys del Govern d'Espanya Categoria:Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors andalusos al Senat espanyol Categoria:Ministres andalusos del Govern d'Espanya Categoria:Enterrats al Cementiri de l'Almudena Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Periodistes valencians morts al segle XX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX