Severino de Achúcarro y Mocoroa (Bilbao, 1841 - París, 1910) fou un arquitecte basc representatiu de la seva època, dominada per l'eclecticisme, amb una evolució cap al modernisme, i molt especialment, lart nouveau.Pérez de la Peña Oleaga, Gorka. Guía de arquitectura urbana de Bilbao: Cien obras maestras. 2005 Ed. Guías Cruziales.
Va cursar estudis a l'Escola d'Arquitectura de Madrid llicenciant-se en 1866, ampliant posteriorment la seva formació a Angulema i París. Durant tota la seva vida va estar molt relacionat amb França, on també va arribar a projectar algun edifici.
Va ser una figura capital de l'arquitectura basca del , perquè ja en els seus anys de joventut va triomfar en diversos concursos i va rebre encàrrecs de l'ajuntament bilbaí.
Va projectar i va intervenir a molts immobles de Bilbao com la seu de la Societat El Sitio al carrer Bidebarrieta (actual Biblioteca Municipal de Bidebarrieta), la reforma de la façana de la Catedral de Santiago, l'hotel Términus, l'Estació de Tren de Santander -antiga estació de la Concòrdia- (1898), l'edifici del Banc de Bilbao (del carrer San Nicolás, 8) amb Eugéne Lavalle i Enrique de Epalza (1898), nombroses cases de veïnatge com la de Sota a Alameda Mazarredo, i la Casa Isidra del Cerro a Castro Urdiales (1899), entre d'altres. A més en 1876 va elaborar, juntament amb Pablo de Alzola i Ernesto Hoffmeyer, el pla d'Eixample de Bilbao.
Seu és també, el casino de Bermeo (Biscaia) de 1894.
Va morir a París, en un dels seus innombrables viatges a França, el 1910.
Referències
Categoria:Artistes bilbaïns Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid Categoria:Morts a París Categoria:Arquitectes de la Comunitat Autònoma del País Basc Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX