La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.
Religió Es coneixen més de dues-centes deïtats elamites adorades a Susiana, gràcies a les inscripcions cuneïformes, sobretot les trobades a Susa i a alguns llocs de Mesopotàmia. Algunes divinitats tenien origen mesopotàmic com Inanna, Ea, Sin, Belet-ali, Im, Sala, Adad, Enlil, Erra, Xamaix). Xanaix estava associada amb Inshushinak o Ishnikarab que era la deïtat tutelar de Susa (el seu nom vol dir segurament «senyor de Susa»). Altres déus eren Ishmekarab, Lagamal o Lagamar i Manzat.
Pinigir, Nakhunte, Hutran, Humbam i Kirmashir eren divinitats d'Awan. Hishmitik i Ruhurater de Simashki. Napirisha, Kiririsha, Simut, Kilahshupir, Silirqatru i Upurkupak d'Anshan.
Algunes deïtats foren adorades només temporalment com Ea i Enzag (el gran déu de Dilmun), que foren adorats al període dels sukkalmah, sobretot amb Temti-Agun. Anunitum fou adorada solament en temps del rei Attahushu.
La meitat dels déus elamites esmentats als texts sumeris o accadis són desconeguts al textos que han quedat entre els trobats a Elam. Però alguns déus importants com Enlil, mai van tenir culte oficial a Elam i en canvi déus com el desconegut Sak-ammar-hanishta, tenia un temple a Susa.
Com que els déus tenien un origen local a les diferents parts que finalment van formar el regne, hi havia més d'un déu per cada finalitat o tenien les mateixes atribucions: gran déus (en sentit de suprems) era un títol que portaven Inshushinak, Napirisha, Humban, Nahunte, Kiririsha, Manzat, i algun altre. Alguns déus eren protectors d'altres déus com Mashti i Napir o de reis com Inshushinak, Kiririsha o Napir, o protectors d'Elam com Silir-katru. Kirirsha i Mashti eren les mares dels déus. Molts déus estaven associats a la paraula lahakra (mort) com Inshushinak, Kiririsha, Upurkupak, i segurament Ruhuratir i Tepti.
Principals déus Déus del període elamita antic: Pinigir Humbam Nahiti (o Nakhunte) Inshushinak Simut Hutran Siashum Manzat Narida (o Narundi) Narzina Kirmashir Belat Terraban Samash Enlil Engi Ishtar Sin Nin-hursag Nergal
Sota dominació de la Tercera dinastia d'Ur Inshushinak Nin-hursag Ningal o Nungal
Amb la Dinastia de Simaixki Inshushinak Samash Ishtar Sin Nanna Ninegal Annunitum Narundi Ea Ishnikarab
Període mitjà Inshushinak Kirmashir Ruhurater Samash Napirisha Upurkuppak Mashti Tepti Ishnikarab Lagamal Nannar
Període Neoelamita Inshushinak Simut Lagamal Pinigir Hutran Kirmashir Nakhunte Mashti Tepti Sashum Sati Lali Humban Huban Hutran
Principals lloc de culte Hi havia santuaris a cel obert i edificis. A la primera categoria els principals van ser Kurangun, del , Malamir, al i Naqsh-e-Rostam a la segona meitat del tercer mil·lenni aC. Queden algunes restes dels antics temples, i les principals a Dur Untash (vegeu Untash-Napirisha).
La majoria dels temples estave associats a la mort, una preocupació constant dels elamites. D'enterraments n'hi havia de moltes menes, dels més simples als més elaborats, i es feien per inhumació, sempre acompanyats d'alguns objectes, bàsicament pots i peces de terrissa. De la família reial s'han descobert molt poques tombes i algunes que ho podrien ser no tenen elements suficients que permetin identificar-les.
A Elam el déu Nakhunte era considerat déu del sol però a Mesopotàmia era considerat de la lluna. Lagamal era una deïtat infernal; Napirisha és identificat per una figura humana amb cap de serp i era el déu de les aigües. No es coneix cap déu de la guerra.
Referències
Bibliografia Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971
Categoria:Elam