miniatura|Zones en disputa al Caixmir. El conflicte del Caixmir fa referència a la disputa territorial entre l'Índia i el Pakistan sobre la regió de Caixmir (que juntament amb les regions de Jammu i Ladakh forma part de l'estat indi de Jammu i Caixmir, situat a l'extrem nord-oest del subcontinent indi), i entre l'Índia i la Xina sobre la regió de Ladakh d'aquest estat indi.
L'Índia reclama tot l'antic estat principesc Dogra de Jammu i Caixmir i actualment administra aproximadament la meitat de la regió, incloent-hi la major part de Jammu, Caixmir, Ladakh i les glaceres de Siachen. La pretensió de l'Índia és disputada pel Pakistan que controla un terç de Caixmir, la major part d'Azad Kashmir i les zones del nord de Gilgit i Baltistan. La regió del Caixmir sota control xinès és coneguda com a Aksai Chin. A més, la Xina també controla l'espai Trans-Karakoram, també conegut com la vall de Shaksam, que li va ser cedida pel Pakistan el 1963.
La postura oficial de l'Índia és que el Caixmir és una "part integrant" de l'Índia, mentre que la posició oficial del Pakistan és que el Caixmir és un territori en disputa, l'estatus definitiu del qual només pot ser determinat pel poble del Caixmir.
L'Índia i el Pakistan han lluitat en tres guerres pel territori de Caixmir: en 1947, 1965 i 1999. L'Índia i la Xina s'han enfrontat una vegada el 1962 pel control d'Aksai Chin, així com per l'estat nord-est indi d'Arunachal Pradesh. Índia i Pakistan també han participat en diverses escaramusses sobre la glacera de Siachen. Des de la dècada del 1990, l'estat indi de Jammu i Caixmir s'ha vist afectat per la confrontació entre els separatistes del Caixmir, inclosos els militants que l’Índia assegura que reben suport del Pakistan, i les Forces Armades del Pakistan, la qual cosa ha causat milers de morts.A Good Voice Silenced: Kashmir s Loss Is Also Mini
Antecedents
miniatura|Un mapa de la regió de Caixmir que mostra en vermell els límits dels antics estats principescos de Jammu i Caixmir.
En 1935, els governants britànics van obligar el rei dogra de Jammu i Caixmir a arrendar parts del seu regne que haurien d'integrar la nova província de la Frontera Nord-oest, per un període de 60 anys. Aquest pas va ser dissenyat per enfortir les fronteres del nord, especialment la de Rússia.
En 1947, el domini britànic de l'Índia va arribar a la seva fi amb la creació de dues nacions: l'Índia i el Pakistan. Cadascun dels 562 estats principescos indis es van unir a un dels dos nous països: la Unió Índia o el Domini del Pakistan. Jammu i Caixmir tenia una població predominantment musulmana, però un governant hindú, era el major d'aquests estats autònoms i limitava amb ambdós països moderns. El seu governant era el rei Dogra (o Maharajà), Hari Singh, que preferia continuar sent independent i va tractar d'evitar la pressió sobre ell per part de l'Índia i Pakistan, jugant a l’un contra l'altre.
L'octubre de 1947, les tribus pakistaneses de Dir van entrar al Caixmir des del Waziristan, en un esforç per capturar Caixmir i evitar la possibilitat que el seu governant s'unís a l'Índia. Hari Singh, el maharajà de Jammu i Caixmir, s'enfrontava a l'aixecament dels seus súbdits musulmans a Poonch i va perdre el control dels districtes occidentals del seu regne. Les forces estatals no van ser capaces de resistir la invasió i el maharajà va signar l'instrument d'adhesió que va ser acceptat pel Govern de l'Índia el 27 d'octubre de 1947.
Cronologia Gener de 1947: Es duen a terme eleccions per a l'assemblea legislativa de l'estat, amb els líders dels dos partits polítics principals de l'estat (la Conferència Nacional i la Conferència Musulmana) a la presó. La Conferència Nacional boicoteja les eleccions i la Conferència Musulmana pro-pakistanès guanya la majoria d'escons. Primavera de 1947: Les protestes en contra de les polítiques impositives del Maharajà es converteixen en una rebel·lió en contra del domini dogra al districte de Poonch. La revolta es propaga als districtes de Mirpur i Muzaffarabad.Schofield, Victòria. 2003. Kashmir in Conflict: Índia, Pakistan and the Unending War. I.B.Tauris. Pàg. 41-43 Bose, Sumantra. 2005. Kashmir: Roots of Conflict, Paths to Peace. Harvard University Press. Pàg. 32-33. 19 de juliol de 1947: La Conferència Musulmana, el partit polític amb majoria en l'assemblea legislativa en aquella època, aprova per unanimitat una resolució a favor de l'adhesió de l'estat al Pakistan. Poc després, el "Consell de Guerra" de la Conferència Nacional també es reuneix i vuit dels tretze membres voten a favor de l'adhesió al Pakistan.Bakshi, Shiri Ram. 1997. Kashmir: Valley and Its Culture. Sarup & Sons. pag. 250 Agost-octubre de 1947: Esclaten disturbis comunals a la regió de Jammu. S'estima que 200.000 musulmans són assassinats i gran part de la resta de la població fuig al Pakistan. 15 d'agost de 1947: Independència i partició de l'Índia britànica. Jammu i Caixmir no decideixen a quina circumscripció unir-se.BBC NEWS|India Pakistan|Timeline 3 d'octubre de 1947: Els caps pro-pakistanesos dels districtes de Poonch, Mirpur i Muzaffarabad declaren la independència del domini dogra i anuncien la formació d'un govern provisional "Azad" (lliure) de Jammu i Caixmir a Rāwalpindi, Pakistan.Bose, Sumantra. 2005. Kashmir: Roots of Conflict, Paths to Peace. Harvard University Press. Pàg. 32-33. 17 d'octubre de 1947: Les forces estatals de Patiala entren a Jammu i Caixmir per ajudar el Maharajà en la seva campanya en contra dels separatistes.Wirsing, Robert. 1994. India, Pakistan, and the Kashmir Dispute: On regional conflict and its resolution. Macmillian. Pàg. 50-51. 22 d'octubre de 1947: Els paixtus de la província de la frontera del nord-oest del Pakistan recolzen les Forces Armades del Pakistan quan envaeix el Caixmir. El maharajà del Caixmir demana ajuda a l'Índia. Stein, Burton. 1998. A History of India. Oxford University Press. . Pàg 368. 1947 / 1948: Comença la Guerra indopakistanesa de 1947, en la qual tropes índies entren a Srinagar. 1965: Pakistan llança l'Operació Gibraltar que porta a la Guerra indopakistanesa de 1965. 6 de desembre de 1971: Guerra indopakistanesa de 1971; secessió de Bangladesh. 1972: La República de l'Índia i la República Islàmica del Pakistan acorden respectar l'alto el foc i la Línia de control. 13 d'abril de 1984:L'exèrcit indi pren la regió de la glacera de Siachen al Caixmir. Maig de 1987: Com a resultat d'un acord entre Rajiv Gandhi i Farooq Abdullah, les eleccions per a l'assemblea estatal de Jammu i Caixmir es fixen descaradament en favor de la Conferència Nacional, la qual cosa té com a resultat una inestabilitat estesa en l'estat.Behind the Kashmir Conflict. "Human Rights Watch," 1999. 1989: Comença la militància armada a Caixmir. 20 de gener de 1990: Com a mínim 50 manifestants del Caixmir són assassinats a trets per les forces paramilitars índies al port de Gawakadal a Srinagar, en un incident que més tard seria conegut com la Massacre de Gawakadal. 3 de gener de 1993: Forces paramilitars índies cremen el principal mercat a la ciutat de Sopore i obren foc contra els allí presents. En l'incident moren almenys 55 persones, en el que es coneix com la Massacre de Sopore. 7 de gener de 1998: Terroristes de Laixkar-e-Toiba i Hizb-ul-Mujahideen maten 23 civils al poble de Wandhama, a prop al poble de Ganderbal a Jammu i Caixmir. Entre les víctimes, totes hindús, s'hi compten 4 nens, 9 dones i 10 homes. Els atacants també van cremar un petit temple hindú i van fer volar una casa. Maig de 1999: La intrusió de terroristes, amb el suport del Pakistan, al Caixmir sota administració índia dona principi a la Guerra de Kargil. 20 de març de 2000: Assassinat de 35 sikhs pel grup militant de terroristes islamistes Laixkar-e-Toiba, en el que es denomina la Massacre de Chittisinghpura. 14-16 de juliol de 2001: El general Pervez Musharraf i Atal Behari Vajpayee es reuneixen per negociar la pau. Octubre de 2001: L'assemblea estatal de Jammu i Caixmir a Srinagar és atacada. 2 de maig de 2003: Índia i Pakistan restableixen relacions diplomàtiques. 11 de juliol de 2003: El servei de busos Delhi-Lahore es reprèn. Novembre de 2003: Es declara l'alto el foc indopakistanès.Índia and Pakistan cease-fire Holds in Kashmir 24 de setembre de 2004: El primer ministre Manmohan Singh i el president Pervez Musharraf es reuneixen a Nova York durant l'Assemblea General de l'ONU. Juliol de 2006: Segona ronda de negociacions de pau indopakistaneses. 18 de febrer de 2007: Atemptat del Samjhauta Express, servei de tren que connecta Delhi amb Lahore, a Haryana, Índia.
Guerra indopakistanesa de 1947
El 22 d'octubre de 1947, les milícies tribals paixtus del Pakistan van travessar la frontera entre l'Índia i el Pakistan. Aquestes milícies tribals locals i forces irregulars pakistaneses volien prendre Srinagar. La guerrilla va fer ràpids avanços a l'interior del Caixmir al sector de Baramulla després que es difonguessin rumors relatius al fet que el maharajá anava a decidir la unió a favor de l'Índia. En aquest context, el maharajà Hari Singh del Caixmir va sol·licitar al Govern de l'Índia que hi intervingués. Tanmateix, va obtenir com a resposta que l'Índia i el Pakistan havien signat un acord de no-intervenció (manteniment del statu quo) a Jammu i Caixmir, i encara que els guerrers tribals del Pakistan haguessin entrat en aquest territori, no hi havia fins llavors una clara evidència legal que provés inequívocament que el Govern del Pakistan hi estava oficialment involucrat. Hauria estat il·legal per a l'Índia de fer-hi una intervenció unilateral (de manera oberta i oficial), tret que Jammu i Caixmir s'unissin oficialment a l'Índia. En aquest cas hauria estat possible enviar forces d'ocupació a les parts restants. En arribar a Baramulla els paixtus van començar a saquejar i es van estancar. El maharajà necessitava desesperadament l'ajuda dels militars indis quan els paixtus van arribar al voltant de Srinagar, i abans que entressin a la ciutat, l'Índia va demandar que el maharajà Hari Singh aprovés l'instrument d'adhesió de Jammu i Caixmir a l’Índia a canvi de rebre ajuda militar.
Després de l'adhesió de l'estat a l'Índia el 26 d'octubre de 1947, les tropes índies van ser aerotransportades a Srinagar. Els comandants britànics van rebutjar inicialment l'entrada de les tropes pakistaneses al conflicte per l'adhesió de l'estat a l'Índia, però el 1948 els exèrcits del Pakistan van entrar a la guerra. Els fronts es van solidificar gradualment al llarg del que més tard es coneixerà com la Línia de Control. La guerra va durar fins al 1948, quan l'Índia va proposar el tema al Consell de Seguretat de Nacions Unides. Prèviament, l'ONU havia aprovat resolucions que establien el monitoratge del conflicte al Caixmir. El comitè erigit amb aquest propòsit va ser denominat Comitè de les Nacions Unides per a l'Índia i el Pakistan. Després, el 21 d'abril de 1948, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la Resolució 47, segons la qual s'imposava l'immediat alto el foc i sostenia que el Pakistan havia de retirar tota presència militar de la regió i no fer cap ingerència en la política de Jammu i Caixmir. A més, fixava que l’Índia havia de mantenir una presència militar mínima i "que la disposició final de l'Estat de Jammu i Caixmir seria realitzada d'acord amb la voluntat del poble expressada a través del mètode democràtic d'un plebiscit lliure i imparcial, dut a terme sota els auspicis de les Nacions Unides." L'alto el foc va tenir lloc el 31 de desembre de 1948. Un alto el foc formal va ser declarat efectiu l'1 de gener de 1949.