miniatura|upright=1.5|En un mercat competitiu, els consumidors i els productors són preu-acceptants, ja que el preu ve fixat tan sols per l'oferta i la demanda. En canvi, en un monopoli, el monopolista pot fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.Robert H. Frank. Microeconomía y Conducta, Mc Graw Hill. Mentre que en el mercat competitiu els consumidors i els productors són preu-acceptants, ja que el preu es determina per l'oferta i demanda, en el monopoli l'oferent monopolista pot fixar el preu utilitzant el seu poder de mercat.
Cal tenir en compte que en aquest mercat no existeixen productes substitutius, és a dir, no existeix cap altre bé pel qual es pugui reemplaçar sense cap inconvenient i, per tant, aquest producte és l'única alternativa que té el consumidor per comprar. S'acostuma a definir també com a "mercat en què només hi ha un venedor", però aquesta definició es correspondria més amb el concepte de monopoli pur.
El monopolista controla la quantitat de producció i el preu. Però això no significa que pugui cobrar el que vulgui si vol maximitzar els beneficis. Per això el monopolista ha d'esbrinar els seus costos i les característiques de la demanda del mercat (elasticitat, preferències, etc.) Amb aquesta informació decideix quina és la quantitat que ha de produir i vendre, i el seu preu.
Des d'un punt de vista econòmic, es pot afirmar que el cost marginal del monopolista - increment del cost per unitat fabricada - representa l'oferta total del mercat i l'ingrés mitjà del monopolista - preu per unitat venuda -no és més que la corba de demanda del mercat. Per escollir el nivell de producció maximitzador del benefici, el monopolista ha de conèixer les seves corbes d'ingrés marginal (variació que experimenta l'ingrés quan l'oferta varia en una unitat) i de cost mitjà.
Poder de mercat del monopolista S'anomena poder de mercat a la capacitat d'un venedor o d'un comprador d'influir en el preu d'un bé. En el cas que el poder de mercat recaigui sobre un únic comprador es parla d'una estructura de monopsoni, és a dir, que el consumidor té un control especial sobre el preu dels productes, però si recau sobre un únic venedor, es parla d'una estructura de monopoli i serà el productor qui tingui aquest control.
El poder de mercat del monopolista està totalment condicionat per l'efecte de l'elasticitat (E PD ), que estableix la relació de les variacions de la quantitat demandada (Q D ) motivades per variacions en el preu del producte (P). Per poder maximitzar el seu benefici, el monopolista buscarà incrementar els preus, però això suposarà inevitablement una reducció de la quantitat demandada, que serà major o menor en funció de l'elasticitat-preu d'aquest producte en aquest mercat. L'oferta desitjada pel monopolista serà aquella que maximitzi el seu benefici, equilibrant els dos efectes.
EPD = Elasticitat preu de la demanda del mercat. IM = Ingrés marginal. IT = Ingrés total. P = Preu. Q = Nivell de producció. m = monopolista. CM = Cost marginal.
En el punt de màxim benefici pel monopolista es compleix que per la qual cosa:
En conclusió s'obté que la diferència entre el preu competitiu i el preu monopolista és inversament proporcional a l'elasticitat de la demanda. Si és molt elàstica (un elevat nombre negatiu) el preu serà molt proper al cost marginal, per la qual cosa el monopoli estarà més proper al mercat competitiu. Això no vol dir que qui tingui més poder de mercat tindrà més beneficis, ja que influeixen altres elements com el volum de venda, els costos fixos, etc.
Així, l'existència d'una demanda de mercat no infinitament elàstica com a la qual s'enfronta l'empresa perfectament competitiva, dona la possibilitat de poder col·locar el preu per sobre del preu competitiu. Aquest és el veritable poder del monopoli d'una empresa.
Índex de Lerner En termes qualitatius per a mesurar aquest poder de monopoli es fa servir l'índex de Lerner
Índex de Lerner del poder de monopoli* On: EPD = Elasticitat preu de la demanda de l'empresa. Pm = Preu monopolista. Qc = Nivell de producció competitiu. CM = Cost marginal. En una empresa completament competitiva el preu òptim competitiu és igual al cost marginal de l'esmentada empresa en aquell nivell de producció per la qual cosa L = 0 (índex de Lerner). Com més gran sigui L major és el poder de monopoli.
Fonts de poder de mercat del monopolista miniatura|El monopoli natural sol ser característic de les indústries que requereixen una gran inversió per entrar en el mercat. Els costos fixos fan de barrera d'entrada.
L'elasticitat-preu de la demanda d'una empresa (que en aquest cas coincideix amb l'elasticitat-preu de la demanda del mercat (E PD ) en ser l'única empresa que l'abasteix) estableix la relació de la variació de la quantitat demandada (Q D ) motivades per variacions en el preu del producte (P). És la font directa de poder de mercat, però aquesta es fonamenta en altres diverses:Robert S. Pindyck y Daniel L. Rubinfeld. Microeconomia 5a Edició. Mc Graw Hill.
L'elasticitat de la demanda del mercat: com la demanda de l'empresa és, com a mínim, tan elàstica com la demanda del mercat, l'elasticitat de la demanda del mercat limita les possibilitats de l'empresa de poder aconseguir poder de monopoli. Així, per exemple, l'existència de productes substitutius propers pot determinar una corba de demanda de mercat elàstica provocant que l'empresa perdi poder de mercat, mentre que la necessitat del producte pot tornar inelàstica i augmentar la posició monopolista de l'empresa. La relació entre les empreses: Una ferotge rivalitat a la recerca d'una major quota de mercat impedirà el poder del monopoli. Com és obvi, en el monopoli aquest factor no influeix, ja que l'estructura del mercat es caracteritza precisament per l'existència d'una sola empresa productora. Tanmateix aquesta font es pot interpretar en aquest cas com la rivalitat per obtenir una quota dins del mercat, fonamentant-se en la teoria dels mercats disputats. El nombre d'empreses del mercat: si hi ha moltes empreses, és improbable que una empresa pugui apujar miniatura| significativament el preu. Per això les empreses tracten de crear barreres d'entrada. Aquestes barreres poden ser: Legals: Patents, llicències, copyrights, asientos entre d'altres. Solen donar lloc a monopolis artificials. Tradicionals: Economies d'escala, alts costos fixos entre d'altres. Solen donar lloc a monopolis naturals. De costums: crear un compromís per part dels consumidors amb l'empresa en qüestió que acabi provocant un rebuig sistemàtic de les altres. Controlar un element imprescindible per a la producció. Segmentar el mercat: Mitjançant una segmentació de mercat s'eviten les conseqüències d'una competència. global entre empreses. Un exemple és la utilització dels diferents sistemes de codificació PAL o el NTSC segons la zona.
Vies per l'aparició d'un monopoli Aquestes fonts de poder de mercat poden acabar formant una estructura monopolística. D'entre totes les vies que poden desencadenar l'aparició d'un monopoli es pot destacar:
Trust
El terme trust (en anglès significa "confiança") es refereix, en economia, a un grup d'empreses amb activitats que es trobaven controlades i dirigides per una altra empresa. És la unió d'empreses distintes sota una mateixa direcció central amb la finalitat d'exercir un control de les vendes i la comercialització dels productes. Es tracta d'una estructura holding enfocada a un mateix sector, el que li confereix un avantatjós poder de mercat sobre el mateix.
Un "trust" tendeix a controlar un sector econòmic i exercir en el possible el poder del monopoli, i pot ser: Horitzontal: Quan les empreses produeixen els mateixos béns o presten els mateixos serveis. Vertical: quan les empreses d'un grup efectuen activitats complementàries.
La primera combinació que va adoptar aquesta manera va ser la Standard Oil Trust, fundada el 1882. El 1890 l'Acta Sherman els va declarar per primera vegada il·legals.
Càrtel
miniatura|Reunió de l'OPEP a Kuwait. Actualment els Països Exportadors de Petroli es reuneixen per prendre decisions conjuntes sobre quotes de mercat, preus, etc. que els permet controlar la producció i distribució del petroli renunciat a competir entre si, formant un organisme conjunt que maneja l'oferta de pràcticament tot el mercat.
En economia es denomina càrtel a un acord formal o informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat mercat. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que mitjançant la col·lusió de les empreses que el componen, formen una estructura de mercat monopolística obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors per la qual cosa les conseqüències per a aquests són les mateixes que amb un monopolista. La diferència rau en el fet que els beneficis totals (els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'Organització de Països Exportadors de Petroli OPEP.Robert H. Frank. Microeconomia i Conducta, Mc Graw Hill.
Els càrtels van sorgir a Alemanya a la dècada de 1870, coincidint amb el creixement de l'economia en aquest país. Es considera que l'èxit que van obtenir va ser fins a cert punt responsable de la política exterior alemanya que conduiria a les dues guerres mundials. Durant la Primera Guerra Mundial, el govern alemany va utilitzar els càrtels per exportar armes i altres materials sintètics. Al llarg de les següents dues dècades les empreses alemanyes van seguir controlant d'una manera global la producció. Un dels càrtels més importants va ser l'IG Farbenindustrie, dins de l'activitat relacionada amb productes químics, destacant en la producció de tints, verins i medicaments, i única companyia alemanya amb el seu propi camp de concentracióComissió de Drets Humans i CETIM "El Paper de les grans empreses en l'Holocaust ", 2005. i predecessora directa de Bayer, BASF i Hoechst. En iniciar-se la II Guerra Mundial, gairebé tota la indústria alemanya estava organitzada al voltant de càrtels, promoguts i controlats pel govern, que van permetre un gran creixement en l'economia nacional gràcies a una balança de pagaments notablement positiva.
Fusió o adquisició Les fusions i adquisicions d'empreses conegudes també pel seu acrònim en anglès "M&A" es refereixen a un aspecte de l'estratègia de la gerència de les finances corporatives que s'ocupa de la combinació i adquisició d'altres companyies així com altres actius.
Fusió: Una fusió és la unió de dues o més persones jurídicament independents que decideixen ajuntar els seus patrimonis i formar una nova societat. Si una de les societats que es fusionen absorbeix el patrimoni de les restants, es denomina fusió per absorció. Adquisició: Una adquisició consisteix en la compra per part d'una persona jurídica del paquet accionariat de control d'una altra societat, sense realitzar la fusió dels seus patrimonis.
Les fusions i adquisicions estan motivades per diferents objectius que defineixen dos diferents tipus de compradors: