Stefanie Maria «Steffie» Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.
Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrere Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també fou la primera (homes i dones) en completar el Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles. Amb l'equip alemany va guanyar en dues ocasions la Copa Federació (1987 i 1992).
Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrere de Martina Navrátilová (167) i Chris Evert (154).
La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. És considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor. Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del .
Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també exnúmero 1 del món, Andre Agassi, l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.
Biografia En els anys 1990 va mantenir una llarga relació amb el pilot de cotxes Michael Bartels.
El 22 d'octubre de 2001 es va casar amb Andre Agassi, que també havia estat número 1 del circuit masculí. Quatre dies després va donar a llum, sis setmanes prematurament, el seu fill Jaden Gil. El 3 d'octubre de 2003 va néixer la seva segona filla, Jaz Elle.
El 1991, la ciutat alemanya de Leipzig li va dedicar l'escola de tennis amb el nom de Steffi Graf Youth Tennis Center.Steffi Graf WTA Bio (en anglès) També és fundadora i directora de la Fundació Children for Tomorrow, en la qual es pretén ajudar a joves víctimes de la violència, la persecució i les guerres, a fi de facilitar el seu accés a la rehabilitació físico-terapèutica. El 1999 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports pels seus extraordinaris èxits esportius.
Grand Slams Individual: 31 (22−9) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 1987 Roland Garros Martina Navrátilová 6−4, 4−6, 8−6 1. 1987 Wimbledon Martina Navrátilová 5−7, 3−6 2. 1987 US Open Martina Navrátilová 6−7(4), 1−6 2. 1988 Open d'Austràlia Chris Evert 6−1, 7−6(3) 3. 1988 Roland Garros Natalia Zvereva 6−0, 6−0 4. 1988 Wimbledon Martina Navrátilová 5−7, 6−2, 6−1 5. 1988 US Open Gabriela Sabatini 6−3, 3−6, 6−1 6. 1989 Open d'Austràlia Helena Suková 6−4, 6−4 3. 1989 Roland Garros Arantxa Sánchez Vicario 6−7(6), 6−3, 5−7 7. 1989 Wimbledon Martina Navrátilová 6−2, 6−7(1), 6−1 8. 1989 US Open Martina Navrátilová 3−6, 7−5, 6−1 9. 1990 Open d'Austràlia Mary Joe Fernández 6−3, 6−4 4. 1990 Roland Garros Monica Seles 6−7(6), 4−6 5. 1990 US Open Gabriela Sabatini 2−6, 6−7(4) 10. 1991 Wimbledon Gabriela Sabatini 6−4, 3−6, 8−6 6. 1992 Roland Garros Monica Seles 2−6, 6−3, 8−10 11. 1992 Wimbledon Monica Seles 6−2, 6−1 7. 1993 Open d'Austràlia Monica Seles 6−4, 3−6, 2−6 12. 1993 Roland Garros Mary Joe Fernández 4−6, 6−2, 6−4 13. 1993 Wimbledon Jana Novotná 7−6(6), 1−6, 6−4 14. 1993 US Open Helena Suková 6−3, 6−3 15. 1994 Open d'Austràlia Arantxa Sánchez Vicario 6−0, 6−2 8. 1994 US Open Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−7(3), 4−6 16. 1995 Roland Garros Arantxa Sánchez Vicario 7−5, 4−6, 6−0 17. 1995 Wimbledon Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 6−1, 7−5 18. 1995 US Open Monica Seles 7−6(6), 0−6, 6−3 19. 1996 Roland Garros Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 6−7(4), 10−8 20. 1996 Wimbledon Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 7−5 21. 1996 US Open Monica Seles 7−5, 6−4 22. 1999 Roland Garros Martina Hingis 4−6, 7−5, 6−2 9. 1999 Wimbledon Lindsay Davenport 4−6, 5−7
Dobles: 4 (1−3) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 1986 Roland Garros Gabriela Sabatini Martina Navrátilová Andrea Temesvári 6−1, 6−2 2. 1987 Roland Garros Gabriela Sabatini Martina Navrátilová Pam Shriver 6−2, 6−1 1. 1988 Wimbledon Gabriela Sabatini Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva 6−3, 1−6, 12−10 3. 1989 Roland Garros Gabriela Sabatini Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva 6−4, 6−4
Jocs Olímpics Individual Any Campionat Oponent Resultat 1r lloc 1984 Jocs Olímpics, Los Angeles, Estats Units Sabrina Goleš 1−6, 6−3, 6−4 Or 1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud Gabriela Sabatini 6−3, 6−3 Plata 1992 Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya Jennifer Capriati 6−3, 3−6, 4−6 El color vermell indica que Graf va guanyar el títol però com que el tennis era un esdeveniment en aquesta edició dels Jocs Olímpics, no va ser guardonada amb una medalla d'or.
Dobles Any Campionat Parella Oponents Resultat Bronze 1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud Claudia Kohde-Kilsch Elizabeth Smylie Wendy Turnbull No disputat En aquesta edició no es va disputar el partit pel tercer lloc i es van guardonar amb medalla de bronze les dues parelles semifinalistes.
Carrera Inicis Steffi Graf començà a jugar al tennis a l'edat de 4 anys per iniciativa del seu pare Peter Graf. Després de guanyar les copes "Junior" d'Alemanya i Europa amb regularitat, va debutar com a professional el 18 d'octubre de 1982 a Stuttgart, perdent l'endemà contra Tracy Austin (4-6, 0-6). Durant els primers anys no va aconseguir resultats destacables a excepció de guanyar el torneig dels Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquest esdeveniment representava la tornada del tennis al programa olímpic i era de demostració, de manera que no fou recompensada amb la medalla d'or oficial. Graf fou la participant més jove, amb 15 anys, i va representar Alemanya Occidental.Athletes: Steffi Graf Olympic.org El seu pare controlava estretament la seva agenda per limitar els seus partits i no cremar-se físicament. Per exemple, el 1985 només va disputar deu torneigs declinants nombroses invitacions per dedicar-se a millorar el seu joc. A poc a poc va agafar més consistència en el seu joc preparant-se per assaltar el domini del circuit femení que es disputaven Martina Navrátilová i Chris Evert.
No aconseguiria el seu primer títol fins al 13 d'abril de 1986, vencent Chris Evert en la Family Circle Cup. Fou la primera vegada que va vèncer a Evert i a partir d'aquí ja no va perdre cap partit contra ella. La seva confirmació fou espectacular guanyant els tres torneigs següents d'Amelia Island, Charleston i Berlín, culminant amb la victòria davant Navrátilová en la final. Al Roland Garros va entrar com a tercera cap de sèrie però va perdre a quarts víctima d'un virus. Aquell any va guanyar un total de vuit torneigs i va ser finalista en el torneig de final de temporada, Virginia Slims Championships davant Navrátilová.
L'any 1987 va trencar definitivament amb l'hegemonia d'Everts i Navrátilová amb un inici d'any fulgurant. Sis torneigs guanyats en la primera meitat de l'any fins a arribar al primer títol de Grand Slam al Roland Garros davant Navrátilová. Tanmateix, la tennista estatunidenca la va derrotar en les finals de Wimbledon i US Open, ambdues en dos sets. Graf va esdevenir la tennista número 1 del circuit el 17 d'agost de 1987. Les dues victòries de Grand Slams de Navrátilová van provocar que la primera posició del rànquing a final d'any s'hagués de decidir en el Virginia Slam Championships, però l'estatunidenca va perdre davant Gabriela Sabatini a quarts de final i Graf va aconseguir el títol davant l'argentina. El rendiment de Graf fou espectacular durant tot l'any amb 11 títols i un rècord de 74 victòries i només dues derrotes en les finals de Wimbledon i el US Open. Un cop consolidat el seu tron en el rànquing femení mundial, Graf es va mantenir en aquesta posició durant un total de 186 setmanes fins al 10 de març de 1991.
Golden Slam (1988) L'any 1988 va continuar de forma espectacular amb la primera victòria a l'Open d'Austràlia, on no va concedir cap set i només va perdre 29 jocs en tot el torneig. Seguidament va perdre dos cops davant Sabatini i va tornar a guanyar a Amelia Island, San Antonio, Miami i Berlín. També va defensar el seu títol de Roland Garros vencent a Natasha Zvereva per un doble 6−0 en només 32 minuts. Posteriorment va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon guanyant a Navrátilová, que defensava sis títols consecutius, en tres sets. Al final de l'estiu, va aconseguir també el seu primer US Open davant Sabatini. La conseqüència d'això fou que va completar el Grand Slam, és a dir, els quatre torneigs de Grand Slam en la mateixa temporada, fita que només havien aconseguit anteriorment Maureen Connolly Brinker (1953) i Margaret Court (1970). La fita més important, però, va arribar en vèncer a Sabatini per un doble 6−3 en la final de l'esdeveniment de tennis en els Jocs Olímpics de Seül. Amb aquest títol va esdevenir la primera tennista, i de moment l'única, que va guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en uns Jocs Olímpics en un mateix any, fita que els mitjans de comunicació van anomenar Golden Slam.
En el 1988 també va guanyar el seu únic títol de dobles de Grand Slam amb la victòria a Wimbledon juntament amb Gabriela Sabatini. Als Jocs Olímpics no va aconseguir el títol però si la medalla de bronze amb la seva compatriota Claudia Kohde-Kilsch. En el Virginia Slims Championships que tancava la temporada, fou eliminada per Pam Shriver en la seva tercera derrota de l'any. Amb tots els èxits aconseguits durant l'any, fou nomenada BBC Overseas Sports Personality of the Year l'any 1988.
Nous reptes (1989-92) L'any 1989 començava amb l'especulació si Graf seria capaç de tornar a repetir la gesta i molts periodistes i extennistes consideraven que segurament ho tornaria a repetir. Graf va continuar amb el seu gran nivell de forma i va guanyar novament l'Open d'Austràlia davant Helena Suková. El seu domini en el circuit fou tan aclaparador que va guanyar sis torneigs més durant el primer terç de l'any exceptuant una única derrota davant Sabatini en la final d'Amelia Island. Tanmateix, la seva ratxa de victòries en Grand Slam es va tallar al Roland Garros quan es va trobar una jove tennista de disset anys anomenada Arantxa Sánchez Vicario en la final que la va vèncer en tres sets. Graf es va refer ràpidament defensant el títol a Wimbledon vencent Monica Seles, Sánchez Vicario, Evert i Navrátilová en el camí. Seguidament va guanyar dos torneigs més a l'estiu i va tornar a defensar el títol del US Open davant Navrátilová. Tot i no aconseguir el títol de Grand Slam, Graf va tancar l'any amb tres torneigs Grand Slam, el Virginia Slims Championships, un total de 14 títols, un rècord de 86-2 en els partits disputats i només va perdre 12 sets durant tot l'any.