miniatura|Dibuix d'un Pholis gunnellus Pholis gunnellus és una espècie de peix d'aigua salada de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Descripció El cos (allargat, comprimit i semblant al d'una anguil·la) fa 25 cm de llargària màxima, presenta 9-13 taques al llarg de la base de l'aleta dorsal i és de marró a groguenc. Boca petita, orientada cap amunt i obliqua. Aleta dorsal allargada i unida a la cua i l'aleta anal. Aletes pèlviques petites. Pell enganxosa i amb les escates petites.
Reproducció Es reprodueix entre el novembre i el gener. Atenyen la maduresa sexual s a l'edat de tres anysDORIS i la femella pon entre 80 i 200 ous a sota d'una pedra o en una petxina de bivalve buida, els quals custodiarà, deixant de menjar, fins que les larves es descloguin.Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S.
Alimentació Menja petits crustacis, poliquets, mol·luscs i ous de peixos.
Depredadors És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica),Nilssen, K. T., T. Haug, V. Potelov, V. A. Stasenkov i Y. K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41. el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle),BirdLife a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i als Estats Units pel peix carboner (Pollachius virens), l'hemitrípter atlàntic (Hemitripterus americanus) i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus).
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal (fins als 100 m de fondària,Mecklenburg, C. W., 2003. Family Pholidae (Gill, 1893) - gunnels. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (9):11. normalment fins als 30),Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p. no migratori i de clima polar (72°N-43°N, 76°W-45°E). Vu a l'Atlàntic nord des de la península de Kanin -el mar de Barentsz, Rússia- Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p. fins a La Rochelle -França-, incloent-hi la mar Blanca, la mar del Nord, la mar BàlticaKlenz, B., 2003. Fischarten der westlichen Ostsee - Untersuchungen von 2000 bis 2002 (Fish species in the western Baltic Sea - Surveys from 2000 to 2002). Inf. Fischwirtsch. Fischereiforsch. 50(3), 2003: 122-125.Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Hèlsinki. 357 p. (en finès). i Islàndia, Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37. i l'Atlàntic occidental (des de la península del Labrador i el QuebecFontaine P. H., 2006. Beautés et richesse des fonds marins du St. Laurent. Ed. Multimondes. El Quebec, el Canadà. 261 p.Desrosiers A., F. Caron i R. Ouellet, 1995. Liste de la faune vertébrée du Québec. Les publications du Québec. 122.Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines. -el Canadà-Fishes of Canada: An Annotated Checklist Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.Story, G. M., W. J. Kirwin i J. D. A. Widdowson, 1990. Dictionary of Newfoundland English. Segona edició. University of Toronto Press, Toronto. 770 p. fins a la badia de Delaware, Nova York i Rhode Island -els Estats Units-).
Observacions És inofensiu per als humans, pot viure fins a cinc anysAltman, P. L. i D. S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology. i pot romandre fora de l'aigua a sota de pedres o d'algues marines, ja que és capaç de respirar aire. Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
Referències
gunnellus