El Palau Requesens era un edifici situat a Molins de Rei (Baix Llobregat), les restes del qual estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Història Va ser fet construir per Galceran de Requesens i de Santacoloma a mitjans del . Tot i que la residència oficial de la família era el Palau Reial Menor de Barcelona, aquests passaven llargues temporades, especialment durant la primavera i estiu, a Molins de Rei. La situació i les comoditats que oferia li van permetre hostatjar reis, prínceps i altres personalitats rellevants. La propietat dels Requesens en aquesta vila no es limitava al palau si no que també tenia construccions annexes, jardins, horts i terrenys que constituïen el recinte del palau. La data exacta de construcció no és coneguda, però les fonts documentals reflecteixen que fou manat construir per Galceran de Requesens i de Santacoloma a mitjans del , sobre una petita part d'estructures anteriors que s'atribueixen al celler dels Desllor.

El palau rebrà personatges notables: el 1445 hi sojornaren els reis Joan II i Blanca; el 1493 ho van fer els Reis Catòlics i Cristòfol Colom; Carles I, qui fou proclamat futur emperador a Molins de Rei (30 de novembre del 1519); el 1532 ho feren l'emperadriu Isabel de Portugal i el seu fill, Felip II de Castella. A partir del 1564, quan els Requesens es traslladaren a Madrid, començà el declivi de l'edifici.

El 1808, durant la batalla de Molins de Rei de la Guerra del francès, el palau, propietat dels marquesos de Vilafranca y de los Vélez com a descendents de la família Requesens, fou destruït i incendiat, i el que restà dempeus fou emprat per allotjar-hi soldats francesos i com a hospital. El seu deteriorat estat exigia quantioses despeses per a la seva restauració, cosa que va donar pas a la posterior parcel·lació dels terrenys, donant lloc a l'actual carrer Major.

Rehabilitació Desprès d'anys on l'edifici tingué diferents usos privats i el seu interior fou dividit, finalment esdevingué propietat de l'Ajuntament de Molins de Rei, que el 2011 en va iniciar la rehabilitació amb la reforma de «La Gòtica». Posteriorment, el 2019 es va restaurar la façana per recuperar-ne l'aspecte del . El projecte integral de rehabilitació va començar el 2021 i es va completar el 15 de desembre del 2024 amb la inauguració del Museu del Renaixement.

Arquitectura miniatura|esquerra|vista de la cantonada de la façana miniatura|esquerra|porta de la Capella miniatura|esquerra|entrada sala Gòtica

El palau no es conserva, però encara queden alguns vestigis que actualment es destinen a magatzems, tallers metal·lúrgics o soterranis per a magatzem. La façana principal se situaria a l'actual carrer de Rafael Casanova. Gràcies a una cantonada perfectament conservada, es pot dir que el palau feia aproximadament 12 m d'alçada. Els carreus són d'una pedra vermellosa i es redueixen de dimensions a mesura que guanyen alçada. La façana feia uns 30 m d'amplada sense comptar l'espai denominat capella que queda a la part dreta. En aquesta, a l'altura del primer pis, hi ha 5 finestres i al segon pis 4 finestres que es corresponen amb les inferiors.

La capella estava possiblement més elevada que la resta de l'edifici i tindria uns esglaons (que actualment no són visibles) davant de la porta, que és d'arc conopial. A continuació, cap a l'esquerra de la façana, s'obren dos arcs rebaixats; per la part exterior són dos arcs superposats i a l'interior són tres. A la clau tenen un escut, un d'ells (encara i situ) no se sap a qui pertany, però l'altre (conservat al Museu Municipal de Molins de Rei) pertany a la família Requesens. El primer arc correspon a la sala contigua a la capella i s'hi comunica per una porta; en aquesta sala són visibles uns arrencaments de nervis a les cantonades on encara es poden veure uns relleus humans molt desgastats. A continuació dels arcs es conserva la llinda d'una porta o d'un gran finestral i a continuació un portal d'accés a una espaiosa nau de 7,70 m d'amplada, 19 m de llargada i 6 m d'alçada. Aquesta nau està coberta per una volta sustentada per tres arcs rebaixats i al final hi ha una volta de creueria amb nervis construïts amb totxos i sense clau central. Al final d'aquesta sala un mur amaga dos cups de forma octogonal irregulars, de 2 m d'amplada i 2,50 m d'alçada. De la part central d'aquesta nau, a mà dreta, surt un passadís amb volta d'arc ogival.

Al fons de l'arxiu del Palau Requesens s'han localitzat plànols vers la finca i el palau datats entre els segles  i . Vers l'edifici del palau se n'han localitzat cinc que corresponen a projectes previs a la parcel·lació d'aquest: dos corresponen a la planta i els tres restants als pisos superiors.

Les parets mestres defineixen una planta trapezoïdal que ofereix una organització de l'espai a través de mòduls. Un rectangle central organitza al seu entorn les altres dependències. Potser aquest espai podria identificar-se amb un pati interior. A la planta baixa s'hi accedeix des de la façana que dona al carrer de Rafel de Casanova alhora que comunica amb els pisos superiors per mitjà d'escales. Un dels plànols d'aquesta planta, més meticulós amb els detalls, reflecteix un espai rectangular que s'identifica amb el cub més antic (restes del celler dels Desllor) i en un dels vèrtexs del trapezi s'hi reflecteixen altres cubs de factura més moderna.

La primera planta o planta noble, s'obra a l'exterior des de la façana orientada a l'est. En el plànol estan marcades diferents escales que comuniquen amb el pis inferior i superior. En alguns d'aquest plànols s'aprecien dibuixades les línies, que marquen les parcel·lacions, sobreposades a l'estructura preexistent. En aquests documents les mesures del palau venen donades amb pams de Barcelona.

Pel que fa als dibuixos de la finca, en un dels esbossos es mostren els límits de la parcel·la del palau definint un triangle amb els carrers que aquí s'anomenen de la Baixada del Nunci, de Baix o Inferior i Superior o de Dalt. L'altre esbós ofereix el traç del triangle de la finca i com en el dibuix anterior, el terreny i el palau s'han parcel·lat, però a més està numerat i s'hi fan constar els noms dels que posseeixen les parcel·les que s'obren al carrer Alfons II d'Aragó.

El palau apareix força ben delimitat i cal destacar que l'edifici té un perímetre molt més gran del que en l'actualitat es considera l'edifici del palau, arribant, com es pot constatar en el plànol, a doblar les mesures. En aquesta zona, actualment ocupada per construccions modernes, s'aprecien unes edificacions situades a l'entorn d'un espai obert i altres annexes. També hi consten dos accessos a l'exterior, un obert al carrer d'Alfons II d'Aragó i l'altre orientat cap a l'est. L'edifici que podríem anomenar principal del palau comunica amb aquesta part a nivell de la planta noble. Cal tenir present, que aquests plànols i dibuixos són d'una cronologia molt avançada i que aquests molt possiblement podien haver estat molt més amplis.

Tan desconegut com el palau és l'espai que conformava el terreny tancat que li pertanyia. Actualment poc sabem de les dimensions precises de la finca i els accessos amb què comptava. J.M. Riera la situa entre els actuals carrers: Boters, la pujada de la Font, Ignasi lglésias, l'antic camí de les Eres (o camí de Santa Creu), l'hort de can Roca, la Plaça de la Creu i el carrer Rafael de Casanova quan era camí Reial. El palau se situava, respecte a la vila històrica, en un dels seus extrems, al final del carrer de Dalt (carrer Major o Alfons II d'Aragó), referint-se a la zona compresa entra la plaça de la Vila i el carrer dels Boters. La prolongació del carrer Major fins a la plaça de la Creu es produí a finals i inicis del , fruit de la parcel·lació de la finca per part dels hereus dels Requesens.

Can Mateu de la Creu miniatura|120px|esquerra|Escut a Can Mateu de la Creu

Junt amb la incertesa de les dimensions exactes de la finca també se'n desconeix el nombre i la localització de les entrades. Una d'aquestes s'ha volgut situar a Can Mateu de la Creu, una casa pairal situada a l'actual plaça de la Creu, donada la presència en aquesta casa d'un escut a la llinda que actualment és irreconeixible però que s'atribueix als Requesens. És considerada com a porta d'entrada al jardí del palau si bé es desconeix si un cop urbanitzada la zona el portal s'adaptà a la casa o bé fou recuperat i incorporat.

És considerada com la porta d'entrada al jardí del palau. Formada per planta baixa i dos pisos. La porta principal, emmarcada en pedra, té a la part superior l'escut dels Requesens. El primer pis, molt simple, només té finestres, el segon està format per una galeria coberta amb arcades de mig punt i que va tot al llarg d'aquest pis.

Referències

Vegeu també Torre de Santa Llúcia Palau Reial Menor Palau Caçador-Cortada

Bibliografia

Categoria:Monuments històrics del Baix Llobregat Categoria:Patrimoni monumental de Molins de Rei Categoria:Edificis de Molins de Rei Categoria:Habitatges del Baix Llobregat Categoria:Palaus gòtics de Catalunya Categoria:Edificis gòtics del Baix Llobregat