La Copa del Món de futbol sub-17 és una competició organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) per a futbolistes amb disset anys com a màxim. Va ser creada el 1985 amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-16, i més tard coneguda amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-17 fins al 2007.

El torneig és organitzat cada dos anys i va sorgir el 1985 després de l'èxit de la Copa Mundial de Futbol Sub-20, el principal esdeveniment juvenil d'aquest esport. L'actual edat màxima de participació va ser establerta a 1991, ja que amb anterioritat el límit era de 16 anys.

Dels quinze tornejos disputats dels equips més reeixits són: amb quatre títols, seguit per amb tres tornejos; i posseeixen 2 títols cadascun. Finalment, , , i la desapareguda amb 1 títol.

Classificació 24 equips participen en cadascun dels esdeveniments. A excepció del país amfitrió, els 23 equips restants participen en un procés classificatori dins de cadascuna de les confederacions continentals, les quals organitzen diversos tornejos juvenils.

AFC (Àsia): Campionat Sub-16 de l'AFC (4 contingents) CAF (Àfrica): Campionat Africà Sub-17 (4 contingents) Concacaf (Amèrica del Nord, Amèrica Central i el Carib): Campionat Sub-17 de la Concacaf (4 contingents) CONMEBOL (Sud-amèrica): Campionat Sud-americà Sub-17 (4 contingents) OFC (Oceania): Campionat Sub-17 de l'OFC (1 quota) UEFA (Europa): Campionat Europeu Sub-17 de la UEFA (6 quotes)

Marques és l'única selecció amfitriona d'un Mundial amb rècord de 7 partits guanyats (pas perfecte dins del certamen), ja que és l'únic país a organitzar el torneig i ser campió a 2011 marca que i , no ho van aconseguir, ja que van ser subcampions en els seus respectius Mundials a 1989 i 2009. Suïssa també té aquest rècord, però sense ser l'amfitrió d'aquesta competició. és la selecció amb més participacions en el torneig amb catorze i fins a la Mèxic 2011 va estar present en totes les edicions del torneig, excepte per ls Unió dels Emirats Àrabs Units 2013 en la qual no es va qualifica en la seva eliminatòria, és seguida per amb tretze aparicions, i amb onze i amb deu. ha aparegut en set ocasions a la final del torneig, aconseguint el títol en 4 oportunitats El francès Florent Sinama-Pongolle manté el rècord de gols marcats per un jugador en un sol torneig, després de marcar 9 en l'edició 2001, igual que el jugador ivorià Souleymane Coulibaly, que també va marcar 9 en l'edició 2011. va aconseguir el rècord de més gols marcats en un sol torneig, amb 24 a la 2011. manté el rècord de més gols en un sol partit, 9-1 sobre al 2003. El jugador Jonathan Espericueta aconsegueix el primer gol olímpic en la història de la Copa Mundial Sub-17 en l'edició 2011. El porter Quillan Roberts de , es va convertir en el primer arquer a fer un gol en una competició de la FIFA el 2011. La tanda de penals més llarga, fins ara, va ser protagonitzada per les seleccions de Mèxic i Brasil en els quarts de final de l'edició 2013 d'aquest torneig dut a terme a Emirats Àrabs Units. El resultat va ser una victòria mexicana 11-10.

Premis Durant la realització del torneig, l'organització disposa el lliurament de diversos premis d'acord amb la participació dels equips i jugadors al llarg del torneig. Dins d'aquests destaca el premi als golejadors, al millor jugador del torneig i l'equip que practica millor el "joc net".

Golejadors Des de l'inici del torneig, un dels premis més importants és al golejador de l'esdeveniment, és a dir, el jugador que marca més gols durant la celebració de cada esdeveniment, en cas que més jugadors tinguin igual nombre de gols, és considerat com a guanyador l'anomenat "Bota d'Or adidas" aquell que tingui major nombre d'assistències.

Pilota d'Or Igual que en la versió adulta del torneig, el premi "Pilota d'Or Adidas" és lliurat al millor jugador de cada edició del torneig. Durant la realització del campionat, la FIFA crea una llista amb els 10 millors jugadors de l'esdeveniment al seu judici. Els jugadors d'aquesta llista són posteriorment votats pels representants de la premsa especialitzada. La pilota d'or és lliurat al que hagi obtingut més vots, mentre des 2005 són lliurats a més la pilota de plata i de bronze es lliura a la segona i tercera majoria, respectivament.

Historial AnySeuFinalTercera posicióNº d'equipsCampióResultatSegonTercerResultatQuart19852–04–11619871–1 pr. 2–1 pr.1619892–2 pr. 3–0161991 Detalls1–01–1 pr. 161993 Detalls2–11–1 pr. 161995 Detalls3–22–0161997 Detalls2–12–1161999 Detalls0–0 pr. 2–0162001 Detalls3–02–0162003 Detalls1–01–1 pr. 162005 Detalls3–02–1162007 Detalls0–0 pr. 2–1242009 Detalls1–01–0242011 Detalls2–04–3242013 Detalls3–04–1242015 Detalls2–03–2242017Detalls5–22–0242019Detalls2–13–1242021Suspès per la pandèmia de la Covid-192023Detalls2–2 pr. 3–024

Llegenda: pr. - després de la pròrroga p.- després de la tanda de penals

Palmarès EquipCampióSubcampióTercer Quart 5 (1985, 1993, 2007, 2013, 2015)3 (1987, 2001, 2009)4 (1997, 1999, 2003, 2019)2 (1995, 2005)2 (1985, 2017)1 (2011)2 (1991, 1995)2 (1993, 1997)1 (1999)1 (2007)2 (2005, 2011)2 (2013, 2019)1 (2015)1 (2023)1 (1985)2 (2007, 2011)1 (1997)1 (2001)1 (2023)1 (2019)1 (1987)1 (1989)1 (2009)1 (2017)4 (1991, 2003, 2007, 2017)2 (1997, 2009)1 (2015)1 (2023)1 (2017)1 (1989)1 (1999)1 (2011)3 (1991, 1995, 2003)3 (2001, 2013, 2023)1 (2005)1 (2019)1 (1987)1 (1989)1 (1993)1 (2001)1 (2013)1 (2015)2 (2003, 2009)1 (1985)1 (1987)1 (1989)1 (1991)1 (1993)1 (1995)1 (1999)1 (2005)

Vegeu també Copa del Món de Futbol Copa Mundial de Futbol Sub-20 Campionat Sub-17 de l'OFC, torneig bianual que decideix la selecció que es classifica per a la Copa del Món de futbol sub-17 d'Oceania

Referències

Enllaços externs Arxiu Rsssf

Categoria:Competicions de la FIFA