La Masia d'en Cabanyes és una casa-museu situada al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf). La masia d'en Cabanyes està dotada d'equipaments socio-culturals i actualment acull també el Centre d'Interpretació del Romanticisme de Manuel de Cabanyes, que difon el llegat dels Cabanyes, alhora que promou el coneixement del moviment Romàntic.
L'any 1975, Joaquim de Cabanyes Ricart, en representació dels seus germans, donà l'edifici de la masia i tots els objectes artístics que contenia, a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, mentre que aquest, es comprometia a conservar-lo, adequar-lo com a equipament cultural i a adquirir la finca que l'envoltava.
El març de 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el distintiu de Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric, i també va delimitar l'entorn de protecció de l'edifici.
Localització i entorn La Masia està situada al nord de Vilanova i la Geltrú, entre el torrent de la pastera (continuació del fondo de mas de l'Artís) i el torrent de la Masia d'en Cabanyes, més conegut com a torrent de les Oliveres (una continuació del fondo de Guardiola).
Darrere d'ella hi passa el camí ral, o reial, que és el camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de les construccions de les carreteres. Dels tres que disposava el municipi, el més antic era el camí Ral o Molinant (també conegut com a camí Moliner o camí Reial antic) que passava per l'indret dels Sis Camins i per la Masia d'en Cabanyes i comunicava la població de Cubelles i Sant Pere de Ribes.
Pel que fa a l'entorn, té una extensió de 62.929 metres quadrats, segons la dada que recull el cadastre de béns immobles de naturalesa rústica. Actualment, tota la finca està protegida per l'ordre aprovada per la Generalitat de Catalunya el 15 de gener de 1987, per la qual es declarava d'utilitat pública la Forest "Can Cabanyes" en una extensió de 6 hectàrees. A part de les àrees ocupades per bosc i oliverar, es troben unes altres plantacions que han estat projectades com a jardins. Concretament, a un nivell inferior de la casa, se situa un espai enjardinat seguint les directrius dels jardins clàssics, amb unes fileres de xiprers retallats que creen un passeig perpendicular a la masia.
Història miniatura|Fotografia antiga de la Masia d'en CabanyesL'origen històric de Can Cabanyes cal cercar-lo en el matrimoni de Llorenç de Cabanyes i Boet, d'Argentona, amb Margarida Fuster, pubilla de Josep Fuster del Cantó dels afores de Vilanova, l'any 1755. Josep Fuster i Llorenç de Cabanyes, que era propietari de terres, fundaren una empresa que es dedicava al comerç exterior de vi i aiguardent i que actuava amb la denominació Fuster & Cabanyes. El 1790 l'hereu Cabanyes i Fuster (comerciant i pare del poeta Manel de Cabanyes) comprà la finca de can Parellada a Josep de Llupià, marquès de Llupià. Vuit anys més tard, a l'indret on hi havia el vell casal, que fou enderrocat, hom construí la nova casa de gust italià de criteris estètics del neoclassicisme, que ha arribat als nostres dies. El total de les obres va assolir la xifra de 30.000 lliures.
Un cop acabada l'edificació, l'any 1978, la masia d'en Cabanyes va esdevenir la casa d'estiueig de la família i en ella hi van viure personatges com Manel de Cabanyes o el pintor Joaquim de Cabanyes.
L'edificació es va construir al costat de l'antiga masia, coneguda des de 1574 i fins a la darreria del segle passat per mas Parellada, on hi van viure diverses generacions amb aquest cognom. Mas Parellada va ser subtituïda per la casa d'en Cabanyes dels nous propietaris.
Durant els anys 1836-1840 la casa va ser abandonada amb motiu de la Primera Guerra Carlina. Se'n tapiaren les portes i finestres, que romangueren d'aquesta manera fins a final de la guerra el 1840, moment en què la família s'hi tornà a instal·lar. Posteriorment, hi habità el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), molt vinculat als Quatre Gats de Barcelona en els primers anys del .
L'any 1976 la finca i la masia Cabanyes van passar a ser propietat municipal. El 1984 s'hi van fer obres de remodelació interna per a esdevenir museu i edifici público-cultural, d'acord amb el projecte dels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández.
El 2006 es va iniciar el projecte circense de La Vela, gestionada per l'Ajuntament. Situada en una zona rural de tres hectàrees, hi havia instal·lades unes quantes carpes i un bon nombre de caravanes. El 2010 començaren les obres d'adequació definitiva, que milloraren notablement els nivells de vida i de creació dels residents. Tanmateix, poc després, el projecte es va cancel·lar.
Finalment, el maig de 2014 l'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Arquitectura Es tracta d'un gran edifici neoclàssic de planta rectangular i compost de planta baixa (de 767 metres quadrats), planta primera i planta sota coberta central (ambdós pisos de 484 metres quadrats). Està situada en un nivell més alt que el del terreny que l'envolta, ja que es troba aixecada per un sòcol davanter, i l'accés es fa per una escala lateral.
La façana principal, de composició simètrica i de llenguatge clàssic seguint els principis de venustas, firmitas i utilitas (bellesa, solidesa i funcionalitat), és dividida verticalment en tres paraments llisos per pilastres de maó vist amb capitells jònics on totes les obertures són rectangulars. Les tres façanes secundàries són recorregudes per un cos de planta baixa i galeria superior d'arcs de mig punt.
El cos central de l'edifici està format per quatre crugies disposades paral·lelament a la façana principal i l'existència d'una galeria porxada fa augmentar una crugia més a la part nord. A la planta baixa, les crugies es resolen amb un sistema de voltes rebaixades de quatre punts de rajola, arcs torals de totxo i pilars i la resta de forjats són de bigues de fusta i de revoltons ceràmics. Els murs de càrrega, en canvi, són de paredat comú i de ceràmica. Pel que fa a les vessants, la coberta de l'edifici principal és de tres mentre que la coberta de les galeries d'arcades està resolta amb una única vessant.
L'interior de la planta baixa ha estat molt modificat. En ella, s'obre la porta principal, amb bastiment de pedra, i dues finestres a cada costat. El celler ocupa bona part d'aquesta superfície i una estructura de voltes i l'existència de pilars afavoreixen la visualització d'un recinte unitari. En aquest mateix celler hi destaca el sistema de ventilació i il·luminació a través de lluernes laterals que comuniquen amb l'espai obert de les galeries perimetrals, aconseguides foradant la part superior de les parets que tanquen el recinte.
La planta principal presenta un balcó central i quatre finestres balconeres. En aquesta primera planta, l'estança coneguda com la sala de música, no està coberta amb el forjat abans esmentat sinó que ho està per una cúpula semiesfèrica de planta circular. Malgrat que aquesta no es visualitza des de l'exterior, restant oculta sota la coberta, la seva presència ajuda a crear un espai propi dels interiors neoclàssics. Tanmateix, no és l'única cúpula que hi ha a la masia, ja que l'escala que connecta la planta baixa amb la planta noble també està coberta amb una cúpula de les mateixes característiques que l'anterior però de dimensions més reduïdes i coronada per un cupulí d'il·luminació que dona al pati de llums centrals.
Al pis superior hi ha cinc obertures, la central tapiada. La planta principal conserva la distribució original i part de l'ambientació.
Corrent estilístic La masia és d'estil neoclàssic. Els Cabanyes són un exemple d'aquella burgesia i aristocràcia que comencen a renunciar al llenguatge barroc en el disseny de les seves residències buscant un altre llenguatge més sobri i discret. Aquest moviment tingué una forta influència d'Andrea Palladio sobretot a Anglaterra i a les colònies de l'Amèrica del Nord, on les construccions van començar a incorporar frontons i pòrtics seguint el model de les viles pal·ladianes. Malgrat que a Catalunya la influència d'aquest autor fou més escassa, la masia d'en Cabanyes va recollir aquest influx en el disseny simètric de la planta, les proporcions clàssiques, el volum cúbic i l'austeritat dels elements arquitectònics de l'ornamentació.
Tanmateix, tot i el llenguatge classicista, la Masia d'en Cabanyes també manté alguns elements propis de la masia tradicional catalana. Per exemple, en ella hi podem veure l'anomenada volta de maó de pla - o també anomenada "volta catalana".La volta de maó pla és construïda amb maons i aglomerat (guix, ciment o morter); generalment maons prims, quasi sempre rajolades, posades de pla i configurant fulles, o gruixos, units entre si dos o tres més. Malgrat que l'origen d'aquesta és polèmic, Bassegoda (1942), per exemple afirma que arriba a Catalunya des d'Itàlia, mentre que Bannister (1968), defensa que la volta es produeix després d'una modificació local de les tècniques medievals, el que és clar és que és un element molt estès al llarg del país i que es configura com una manera "catalana" de distribuir l'espai.
Espais interiors Centre d'Interpretació del romanticisme A la Masia d'en Cabanyes s'hi troba el Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC). Aquest, és espai cultural gestionat pel Consell Comarcal del Garraf i obert al públic per a donar a conèixer i posar en valor el llegat de la família Cabanyes i explicar de manera entenedora i vivencial el Romanticisme, moviment cultural que, a la comarca del Garraf, va deixar una petjada tangible avui en dia, a través del seu patrimoni cultural. El Centre desenvolupa la seva activitat en quatre línies de treball: el museu, les activitats culturals, socials i pedagògiques, el lloguer d'espais i el lleure a la zona de picnic.
L'exposició, centrada al voltant de la família Cabanyes i el moment històric del Romanticisme al Garraf i al conjunt de Catalunya, és explicada a través d'un llegat artístic conservat pràcticament intacte en el seu escenari original, tant pel que fa a l'espai construït com a l'entorn natural.
Recull, doncs, les aportacions dels Cabanyes al patrimoni cultural en diferents àmbits: la literatura, la pintura, la ciència i la tècnica, l'arquitectura i el comerç marítim, i posa un èmfasi especial en la figura del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833), considerat l'introductor de la literatura romàntica europea al país. Destaca també el pintor Alexandre de Cabanyes a qui es deu la conservació de la masia i els seus tresors.
Planta Noble La planta noble de la casa, ofereix un viatge al a través de les estances originals: la sala de música, la biblioteca, la saleta russa, els dormitoris, el menjador i la cuina, juntament amb un passeig pels porxos i els jardins, amb unes grans vistes sobre la zona.
En contrast amb la planta baixa, amb la volta catalana i d'ús agrícola, la primera planta té els trets d'una residència senyorial. La família, que no hi vivia tot l'any, gaudia d'un espai lluminós i ampli.
Saló de Música alt=Saló de Música de la Masia de Can Cabanyes|miniatura|Saló de Música de la Masia de Can Cabanyes Es caracteritza per la singular cúpula neoclàssica que el defineix. L'espai, sala i distribuïdor, era el més sumptuós de la casa. En aquest mateixa sala crida l'atenció un trompe-l'oeil, és a dir, una pintura que fingeix una porta per tal de mantenir la simetria de la cambra.
En aquest lloc hi trobem dos instruments típics d'època romàntica: l'arpa francesa d'estil imperi i el piano vertical Clementi, adquirit a Anglaterra. La formació musical era fonamental per a qualsevol família burgesa, ja que, segons ells, era la millor expressió artística per a reflectir els sentiments i les emocions. Pel que fa als Cabanyes, també varen participar en aquest interès pel llenguatge musical, ja que componien i interpretaven.
Sala de les voltes Col·leccions Pintures i Gravats Goya