La història del Vietnam descriu els esdeveniments que han passat a l'actual territori de la República Socialista del Vietnam. Des dels primers indicis de presència humana, que es remunta al Vietnam a uns cinc-cents mil anys enrere, les cultures neolítiques van campar per la zona fa deu mil anys o la resta d'esdeveniments registrats històricament a la zona. Segons les llegendes vietnamites, la història del Vietnam data de fa més de 4.000 anys, tot i que les úniques fonts fiables indicaven que els primers orígens del seu estat daten de fa no més de 2.700 anys, i en són les primeres fonts fiables del . L'any de 258 aC, Thuc Phan hauria format un regne anomenat Au Lac (format per la unió d'Au Viet i Lac Viet - Van Lang), al nord del Vietnam, que constituiria la primera entitat verificable considerable com a origen de l'estat actual.
Prehistòria El territori que ocupa l'actual Vietnam ha estat habitat per homínids des d'almenys el Plistocè, segons indiquen les restes més antigues atribuïbles a lhomo erectus trobades a Tham Kuyen, que datarien aproximadament de fa 475.000 anys. L'arribada de lhomo sapiens a l'Àsia sud-oriental es data segons el consens actual entre fa 40.000 i 60.000 anys.
Zona del delta del riu Roig Fins fa uns 10.000 anys, a causa del clima fred de l'última edat glacial, el nivell del mar era uns 50 metres més baix que l'actual i la línia de la costa estava situada a uns 160 quilòmetres mar endins. Entre el 6000 i el 4000 aC, el nivell de l'aigua va pujar molt, i creà el que actualment es coneix com el golf de Tonquín. Cap al 5000 aC, el nivell va pujar tant que la plana de l'actual riu Roig va quedar submergida fins aproximadament l'any 2000 aC. A partir d'aquesta data, la línia de la costa va tornar a baixar cap a l'est i el riu Roig va començar a crear de nou un delta. Un procés similar van patir les zones centrals i sud de l'actual territori.
Hi ha evidència de societats caçadores recol·lectores des de fa uns 30.000 anys a la zona del delta del riu Roig. Se sap també que a partir de l'any 14.000 aC individus del que es coneix actualment com a cultura hoabinhiana (per haver estat identificada a Hòa Binh) caçaven animals a la zona i hi recol·lectaven arròs salvatge. Cap al 9000 aC als turons del nord del delta del riu Roig va sorgir la cultura Bac Son (o cultura bacsoniana). Cap al 6000 aC i a mida que el nivell del mar inundava la costa i la plana, aquesta societat va entrar en contacte amb les societats costeres que havien de retrocedir. Després del retrocés del mar a partir de l'any 2000 aC, les societats de les muntanyes van tornar a habitar les planes. És a partir d'aquesta època que en algunes zones hi ha evidència de societats agrícoles que cremaven boscos per plantar arròs.
A partir d'aquesta data apareix també la que es coneix com a cultura Phùng Nguyên, que s'ha trobat a més de 50 llocs de la vall del riu Roig i que els escolars vietnamites consideren la transició cap a l'edat de bronze al Vietnam. En els últims períodes d'aquesta cultura, s'han trobat evidències que aquestes gents van començar a fondre coure i després bronze. Cap al 1500 aC la cultura Đồng Đậu produïa artefactes de metall i es va anar estenent cap a l'est seguint el riu Roig a mida que la línia de la costa retrocedia. La cultura que va succeir a la Đồng Đậu va ser la Gò Mun, que va començar a barrejar estany i coure en proporcions diverses en funció de les eines que necessitaven produir. És a partir d'aquesta època, cap a l'any 1000 aC, que hi ha evidències de cultiu d'arròs en camps inundats. Aquest tipus de conreu començà a generar excedents de gra que van permetre el naixement de les primeres societats jeràrquiques.
Més al sud, i de manera paral·lela, entre el 1000 i el 7000 aC, sorgeix una nova cultura al voltant del delta del riu Ma, la cultura Đông Sơn, considerada el millor exemple a l'Àsia sud-oriental de transició cap a un tipus de societat centralitzada i jeràrquica.
En el primer mil·lenni aC, a la zona del delta del riu Roig van confluir dues cultures. D'una banda, del sud van arribar els que es poden considerar avantpassats etnolingüístics vietnamites, parlants d'un idioma austroasiàtic conegut com a "protoviètic". De l'altra, del nord, i fugint de l'expansió cap al sud xinesa hi van arribar parlants d'altres llengües austroasiàtiques i tai. Aquests conjunt de gent era conegut per l'etnònim Yue, que va acabar sent adoptat pel conjunt de gents de la zona del delta del riu Roig i que en vietnamita es pronuncia "Việt".
Zona de la costa central A la part nord de la costa central, les restes trobades a l'excavació de Thac Lac indiquen que la zona estava habitada almenys des de fa uns 3.000 anys per una cultura preneolítica anomenada Quynh Van. Les primeres restes neolítiques en aquesta zona daten de fa uns 1.500 anys.
Zona del delta del Mekong De forma anàloga al que va passar a la zona del delta del riu Roig, la zona de l'actual delta del Mekong va estar parcialment sota el nivell del mar almenys entre els anys 4000 i 2000 aC. Una de les primeres i més ben estudiades excavacions del Neolític en aquesta zona es la d'An Son, datada del tercer mil·lenni aC. Les restes trobades en aquesta zona indiquen proximitats culturals amb zones contemporànies de Tailàndia i Cambodja. Les primeres restes atribuïbles al Neolític d'aquesta zona es van trobar al llarg dels cursos fluvials de Vam Co Dong, Vam Co Tay i Dong Nai, a la part nord del delta del Mekong, i daten d'entre el 2000 i el 1500 aC. També hi ha restes importants de l'època a l'excavació de Rach Nui. Les restes trobades semblen indicar que aquests assentaments els feren comunitats amb coneixements previs que probablement venien d'altres llocs, perquè la millora en el coneixement de l'agricultura va permetre una increment de la població.
Llegendes i època antiga El primer document escrit que s'ha trobat que descriu a la gent que vivia a la zona de l'actual Vietnam és un text xinès datat del 220 aC en què es descriuen costums poc ortodoxos dels Yue a la zona de Lạc Việt. Malgrat això, la tradició local situa la fundació de Vietnam molt abans, tot i que aquest tram de la història es basa en escrits vietnamites del com el Lĩnh Nam chích quái i les compilacions posteriors del , com el Đại Việt sử ký toàn thư i, per tant, poc fiables com a font històrica.
Dinastia Hồng Bàng
Segons la llegenda escrita, el primer rei dels vietnamites va ser el rei Kinh Dương (Kinh Dương vương), que va unificar els pobles i fundà l'estat vietnamita primitiu l'any 2879 aC.Ngô Sĩ Liên. Đại Việt sử ký toàn thư [Llibre complet de registres històrics Đại Việt]. Traduit a l'anglès per Liam C. Kelley. dels textos originals vietnamites de 1479, 1697. Altres fonts diuen que l'autèntic primer rei vietnamita seria el seu fill, Lac Long Quan, fill seu i de Thần Long, amb qui s'havia casat. Lac Long Quan s'hauria casat amb Âu Cơ, filla de Đế Lai, amb qui, segons la llegenda, hauria tingut 100 fills. La parella s'hauria separat i la mare s'hauria emportat 50 fills a viure a les muntanyes i el pare hauria marxat amb els altres 50 fills a viure al sud. Abans de marxar hauria transmès el tron al fill més gran, que es va convertir en el rei Hùng. El rei Hùng hauria anomenat el seu regne Văn Lang, i abastaria des del mar de la Xina meridional a l'est, l'estat de Shu a l'oest, el llac Dongting al nord i al sud el regne de Hồ Tôn (que alguns indiquen que seria una manera antiga de referir-se a Txampa). La dinastia Hồng Bàng s'hauria mantingut al poder, segons la llegenda, fins a l'últim dels seus reis, Nan dels Zhou, que hauria regnat fins al 258 aC. Des de la tercera dinastia Hung, l'any 2524 aC, el suposat regne s'hauria anomenat Văn Lang.
D'aquesta època, però, no hi fa fonts directes vietnamites. Sí que se sap que parlants de protoviètic s'haurien instal·lat a la regió del delta del riu Roig cap al 1000 aCNguyen Quan Hong (2008), citat a Kiernan, p. 46. i que alguns dels primers textos escrits en xinès entre el 1300 i el 1046 aC mencionen una gent del sud-est de la Xina que estudiosos de xinès antic creuen que es pronunciaria ywet en xinès antic, Yue en mandarí modern, i Việt en vietnamita. No hi ha, però, cap evidència escrita de si la gent de la zona del delta del riu Roig es referien a ells mateixos també com a Việt (així com tampoc n'hi ha que es referissin a si mateixos com a Lạc).
Regne d'Âu Lạc (257–179 aC) El rei An Dương (An Dương Vuong en vietnamita), de nom de pila Thục Phán, hauria derrotat l'últim rei de la dinastia anterior l'any 257 aC i s'hauria erigit com a rei del Nanyue (Nam Việt). Les fonts històriques es refereixen a aquest últim com un rei Lac, no pas un rei de la dinastia Hung. Segons la mateixa font, An Dương hauria estat fill del rei del Regne de Shu. L'arribada al poder d'An DươngVuong és l'única part de la seva vida documentada per escrit. Amb aquesta victòria An Dương Vuong hauria unit les tribus Lạc Việt amb tribus de les zones de l'alta muntanya Âu Việ que ell suposadament comandava. Sembla que hauria establert la capital a la ciutadella de Cổ Loa, situada a l'actual districte de Dong Anh de la ciutat d'Hanoi i hauria donat el nom d'Âu Lạc al regne.
D'aquesta època data el primer document que es conserva que descriu la gent que vivia al que ara és Vietnam: un text xinès de l'any 220 aC descriuria costums "poc ortodoxos" dels Yue en alguna part de la regió de Lạc Việt.
Nanyue (180 –111 aC) miniatura|Comandàncies i comtats coneguts de Nanyue Cap al 206 aC la dinastia Qin va col·lapsar. L'any 207 aC, l'exgeneral Zhao Tuo (en vietnamita Triệu Đà) va establir un regne independent a l'actual zona de Guangdong / Guangxi de la costa sud de la Xina. Va anomenar el nou regne Nam Viet (pinyin: Nanyue). Trieu Da més tard es va nomenar comandant del centre de Guangdong; tancà les fronteres, conquerí els districtes veïns i es va autoanomenar "rei de Nam Việt. El 179 aC va derrotar el rei An Dương Vương i es va annexionar Âu Lạc.
La dinastia Triệu fou una era controvertida en la història vietnamita. Alguns la consideren una dominació xinesa perquè Trieu era un general de la dinastia Qin que va vèncer An Duong Vuong per establir el seu domini, i Nanyue havia format part de l'Imperi xinès unificat per la dinastia Qin abans del seu col·lapse. D'altres la consideren una etapa d'independència, ja que la família de Trieu Da hi regnà en oposició a la dinastia Han de la Xina fins a l'any 111 aC, quan les tropes de la dinastia Han van envair el país i el van incorporar a l'imperi com a prefectura Giao Chi. A més, moltes fonts indiquen que els Yue tenien una cultura molt diferent a la xinesa, molt més semblant a la de la zona de Lạc Việt.
Sembla que Zhao Tuo hauria permès que els capitosts de la zona de Lạc Việt seguissin al seu lloc, cosa que hauria donat estabilitat al seu regnat. Va morir a l'any 137 aC amb 102 anys. Zhào Mei, el net de Zhao Tuo, l'hauria succeït al tron l'any 134 aC. El seu fill Zhao Yingqi l'hauria succeït entre el 122 i el 115. Aquest últim hauria tingut dos fills: un amb una consort xinesa i l'altre amb una consort vietnamita. Això va fer que la cort es dividís i que malgrat regnar fins al 111, fossin els últims reis de Nanyue.
Dominació xinesa del nord Primera dominació xinesa (111 aC - 40 dC) miniatura|Expansió de l'imperi Han L'emperador Wu de Han va enviar un exèrcit cap al sud per conquerir Nanyue l'any 112 aC. Abans d'un any, Nanyue col·lapsà. Sembla que l'exèrcit Han s'hauria quedat a les portes de la zona del delta del riu Roig. Els caps de les regions Jiaozhi (zona del nord del Vietnam actual) i Jiuzhen (zona de la província actual de Thanh Hóa) s'haurien presentat a la frontera per rendir-se a l'invasor. La dominació xinesa s'exercí de manera indirecta, permetent a la majoria de nobles Lac seguir administrant els seus dominis; es va permetre mantenir els costums locals i no s'havien de pagar impostos a l'imperi.