Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Entre els primers mesopotàmics no era un déu principal. Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per a explicar com Marduk va arribar al poder es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotàmiques.
Durant el període hammurabi, Marduk va ser associat astrològicament amb el planeta Júpiter.Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria, G.P. Putnam's Sons: New York and London. p. 217-219.
Etimologia El nom Marduk era probablement pronunciat Marutuk. L'etimologia del nom Marduk es conjectura com un derivat damar-Utu ("fill immortal d'Utu" o "vedell de bou del déu solar Utu").Helmer Ringgren, (1974) Religions of The Ancient Near East, traduït per John Sturdy, The Westminster Press, p. 66. L'origen del nom Marduk podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC.The Encyclopedia of Religion - Macmillan Library Reference USA - Vol. 9 - Pàgina 201
Característiques Segons l'Enuma Elix, Marduk era el déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint així el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí, va adquirir tanta importància que va rebre cinquanta títols de glòria. Més tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".Marduk, Microsoft ® Encarta ® 2009. © 1993-2008 Microsoft Corporation
Referències
Categoria:Déus de la mitologia sumèria Categoria:Déus de la creació Categoria:Déus de la mitologia accàdia