Al cor de Valls, la capital de l'Alt Camp, s'alça el campanar d'església parroquial més alt de Catalunya, amb els seus 74 metres d'alçada. L'arquitecte escollit per al projecte fou Francesc de Paula Villar i Carmona, i l'obra la va dirigir el mestre d'obra Joan Oller i Sans, i l'obra es va inaugurar a finals d'octubre de 1897. Però la intenció de tenir un campanar a Valls existia des de la construcció de l'església de Sant Joan Baptista, a finals del .

Arquitectura És un campanar neogòtic, un estil arquitectònic derivat de l'antic gòtic dels segles XII, XIII i XIV. Un moviment caracteritzat principalment per una ornamentació abundant i imitar construccions medievals amb elements moderns com el ferro o l'acer.

El campanar és de planta quadrada de 8,85 x 8,85 metres. L’estructura té un primer cos de carreus grans amb una portalada gòtica d’arc apuntat. El segon cos és de carreus petits, amb cantoneres reforçades i un finestral de mig punt amb mainell; a la part superior hi ha un rellotge i una cornisa d’arquets cecs. A sobre s’aixeca la cel·la octogonal, amb vuit finestrals apuntats, gàrgoles i florons. El conjunt es remata amb un cos tronco piramidal amb teules d’escata, un petit terrat octogonal i una estructura metàl·lica d’arcs apuntats. Els murs combinen carreus petits amb blocs més grans a les cantoneres.

El campanar se sosté sobre tres cares de l'església, en comptes de quatre: la façana i les dues cares laterals, de manera que es mantingui tant el campanar com la parròquia.

L'estructura exterior és de pedra, però en ser un campanar modern, l'estructura interior és metàl·lica. Una estructura interior dissenyada per Joan Torras Guardiola.vora|miniatura|333x333px|Vista del campanar de Valls l'any 2012.

Història Intents de construcció del campanar

Al llarg de més de tres-cents anys, hi ha hagut diversos intents de construcció del campanar. La primera d'elles, de la mà de la construcció de la parròquia, acabada l'any 1583. Aquest anava a ser de 31 metres d'alçada, però quan es van acabar les obres de l'església, el Consell de la Vila va descartar definitivament fer-lo. I se'n va fer una petita edificació per a les campanes.

Gairebé cent anys més tard, l'any 1676, l'edificació es trobava molt malmesa, i va tornar a sorgir la necessitat d'un campanar. Quan els pressupostos ja estaven signats, finalment es va decidir no tirar endavant l'obra.

De tots els intents, el més seriós va ser el tercer, l'any 1777. Hauria tingut una alçada de 60 metres. L'edificació per a les campanes no era la indicada i es tornava a trobar en mal estat. Fins i tot es va fer una petició al rei Carles IV que va ser aprovada. Es va iniciar un projecte de finançament mitjançant un impost de la carn. Es van recollir durant dos anys un total de 3832 rals gràcies a aquest impost, donatius i rifes. Però tot aquest impost va perdurar fins a deu anys més, i al poble no li agradava, a causa d'això no es va tirar endavant el projecte tot i tenir els plànols de l'obra.

L'any 1863 es va fer un quart intent, amb la mateixa causa: l'edificació de les campanes estava en mal estat. Però un mal estat també de la parròquia i la mort de l'encarregat del pressupost del projecte van fer impossible l'aixecament del campanar.

L'any 1886 va haver-hi el cinquè i últim intent de tots, però el pressupost aquesta vegada queia en mans de l'ajuntament. El municipi es trobava en una mala situació econòmica, lògicament la construcció d'un campanar augmentaria aquest deute i una altra vegada no es va poder fer el campanar.

Construcció del campanar

Finalment, el 2 de febrer de 1895, es col·locà la primera pedra del campanar. L'arquitecte seria el ja mencionat Francesc de Paula Villar i Carmona. L'obra sent dirigida pel també ja mencionat Joan Oller i Sans. El finançament del campanar es va fer per dues bandes: la primera d'elles, el poble; amb les ganes acumulades va haver-hi donatiu i recaptes populars. Per l'altra banda, Albert Dasca OIivé va propocionar la quantitat de 124.949,49 pessetes. A més a més, la construcció del campanar comportava oferir llocs de feina a la gent, i va haver-hi donacions populars de maons per a la construcció. L'obra va ser més ràpida del que era previst. S'havien donat tres anys per a acabar-lo, finalment només en van caldre dos anys, vuit mesos i divuit dies. L'agost del 1897 es donà l'obra per acabada, tot i faltar algunes ornamentacions i la col·locació de les campanes.

Els dies 20, 21 i 22 d'octubre de 1897 es van produir els actes d'inauguració del nou campanar. Va comptar amb la presència de l'arquebisbe de Tarragona. Amb una sèrie d'actes populars com concerts de la societat coral “La Aroma Vallense”, els seus respectius actes religiosos, cercavila dels gegants pel poble, actuacions castelleres dels Xiquets de Valls, seguit de professons, funcions teatrals i un castell de focs.

Restauracions del campanar

El campanar de Valls ha patit diverses restauracions des de la seva construcció. La primera restauració important es va dur a terme entre 1984 i 1993, després de diversos anys de recollida de fons i planificació. Aquesta intervenció va incloure la col·locació d’una estructura metàl·lica i la reparació de la pedra i dels ferros, amb la participació de l’empresa local Pere Plana, SA. Aquesta restauració es va inaugurar el 22 de juny de 1993, coincidint amb la festa major de Sant Joan. Va tenir un cost total de 28,5 milions de pessetes.

Durant la pandèmia, es van detectar nous problemes estructurals i es va dur a terme una intervenció d’urgència l’any 2020 per reparar esquerdes i elements perillosos com pinacles o florons que podrien causar la caiguda de pedres.

La restauració més recent es va iniciar a finals de 2023 i es va inaugurar el 10 de setembre de 2024. Aquesta intervenció, dirigida per l’arquitecte Joan Gavaldà, va comptar amb el suport econòmic de l’arquebisbat de Tarragona, l'Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i una comissió ciutadana. L’obra va incloure la consolidació de l’estructura metàl·lica i la rehabilitació dels elements de pedra i pinacles. Aquesta última restauració va tenir un cost d'un milió d'euros, que encara avui en dia s'han de pagar, ja que 760.000 euros foren obtinguts mitjançant crèdits, els que va sol·licitar l'arquebisbat.

Referències

Categoria:Campanars Categoria:Campanars de Catalunya Categoria:Edificis neogòtics de Catalunya Categoria:Patrimoni monumental de Valls