Karl Robatsch (Klagenfurt, 14 d'octubre de 1929 - 19 de setembre de 2000), fou un destacat jugador d'escacs austríac, i notable botànic. Com a escaquista, va tenir el títol de Gran Mestre des de 1961.
Biografia i resultats destacats en competició Es va mudar a Graz als 17 anys per estudiar-hi, i allà sovint freqüentava el "cafè de la muntanya", un lloc de trobada per a jugadors d'escacs. Com que ja tenia talent als escacs, es va apuntar al club local "SK Gemeinde" (club d'escacs Municipal) i va millorar ràpidament els seus coneixements en el joc.
Resultats en torneigs Mentre Robatsch va jugar competitivament durant més de cinc dècades. Els punts culminants de la seva carrera van ser els torneigs internacionals, principalment a finals de 1950 i començaments de 1960. Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1957, i el de GM el 1961. En torneigs, va guanyar a Madrid el 1961, (amb Borislav Milic) i va aconseguir el segon lloc en solitari o compartit a Kapfenberg 1955, Varna 1957, Utrecht 1961, i Beverwijk 1962. A Halle (Saxònia-Anhalt) el 1963, un torneig zonal de classificació per al campionat del món, va acabar amb un meritori empat al tercer lloc (rere Lajos Portisch i Bent Larsen, empatat amb Borislav Ivkov).
Més tard, va compartir la segona posició a Venècia 1969, i el tercer lloc a Olot 1972, Costa Brava 1973, i Viena 1979. Va continuar jugant a un bon nivell fins a la dècada de 1990.
Participació en competicions per equips Va representar el seu país en onze Olimpíades d'escacs i en un Campionat d'Europa d'escacs per equips. Fins a la seva última Olimpíada el 1994, va jugar sempre al primer tauler i va resoldre de manera impressionant alguns enfrontaments. A l'Olimpíada de Leipzig de 1960, va sorprendre el món dels escacs en puntuar un 84,4% i obtenir la medalla d'or, mentre encara era només MI. Aquest fou també l'any en què es va convertir en campió austríac d'escacs.
Estil i contribucions a la teoria d'obertures
En termes de les seves habilitats de joc, va mostrar un estil altament combinatori en la seva joventut i va adoptar un enfocament més posicional en el futur. El seu joc d'obertura va estar esquitxat sovint de moviments experimentals, la qual cosa va provocar algunes animades partides històriques. El sistema d'obertura que comença amb els moviments 1.e4 g6 2.d4 Ag7, vist per primera vegada al , es va convertir en la base del seu joc, i Robatsch el va usar una vegada i una altra quan tenia les peces negres. Amb moviments de preparació com ara Cc6 o d6, les negres retarden el desenvolupament del cavall de rei per afavorir el cop al centre amb e5. El sistema està relacionat amb línies de la defensa Pirc, la defensa índia de rei o la defensa Benoni. Robatsch va reviure, desenvolupar i popularitzar el sistema, que seria conegut com a la "defensa Robatsch» a la dècada dels 60, 70, i fins i tot en la dècada de 1980. Tot i que alguns llibres d'obertura encara fan referència a aquests termes, una denominació més comuna és la de defensa moderna. També va ser conegut per la seva versió excèntrica de la defensa escandinava.
Karl Robatsch va morir el 2000, després d'una llarga lluita amb un càncer de gola i d'estómac.
Partides notables M Euwe vs K Robatsch, Varna 1962, Modern Defense: Queen Pawn Fianchetto (B06), 1/2-1/2 J Durao vs K Robatsch, Olympiad 1960, Modern Defense: Averbakh Variation (A42), 0-1
Carrera paral·lela com a botànic
A més dels escacs, Robatsch també va practicar la botànica, i la investigació principalment d'orquídies. Pels seus treballs de recerca va rebre el títol de "Professor".
Robatsch va veure obstaculitzat el seu desenvolupament com a jugador d'escacs, en compartir el seu amor pels escacs amb una carrera paral·lela a la botànica. Com notable orquidòleg, se li va concedir el títol de "Professor" pel seu treball de recerca excel·lent en la classificació de les diferents espècies i subespècies d'orquídies.
En el seu estudi de les orquídies, Robatsch va resoldre el difícil gènere taxonòmic de Epipactis, i descriu 21 tàxons nous per a la ciència. Aproximadament la meitat d'ells, però, van ser ja més tard classificats com a subespècies o varietats d'altres espècies. La llista següent és un recull d'aquests nous tàxons, i reclassificacions posteriors (amb els països d'origen de les plantes):
Epipactis aspromontana → E. leptochila subsp. aspromontana. Itàlia Epipactis bithynica → E. helleborine subsp. bithynica. Turquia Epipactis bugacensis . Hongria Epipactis cretica . Creta Epipactis danubialis → E. atrorubens subsp. danubialis. Romania Epipactis fibri → E. albensis var. fibri. França Epipactis guegelii . Romania Epipactis halacsyi . Grècia Epipactis leutei → E. helleborine subsp. leutei. Àustria Epipactis mecsekensis → E. nordeniorum subsp. mecsekensis. Hongria Epipactis nauosaensis → E. leptochila subsp. nauosaensis. Grècia Epipactis nordeniorum . àustria Epipactis olympica . Grèecia Epipactis provincialis . França Epipactis renzii → E. helleborine var. renzii. Dinamarca Epipactis rhodanensis → E. bugacensis subsp. rhodanensis. França Epipactis schubertiorum → E. helleborine subsp. schubertiorum. Itàlia Epipactis subclausa → E. atrorubens subsp. subclausa. Grècia Epipactis tallosii . Hongria Epipactis voethii . Àustria Sauroglossum odoratum . Brasil
Bibliografia
(supports birthplace as Klagenfurt)
Referències
Categoria:Botànics austríacs Categoria:Grans Mestres d'escacs austríacs Categoria:Jugadors d'escacs de la dècada del 1950 Categoria:Jugadors d'escacs de la dècada del 1960 Categoria:Jugadors d'escacs de la dècada del 1970 Categoria:Jugadors d'escacs de la dècada del 1980 Categoria:Jugadors d'escacs de la dècada del 1990 Categoria:Competidors en les olimpíades d'escacs Categoria:Persones de Klagenfurt Categoria:Morts de càncer d'esòfag Categoria:Morts de càncer a Àustria Categoria:Morts a Klagenfurt Categoria:Nascuts al segle XX