La ilustración amb el subtítol "periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes" fou de les primeres d'aquest tipus de revistes il·lustrades en castellà publicada a Barcelona. En l'àmbit espanyol publicà el gravat original, xilografies i llàmines dedicades a pàgines senceres. Va ser editada del 1880 de fins al 1885. El seu director va ser Luis Tasso Serra qui també n'era l'editor i l'impressor. Del primer número d'aquest periòdic, se'n van fer 530 edicions i apareix el set de Novembre de l'any 1880. Serà publicada setmanalment fins al vint de desembre de l'any 1885. Serà ampliada com a continuació el mateix any el vint-i-vuit de desembre de 1885 i se'n feren 531 números que continuaren la revista amb el nom de revista hispano-americana i acabarà amb el número 582 fins al 31 de desembre de 1891. Aquesta la inicia el mateix Luis Tasso Serra però serà continuada pel seu fill Torquato Luis Serra.
Història Origen i evolució El desenvolupament de la litografia donarà origen a les revistes il·lustrades, en les quals el text sovint s'acompanyava d'il·lustracions de dibuixos, pintures o còpies de les primeres fotògrafies. En aquestes revistes l'art i la literatura eren els objectius primers, a més de la divulgació de coneixements científics o esdeveniments històrics. Aquestes facilitaven informació dels esdeveniments més immediats deixant-la a l'abast d'un públic més ampli, no com passava en altres casos en què el coneixement quedava tancat per a una elit burgesa. La tradició de les revistes anomenades La Ilustració arrenca de la revista francesa l'Ilustration que pública el primer exemplar el 1842. La primera a editar-se a Catalunya va ser la Ilustracion o Ilustración Barcelonesa, un periòdic quinzenal dirigit per Eusebi Comas i Salas. Però més tard van aparèixer cinc revistes del mateix estil, que destacaven pel seu alt nivell gràfic. Totes elles editades a Barcelona; quatre en castellà i una en català; El mundo ilustrado (1879)La Il·lustració catalana (1880) La Ilustración (1880) La ilustración artística (1882) La Ilustración ibérica (1883). La popularitat d'aquestes revistes va ser tan gran que es van comercialitzar tant a Catalunya com a la resta d'Espanya i còlonies d'Amèrica Llatina. De fet algunes revistes van arribar a canviar el nom com la Ilustración Hispano-Americana.
La Ilustración amb el subtítol periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes va néixer en aquest context històric i artístic, sent el 1880 una de les primeres revistes espanyoles què publicà els gravats originals, xilografies i làmines. Van ser editats 530 números baix aquesta capçalera. Els seus continguts variaven a cada número i comptaven amb la participació de distints corresponsals que aportaven informació de la província i de l'estranger. L'èxit de la revista a Amèrica va comportar el canvi de nom d'aquesta el 1885 anomenant-se: Ilustración Hispano-Americana. Aquest canvi va ser completat amb una nova presentació, més cuidada, sent impresa en un paper de millor qualitat i ampliada a 16 pàgines, deixant enrere les 8 de les primeres edicions. Aquesta nova revista filla de la Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y Viajes, es publicà fins al 31 de desembre de 1891.
Editors i col·laboradors Va ser Lluís Tasso Serra qui havent heretat del seu pare Luis Tasso Gorialons una impremta situada al Carrer de l'arc del Teatre núm. 21 – 23 de Barcelona, segueix la tradició i el negoci familiar que arrancava el 1847, i que va esdevenir en un dels tallers tipogràfics i de fotogravat més importants del a la ciutat. Contagiat per la popularitat d'aquestes revistes il·lustrades i amb els mitjans necessaris per fer-la, va començar a editar una revista titulada la Ilustración escrita en castellà, la qual contrastava i s'allunyava de la tendència de noves publicacions més afins al moviment modernista més catalanista hereu de la renaixença.
Col·laboradors més rellevants:
D. Manuel Ibo Alfaro Francisco de Sales Pérez Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús José Nakens Josep Coroleu i Inglada Julio Nombela Luciano García del Real Sánchez Jose Comas Galiber Josep Fiter i Inglès Josep Juan Jaumeandreu Eduardo de Lustonó Luis Vidart Schuch Josep Mª Serrate Ventura Ruiz Aguilera Manuel Ossorio y Bernard Alfredo Opisso y Biñas León Cahun Cecilio Navarro Carlos Cano Federico Ranola Baltasar Chapsaur Miguel Tejera José Zulueta Federico Cajal Guillermo Godin Gonzalo Picón Febres Antonio Nait Luis Carreras
Artístes destacats Durant el transcurs de la revista hi ha artistes que sobresortiran d'entre els altres, tenint en compte la quantitat d'obres que hi apareixen a les publicacions. La taula permet mostrar amb millor claredat alguns gravats i comentaris rellevants que es troben dins d'aquesta.
Apeles Mestres Gustave Doré Josep Cusachs Cusachs
{| class=wikitable |- ! Apeles Mestres !!J.Cusachs i Cusachs!!Gustave Doré
|Apeles Mestres i Oñós neix l'any 1854 a la ciutat de Barcelona i morí el 19 de juliol del 1936 a la mateixa ciutat. Artista dedicat al dibuix, a la il·lustració gràfica (participant en nombroses revistes on s'hi publicaven les seves litografies), músic, poeta, autor d'obres de teatre… Impulsarà dins de Catalunya les arts gràfiques, així reivindicant tant l'art com la figura del mateix artista. ||Josep Cusachs i Cusachs neix el 19 de juliol de 1851 a la ciutat de Montpellier i morí el 2 de novembre de 1908, quan tenia cinquanta set anys, a la ciutat de Barcelona.Artista autodidacta, gran dibuixant, expert en fer apunts ràpids, capaç de realitzar a través del traç decidit i enèrgic el gestos i els volums. després de seguir una brillant carrera militar decidirà deixar-la l'any 1882 per a dedicar-se profundament amb la pintura així essent un gran especialista en temes militars i en les representacions de cavalls que Quan Ja sigui més gran serà quan ingressi a l'escola de Belles arts de Barcelona.||Paul Gustave Doré neix el 6 de gener de 1832 a la ciutat d'Estrasburg a França i morí el 23 de gener de 1883 a la mateixa ciutat. Començarà la seva carrera artistica com a gravador, escultor i il·lustrador. Als quinze anys quan comenci a tenir encàrregs sobre François Rabelais, Honoré de Balzac y Dante Alighieri. El treball que li aportarà una gran importancia serà La Biblia (il•ustrada al 1865). Serà tant el valor d'aquesta que podrà realitzar una gran exposició a Londres i fundar la Doré Gallery. |- | No obstante ser joven todavía, es ya el nombre de Apeles Mestres uno de los más conocidos entre la pléyade de artistas de nuestra patria. Dibujante, se ha abierto una senda gloriosa y su lápiz va desde la caricatura, en la que posee un estilo propio, característico. Hasta la ilustración de las obras que por su seriedad y concienzudo estudio recelan no sólo la maza del talento en la línea, sino el saber del pensador. Poeta catalán, sus Fábulas han sido premiadas en los Juegos Florales de 1876, y en los del presente año acaba de obtener la flor natural por su precioso idilio La cigala i la formiga. Su primera ilustración fue en 1874, en que bajo pseudónimo se dieron unas novelas; más adelante (1875) publicó dos colecciones de versos, y en 1877, por fallecimiento del malogrado Padró, encargase de la ilustración de La Campana de Gracia, colaborando en La Esquella la Torratxa y Academia. Don Quijote, La hija del rey de Egipto, Rinconete y Cortadillo, Cuentos vivos, El sabor de la tierruca y otras varias obras han sido ilustradas por su lápiz y ellas solas bastarían para acreditarle. Y si acaso esto no fuese suficiente, lo haría con creces Les cançons ilustradas escritas y dibujadas por el mismo Apeles, dando con ello una prueba de que con igual donosura maneja la pluma que el lápiz. Nuestros lectores le conocen ya por sus obras, que aparecieron en varios números del primer ano de esta Revista, cuyas columnas honramos hoy con su retrato como tributo al amigo, al poeta y al artista.”Pag.6 num.132 del 13 de maig de 1883 || Respecto a retratos, descuela el que el reputado pintor señor Cusachs ha hecho de una conocida persona de esta capital y que hemos tenido el gusto de ver en su taller. Tanto la fisonomía que está fielmente reproducida, como el colorido y posición no pueden menos de honrar á su inteligente autor. Como complemento citaremos el marco salido de casa Vidal que es una rica obra de arte. El Sr. Borrell ha tenido dos en casa Parés, el de una niña de un tinte algo uniforme y el de un caballero un poco escaso de dibujo. Además del retrato, el Sr. Cusachs tenía en el taller cuatro tipos militares pintados con exquisito gusto y destinados a la misma persona que el retrato.Pag.7 num.113 del 31 de desembre de 1882||El arte está de luto; Gustavo Doré ha fallecido. A imitación de los grandes maestros de la Edad media y renacimiento, el genio de Doré no le permitía encerrarse en una especialidad y sus obras le lanzaron al dibujo, la pintura y la escultura, alcanzando en cada una de estos ramos fama imperecedera que forma al nombre de este artista la aureola de la gloria.Pag.6num.119 de l'11 de febrer de 1883
Preus i zones de distribució Les zones i preus de distribució van variar segons l'any de publicació, adaptant-se a les necessitats del moment.
El primer any d'edició, al 1880, el números solts tenien un preu de 2 quarts a Barcelona i de 10 cèntims a la resta d'Espanya. Les subscripcions anuals eren de 4 pessetes a Barcelona de 6 pessetes a Espanya i de 8 a l'estranger.
Al 1881, segon any d'edició, veiem un manteniment dels preus, amb l'excepció d'un seguit de números que comencen a no tenir el format normal de 8 pàgines, si no un més extens de 16, fent un total anual de 40 números de 8 pàgines y 12 de 16 a l'any. Aquests números de 16 pàgines tenien un cost superior a Espanya de 20 cèntims i als països de la unió postal de 25 cèntims.
Al 1882 es mantindran aquestes tarifes a la península, innovant amb la possibilitat de la subscripció semestral a Espanya i Portugal amb un preu de 3’50 pessetes. A més, es veurà un increment de preu de la revista en els països de la unió postal, passant a un preu anual de 19 pessetes.
Al quart i cinquè any d'edició la revista presenta una nova opció trimestral de subscripció a Barcelona. Aquesta tindrà un cost de 2 pessetes. L'anual incrementarà a 7,5 pessetes, igual que els números solts que costaran 15 cèntims. A la resta d'Espanya les subscripcions semestrals tindran un preu de 5,50 pessetes i les anuals de 10 pessetes. Els números solts seran de 20 cèntims. Les subscripcions anuals dels països de la unió postal tindran un cost de 14 pessetes.
Totes aquestes tarifes seran modificades completament amb el canvi de nom de la revista la Ilustración hispano-americana. Les tarifes incrementaran a causa del pas complet a les 16 pàgines per exemplar i a la qualitat més gran d'aquests. Així durant el primer any d'edició mantindrà un preu de 25 cèntims a Espanya per número i de 13 pessetes per subscripció anual. A Europa, Àsia i Àfrica tindrà un cost anual de 25 pessetes i a Cuba, Puerto Rico i a les Nacions Americanes els preus seran decidits pels corresponsals.La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes comprèn durant tots els seus exemplars uns preus econòmics comparats amb els preus de les revistes d'aquest caire a l'època. Així, per exemple, revistes com La Ilustración Ibérica o La Ilustració Catalana l'any 1882 tenien preus superiors. Amb comparació amb la Ilustración, La Ilustración Ibérica tenia un cost a Espanya per subscripció anual de 7,50 pessetes, sent 1’5 pessetes més cara i amb un contingut similar.
Format Taula de capçaleres