El III Gran Trofeu Jorba-Preciados (oficialment III Gran Trofeo Jorba-Preciados) va ser un concurs de castells que tingué lloc el 25 de setembre de 1966 a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè. Va ser el catorzè concurs de castells de la història i la tercera i última edició del Gran Trofeu Jorba-Preciados, celebrats anteriorment en la festa major barcelonina dels anys 1964 i 1965. Fou un concurs de castells organitzat i patrocinat per la casa comercial Jorba-Preciados, formada de la fusió entre els grans magatzems barcelonins Jorba i les madrilenyes Galerías Preciados el 1963.
Hi participaren les mateixes sis colles que en l'edició anterior, les quals eren totes les existents aleshores. Per ordre de classificació van ser: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona i els Minyons de l'Arboç. La victòria fou per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que guanyà un concurs de castells per sisena vegada consecutiva. Per ordre d'actuació, va realitzar-hi un 2 de 7 carregat, un 4 de 8 carregat, un 3 de 7 aixecat per sota i un 3 de 8 carregat, que fou el màxim castell assolit en aquell concurs i que no s'assolia des de la diada de Santa Úrsula del 1957.
L'actuació feta per les colles va resultar molt completa, ja que, tot i no descarregar-se tres dels millors castells intentats i no provar-se cap pilar de 6, que estava valorat com el castell més valuós, es van assolir la gran majoria de construccions habituals de l'època i es va millorar el nivell global aconseguit en edicions precedents. Passà a la història per la inesperada victòria de la Colla Vella amb el 3 de 8 carregat en última ronda i per l'encesa polèmica entre els vallencs i els Nens del Vendrell arran la validesa del 3 de 7 aixecat per sota dels de Valls.Jaria: p. 50
Antecedents
Abans de les tres edicions del concurs de castells Gran Trofeu Jorba-Preciados, ja se n'havien realitzat dos més a Barcelona. El primer tingué lloc el 1902 al Parc de la Ciutadella i fou el primer concurs de la història, i el segon va celebrar-se el 1936 al Poble Espanyol. L'última i única vegada que s'havien celebrat tres edicions seguides d'un concurs de castells en una mateixa ciutat, tot i haver-se fet biennalment, havia sigut a la dècada del 1950, quan van tenir lloc els concursos de castells de Tarragona de 1952, 1954 i 1956, certamen que va deixar de realitzar-se i que no es reprengué fins al 1970. L'any 1962, sis anys després de les edicions de Tarragona, es va realitzar un concurs de castells a Vilafranca del Penedès, el qual fou l'últim concurs celebrat abans de les edicions del Gran Trofeu Jorba-Preciados. El concurs de Vilafranca del Penedès, que tingué lloc en la diada de Sant Fèlix, no va ser obert a totes les colles i només hi van ser convidades les dues colles vallenques.Jaria: p. 42-43
miniatura|4 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al concurs de 1965 L'any 1964, vint-i-vuit anys després de l'últim concurs de castells a Barcelona, té lloc la primera edició del Gran Trofeu Jorba-Preciados. A partir de llavors, la rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell es va activar i en el concurs de 1965 es va demostrar la diferència de nivell tècnic d'aquestes dues colles respecte a les quatre colles restants. La Colla Vella vallenca havia guanyat els últims cinc concursos de castells consecutivament: les dues edicions anteriors del concurs de Jorba-Preciados i els tres concursos anteriors a aquests, el concurs de castells de Tarragona de 1954 i de 1956 i el concurs de castells de Vilafranca de 1962. Els Nens del Vendrell havien quedat tercers en el I Gran Trofeu Jorba-Preciados, darrere la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, i segons en la segona edició, on tot i descarregar el 4 de 8 com a màxim castell van fallar en els intents de 2 de 7 i 3 de 8. Entre la Colla Vella i la Colla Nova tarragonines i els Castellers de Vilafranca, el nivell es mantenia per sota de les colles vallenca i vendrellenca amb uns registres de castells de la gamma bàsica i alta de set com el 4 de 7 amb l'agulla, el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Per sota d'aquests, els Minyons de l'Arboç havien quedat cinquens ex aequo amb la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona en la primera edició d'aquest concurs i sisens i últims en la segona.Jaria: p. 50
Temporada de 1966 Tres setmanes abans del III Gran Trofeu Jorba-Preciados, el 30 d'agost de 1966 tres colles van actuar en la diada de Sant Fèlix de la festa major vilafranquina: les dues millors colles del moment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, i els locals Castellers de Vilafranca. Tant els vallencs com els vendrellencs van carregar el 4 de 8, però els primers a més també van carregar el 2 de 7 i completar el 3 de 7 aixecat per sota. En canvi, els Nens del Vendrell no van intentar el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota els va quedar en intent. L'actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls gairebé igualava la que li havia donat la victòria al concurs de l'any anterior, per la qual cosa feia pensar que arribarien al concurs en millors condicions que els Nens del Vendrell, llavors els seus rivals directes. Els Castellers de Vilafranca, en la que fou l'última actuació abans del concurs, van descarregar el 3 de 7 i el 2 de 6, a més d'intentar sense èxit el 5 de 7. L'última actuació dels Nens del Vendrell prèvia al concurs va ser la diada de Sant Zacaries, que tingué lloc el setembre uns dies abans al Vendrell. En aquesta actuació van descarregar un 4 de 7 net i un 2 de 6, que segurament van ser proves del 4 de 8 i el 2 de 7 que van provar al concurs, un 3 de 7 aixecat per sota i tres pilars de 5.
El 24 de setembre, el dia abans del concurs, Pere Català i Roca va publicar un article al diari El Correo Catalán on comentava diversos aspectes de l'actuació que tindria lloc l'endemà. Hi mencionà la voluntat de les colles de fer-hi els seus millors castells i que el concurs fou esperat amb il·lusió, ja que, segons l'autor, d'ençà el I Gran Trofeu Jorba-Preciados els castells havien creat afició a Barcelona, i havia començat l'"arrelament dels castells a la capital catalana" i a convertir-se en plaça castellera. En l'escrit també es feia ressò dels castells assolits per les colles vallenca i vendrellenca en la diada de Sant Fèlix —"la torre de set i el quatre de vuit" carregats—, i comentava la possibilitat que aquestes colles en realitzessin algun al concurs, llavors "màxims en la castellística". El mateix dia, un article publicat a Panadés, un diari local de Vilafranca del Penedès, anunciava la realització del «III Concurs de Castells» i en destacava que aficionats de la colla residents a Barcelona i Vilafranca del Penedès anirien a col·laborar i donar suport als membres de la colla vilafranquina. Altres barcelonins d'origen vallenc, a més de ciutadans de Valls i de l'Alt Camp, també van anar fer pinya amb la Colla Vella vallenca. En anuncis de propaganda de Jorba-Preciados de la celebració del concurs de castells, les colles participants van ser presentades com a "Colla Minyons de l'Arboç", "Colla Els Nens de Vendrell", "Colla Els Castellers de Vilafranca", "Colla Nova Xiquets de Sant Magí", "Colla Vella" (Colla Vella dels Xiquets de Tarragona) i "Colla Vella Rabassó" (Colla Vella dels Xiquets de Valls).
Concurs El concurs va començar a les onze del matí del diumenge 25 de setembre de 1966 a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, cantonada amb el carrer de Santa Anna. Va tenir lloc davant la seu dels magatzems Jorba-Preciados, l'empresa organitzadora i patrocinadora de l'esdeveniment. En un article a El Noticiero Universal, el cronista Antonio del Cero va escriure que "l'entrada de les colles va ser summament espectacular". Segons el mateix text, l'entrada a plaça va ser encapçalada per la Guàrdia Urbana, que anava muntada a cavall i amb uniforme de gala, i va ser seguida per bastoners i les sis colles castelleres, cada una formada per unes 120 persones. Darrere, un landó amb "bellas señoritas" vestides amb l'estil típic tarragoní van tancar el seguici. Com en l'edició anterior, aquestes dones van fer entrega de banderins artístics als caps de colla des de la tribuna del jurat, els quals també van obsequiar-les amb records de les localitats de les colles. miniatura|Mapa de les poblacions (en blau fosc) de les sis colles participants en el concurs de castells de 1966, i que aleshores eren les úniques colles existents. Era la primera vegada a la temporada que les sis colles actuaven juntes, fet que no es repetia des del concurs de l'any anterior. Segons un article de l'historiador Lluís Solsona publicat a Panadés l'1 d'octubre d'aquell any, tot l'espai de l'avinguda del Portal de l'Àngel va ser ocupat per milers d'espectadors, que el van omplir per complet. Català i Roca va xifrar al llibre Món casteller que un públic d'unes 20.000 persones van presenciar en directe el concurs, mentre que el setmanari vallenc Juventud augmentà la xifra en uns 25.000 espectadors.Català: p. 700Català: p. 143
A la tribuna presidencial hi havia els senyors Jover, regidor president de la Junta Municipal del Districte I de Barcelona; Roman Galimany, alcalde de Valls; Casimir Coll Lluch, alcalde del Vendrell; Durán, tinent d'alcalde de Barcelona, i altres personalitats conegudes de l'època. El jurat qualificador estava format per un representant de cada una de les colles participants, pel senyor Gabernet, en Josep Maria Puigdomènech —president de Jorba-Preciados— i l'industrial Antoni Pruna. Els dos últims ja havien exercit de jurat en el concurs del 1965.
Actuació En la primera ronda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va començar amb el 2 de 7, construcció que va carregar, mentre que els Nens del Vendrell van obrir amb el 4 de 8, també carregat. En la segona, els vallencs van carregar el 4 de 8 i els vendrellencs van descarregar el 3 de 7 aixecat per sota. En la tercera ronda, la Colla Vella va realitzar el 3 de 7 aixecat per sota, castell que tot i descarregar-se i donar-se per bo pel jurat, va resultar polèmic, ja que segons van afirmar els vendrellencs un segon estava agafat de l'aixella quan l'enxaneta va fer l'aleta. Malgrat la polèmica, aquell castell no va comptabilitzar en la puntuació final de la colla, ja que fou el menys valorat dels quatre que s'assoliren al concurs. Per la seva banda, els Nens del Vendrell van intentar sense èxit el 2 de 7, un castell que carregarien en la ronda següent i que, segons Solsona, feia "set o vuit anys" que no assolien. En la quarta ronda, els vallencs van carregar el 3 de 8, una construcció que no s'assolia des de feia nou anys, quan la mateixa Colla Vella el va realitzar en la diada de Santa Úrsula del 1957. Aquest castell va donar la victòria als vallencs, que van realitzar una actuació molt completa amb la consecució de quatre dels millors castells d'aquella època.Jaria: p. 50