La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista sirià que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab. El moviment fou reprimit per l'Exèrcit Àrab Sirià i es perllonga fins al 2013; transformant-se progressivament en un conflicte que oposa dos bàndols armats enmig de les poblacions civils, i ha provocat fins ara més de 70.000 morts. Per fer front a l'exèrcit regular i les seves forces auxiliars, el 2011 es va constituir i estructurar progressivament un «Exèrcit Lliure de Síria» (ESL), sobre la base d'un nucli de desertors i de ciutadans.
El govern sirià va rebre el suport de Rússia i la Xina, sobretot a l'Organització de les Nacions Unides, la rebel·lió té el suport dels països occidentals, i l'ESL, lentament recolzat i armat per Turquia, Aràbia Saudita i Qatar, i va disposar de l'ajuda d'agents de l'Agència Central d'Intel·ligència que operaven des de Turquia. L'ESL va reforçar-se progressivament infiltrat per gihadistes propers a l'esfera d'influència d'Al-Qaida,
L'esclat de la guerra russo-ucraïnesa el 2022 va comportar la retirada de personal i recursos militars russos, el principal aliat d'Assad, i els atacs d'Israel a Iran i els forts cops contra Hezbol·là, també aliats de Baixar al-Àssad, van deixar un buit que els rebels van poder aprofitar.
El 27 de novembre de 2024 els milicians de l'aliança gihadista Tahrir al-Xam van iniciar l'Operació Alba de Llibertat. prenent Alep el 30 de novembre el 5 de desembre van capturar Hama mentre que el 29 de novembre de 2024, els grups d'oposició del sud van començar un avanç de dos fronts cap a Damasc combinats amb l'Exèrcit Lliure de Síria que va prendre Palmira el 7 de desembre. El 8 de desembre, les forces rebels van entrar al barri de Barzeh de la ciutat i Assad va sortir de Damasc per aire cap a una destinació desconeguda.
Història
Gènesi Mentre la primavera àrab s'estenia el 2011 per tots els països àrabs, el règim de Damasc prenia mesures de prevenció i repressió combinades amb temptatives d'apaivagament. Es van llançar diverses crides a manifestar-se a partir del 4 de febrer, però els mukhabarat van reprimir aquestes manifestacions.
Crides a manifestar-se no seguides Seguint l'exemple de la revolució tunisiana, a través de Facebook es van fer crides a la manifestació, on es convidava els sirians a mobilitzar-se el 4 i 5 de febrer, sobretot davant la seu del parlament a Damasc, però la crida no va acabar de reeixir.
El 17 de febrer del mateix any, el govern anuncià mesures socials que preveien una baixada d'impostos sobre els productes alimentaris de primera necessitat, l'augment de les subvencions per a la benzina i la creació d'un fons social per ajudar 420.000 persones en dificultats. A final de febrer, el poder va restablir l'accés a Facebook i YouTube amb la intenció d'apaivagar eventuals tensions. El poder multiplica igualment les mesures de seguretat amb el reforçament de les escoltes i plans per aïllar dels mitjans de comunicació regions o ciutats de la resta del país.
El 17 de febrer, la violència policial contra un comerciant comporta l'aixecament d'un barri de Damasc i el 7 de març, 13 presos polítics comencen una vaga de fam.
Revolta de Dera (març 2011) miniatura|L'antic president Hafez al-Àssad (a la dreta) i el seu germà Rifaat al-Àssad, que va supervisar personalment la Massacre de Hama. Es llançà una nova crida a Facebook, on s'incitava els sirians a la revolta, a partir del 15 de març, a totes les ciutats de Síria, i a Dera van començar manifestacions diàries, i diversos edificis simbòlics del poder (seus del Partit Baas, tribunals) foren incendiats. El mateix dia va tenir lloc una manifestació a Damasc amb algunes desenes de persones reunides a Al Hamidia que cridaven eslògans com: «Déu, Síria, la llibertat i és tot!»; la multitud va ser ràpidament dispersada per les forces de l'ordre. Segons els organitzadors, també van tenir lloc manifestacions a Dayr al-Zor, Alep i al-Hasakah. Amnistia Internacional condemnà la repressió dels manifestants pacífics i afirmà que 30 persones foren arrestades, entre ells els activistes dels drets humans Mazen Darwix i Suhair Al-Attassi i el filòsof Tayyeb Tizini.
Els autors de la crida organitzen el 18 de març un «divendres de la dignitat», amb manifestacions de diversos milers de persones a Alep, Damasc, Homs, Balanea. i sobretot Dera. Les manifestacions surten de les mesquites o dels estadis on aquell dia tenen lloc competicions esportives. Aquestes manifestacions tenen un caràcter tribal i confessional limitat.
El poder reprimeix amb duresa aquestes manifestacions, i provoca centenars de morts i milers de ferits; Human Rights Watch parla de verdadera massacre. Desenes d'opositors, armats o no, són arrestats.
A Dera, les forces de l'ordre van disparar amb munició real sobre els manifestants, i en van matar quatre i va causar centenars de ferits; alguns dels ferits transportats a l'hospital foren detinguts per la policia. El mateix dia es publica a Facebook la formació d'un «consell nacional de transició temporal», virtual, per manifestar l'existència d'una alternativa.
L'endemà a Dera, el funeral dels manifestants morts el dia anterior es transforma en manifestacions en les quals les forces de seguretat dispersen la multitud amb el llançament de gasos lacrimògens, i ocasiona diversos ferits.
La contestació ciutadana s'amplia el diumenge, amb uns 10.000 manifestants als carrers de Dera (segons els organitzadors) que rebutgen la temptativa de mediació d'una delegació governamental. Les forces de l'ordre reprimeixen violentament els contestataris amb el llançament de gasos lacrimògens i foc real, amb el resultat d'un manifestant mort i centenars més de ferits. La manifestació es transforma llavors en aixecament; els manifestants incendien la seu del Partit Baas al poder, el Palau de Justícia així com dues sucursals de dues companyies de telefonia mòbil, una d'elles de Rami Makhluf, cosí de Baixar al-Àssad.
Les manifestacions continuen el 22 de març a Deraa i s'estenen a la ciutat veïna de Djassem. El 23, un miler de persones es manifesten de nou a Dera, on es compten més de cent morts. La revolta s'estén a la ciutat de Nawa amb 2500 manifestants que escandeixen eslògans contra el poder i es dirigeixen cap a la comissaria de la ciutat, i a Jassem.
El 24 març de 2011, cap a l'1h30 de la matinada, una unitat de l'exèrcit pren a l'assalt la mesquita d'Omar a Dera on s'havien parapetat certs manifestants, i en mata almenys sis. Avançat el dia, la policia obre foc en un funeral de manifestants que aplegava 20.000 persones segons ells mateixos. Als pobles veïns es produeixen altres incidents entre opositors i forces de l'ordre. En total, 15 persones perden la vida al llarg de la jornada. Malgrat aquesta violenta repressió, el govern anuncia mesures el vespre del 24 de març, que inclouen augments importants de salaris en l'administració (d'un 20 a un 30%), l'alliberament dels manifestants detinguts durant els aldarulls i una potencial abrogació de la llei sobre l'estat d'urgència (en vigor des de 1963). De més, la consellera del president jutja les reivindicacions dels manifestants «legítimes». A partir del 25 de març, malgrat la repressió i diverses concessions del govern, el moviment s'estén a totes les principals ciutats del país.
Extensió a tot el país (març i abril de 2011) miniatura|Manifestació de l'oposició a Duma, el 8 d'abril de 2011. Els manifestants van utilitzar en principi les banderes nacionals abans de tornar a l'antiga bandera de la República Àrab Siriana.
Del 25 al 27 de març del 2011, el moviment s'estén a diverses grans ciutats del país. Després de les concessions anunciades pel govern, i l'alliberament de més de 200 presoners polítics, les manifestacions es reforcen a Dera on s'enderroca una estàtua de Hafez al-Àssad. La protesta s'estén a dues ciutats properes de Dera, Tafas i Sanamein i a la capital Damasc. Esclaten també disturbis Hama, que havia estat víctima d'una violenta repressió el 1982 (Massacre de Hama). Les seus del Partit Baas de diverses ciutats són incendiades.
El 26 de març del 2011, Latakia comença a participar en el moviment de protesta on la repressió fa almenys deu morts. L'endemà, l'exèrcit és enviat a la ciutat. Aquest mateix dia, el govern anuncia que abrogarà la llei sobre l'estat d'urgència, després d'haver evocat aquesta possibilitat tres dies abans, i que el president Baixar al-Àssad hauria d'adreçar-se properament a la nació. Dos-cents vuitanta presoners polítics són alliberats.
Al 5 d'abril de 2011, segons un recompte de la Federació internacional de les lligues dels drets humans, un total de 123 persones perderen la vida entre el 18 de març i l'1 d'abril a Síria. El 8 d'abril, es compten 26 nous morts a Dera.
El 13 d'abril 500 persones es manifesten a Alep. Es designa un nou govern el 14, però sense calmar l'oposició, que aplega 10.000 persones a Latakia el 17. El 18 d'abril 20.000 persones fan una seguda a Homs., vuit són mortes. El 20 d'abril, tenen lloc altres manifestacions a Alep i Homs, i el 21, s'aixeca l'estat d'emergència i s'aboleix el Tribunal de Seguretat de l'Estat, un tribunal d'excepció. Tanmateix, s'adopta posteriorment una nova llei que, segons els opositors, és tan restrictiva com la precedent. El 22 d'abril, després de la mort de 25 noves persones a Dera i Damasc, dos diputats i el muftí de Deraa dimiteixen.
És en aquest període que la dissidència, totalment desorganitzada, constitueix un «comitè de coordinació per al canvi democràtic a Síria,».
Setges de les ciutats opositores miniatura|Post de control de la circulació de l'exèrcit sirià, afores de Damasc, 14 gener de 2012. Setge de Dera (25 al 30/4/2011) El 25 d'abril, la 4a i 5a divisions mecanitzades de l'Exèrcit Àrab Sirià, comandades respectivament per Maher al-Àssad i Muhàmmad Saleh Al-Rifai, i el 132è batalló, ataquen la ciutat rebel de Dera, amb amotinaments individuals, fins i tot d'unitats senceres, que ocasionarien una detenció de la progressió de l'exèrcit a la ciutat. Per fer encara més difícil la defensa de la ciutat, l'aigua, l'electricitat i les comunicacions telefòniques foren tallades. L'amplitud de la repressió provoca la dimissió de més de 230 membres del partit al poder. De la mateixa manera, les comunicacions per telèfon satèl·lit foren tallades.Joshua Landis, «It seems they got better in tracking satellite mobiles », Syria comment, publicat el 8 de maig del 2011, consultat el 10 de maig
El divendres 29 d'abril, les forces de seguretat obren foc sobre milers de persones que marxen a Dera,«LCI.TF1.fr » i es produeixen manifestacions a tot el país. Almenys 48 civils moren durant les manifestacions.«LCI.TF1.fr », 29 abril de 2011 Les forces sirianes arresten dues personalitats de l'oposició, Hassan Abdel Azim i Omar Katxatx.
Setge de Homs (maig i juny de 2011) miniatura|Manifestació de l'oposició a Homs el 18 d'abril de 2011. L'1 de maig del 2011, tenen lloc noves manifestacions a Dera, Qamixli, Douma i Latakia. El vespre del 4 de maig de 2011, 161 vehicles blindats comencen el setge de dues ciutats del centre del país, Al-Rastan i Talbisseh.« La contestation ne faiblit pas», L'Écho, 5 maig de 2011, pàgina Actu 1 A Alep i Damasc, tenen lloc segudes a les universitats. El 5 de maig de 2011, l'Exèrcit Àrab Sirià es retira de Dera. El 6 de maig, com cada divendres, tenen lloc manifestacions una mica per tot arreu de Síria, per demanar la fi del règim de Baixar al-Àssad. Com cada divendres, les forces de l'ordre obren foc sobre els contestataris. Segons els militants dels drets humans, hi hauria hagut així almenys 26 morts, la majoria a Homs, en el centre del país. Riad Seif, un dels líders de l'oposició, és detingut, i és alliberat 10 dies més tard sota fiança.