Art Jove va ser una revista cultural, artística i literària dirigida per Sebastià Xanxo. Va ser publicada a Barcelona quinzenalment entre el 15 de desembre de 1905 i el 31 d'octubre de 1906, en total van ser 22 números.
La revista Art Jove va aparèixer a partir d'un grup de comerciants i d'industrials de Barcelona, coincidint amb la renovació pedagògica i cultural de la ciutat i l'entusiasme que va desvetllar el moviment de Solidaritat Catalana.
Art Jove no només conté col·laboracions literàries, sinó que destaquen per sobre els debats i les aportacions entorn del concepte d'estètica, dels corrents de renovació pedagògica i de la importància de la tradició folklòrica.
Redacció i col·laboradors habituals La revista estava dirigida per Sebastià Xanxo. La redacció dArt Jove l'any 1906 quedà constituïda, en ordre alfabètic per: miniatura|Retrat d'Octavi Pell Cuffí, per Ismael Smith al núm. 16 dArt Jove (pàg. 253) Y.L. Brichs Quintana Joseph Bordas Joseph Carner J. Capdevila, Joan Gibert i Camins Eladi Homs Fèlix Jové i Vergès Manel Moya Anton Moya Joseph Olibart i SaperaArt Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 09. Barcelona: Biblioteca de Catalunya
A més, comptava amb la constant cooperació de poetes, prosistes i crítics d'art, els més destacats dels quals eren:
Gabriel Alomar, Bartomeu Amengual, Victori Bisbal, Jaume Bofill i Mates, Maria Baldó, Aureli Capmany, Pompeu Crehuet, Geroni Estrany, Fèlix Escalas, Manuel i Joseph Mª Folch i Torres, Enric de Fuentes, Martí Genis i Aguilar, Salvador Genís i Bech, Emili Genis i Horta, Angel Guimerà, Adrià Gual, Joseph Kotter, Josep Lleonart, Joan Maragall, Alfons Maseras, Trinitat Monegal i Nogués, Esteve Monegal i Prat, Octavi Pell i Cuffí, P. Prat Gaballí, Carles Rahola, Frederic Rahola, Rossend Serra i Pagès, Valerí Serra i Boldú, Ismael Smith, Pau Valldeneu, Emili Vallès i Xavier Viura.
Format gràfic miniatura|Il·lustració Art Jove, núm. 03, pàg 43 miniatura|Il·lustració Art Jove, núm. 03, pàg 53 miniatura|Il·lustració Art Jove, núm. 04, pàg 59 miniatura|Il·lustració Art Jove, núm. 04, pàg 66 miniatura|Lletra capital de "Com li direm?", per Candi Closa. miniatura|Capçalera secció Heterogenis
Fins al número 8, Art Jove era imprès a La Catalana en unes dimensions de 273x192mm,LAMARCA I MORELL, Montserrat. Catàleg de revistes de la Reserva Marca. Barcelona: Biblioteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1988. Pàg. 54 i posteriorment prengué el relleu la impremta de L'Avenç, en un format més petit, 221x140 mm, i venuda a quinze cèntims, com la revista Ars. Duia poques il·lustracions i de petit format. La capçalera era d'A. Moya, i les vinyetes d'A. de Riquer i d'Ismael Smith.TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, p. 136
Les il·lustracions que hi trobem solen tenir un caràcter funcional, atès que serveixen per separar visualment articles entre ells, ja sigui amb petites sanefes de decoració vegetal o geomètrica o amb dibuixos circulars. També és habitual que les lletres capitals vagin decorades. Tanmateix, a partir del número 9 trobem un canvi rellevant quant a les il·lustracions, que cada cop n'hi haurà menys, per exemple, les lletres capitals ornamentades desapareixeran per complet i només trobarem les capçaleres principals d'algunes seccions, com la dHeterogenis i Crònica d'Art. Finalment, als últims números no hi ha cap il·lustració, més que la capçalera inicial d'A. Moya que estarà present a tots els números.
Art Jove forma part d'un grup de revistes literàries i artístiques de l'època que varen patir la influència de l'art anglès i, sobretot, de Jugend. Es caracteritzen per una total acceptació de l'estètica simbolista-decorativista i pel rebuig a la il·lustració anecdòtica dels anys 1870-1890.TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, p. 120
Història La revista Art Jove va aparèixer a finals de 1905 (15 de desembre) com una projecció del compromís d'un grup de comerciants i d'industrials de Barcelona, coincidint amb la renovació pedagògica i cultural de la ciutat i del país. El setembre de 1904 havien començat a funcionar al carrer de Mercaders número 38, situat al barri del Pedró, on es trobaven antigament les sales que havia ocupat el Teatre Olimp, unes escoles de caràcter benèfic que han passat a la història com les Escoles del Districte II. Va ser Ramon Monegal i Nogués qui prengué la iniciativa d'obrir unes aules de formació primària en una de les zones més denses i pobres de la ciutat. Les escoles formaven part d'un projecte més ampli de caràcter instructiu, l'Ateneu Obrer del Districte II. Aquest fet explica que la revista, encara que contingui la crònica de la vida escolar, no hagi de ser considerada com un butlletí, sinó que aspira a ser una publicació adreçada al públic general sorgida a l'empara de l'entusiasme que va desvetllar el moviment de Solidaritat Catalana.ALBERTÍ I ORIOL, Jordi. L'entusiasme i el compromís d'"Art Jove" (1905). Revista de Catalunya, 2007, núm. 227, p.75
De primer s'imprimia als tallers de La Catalana del carrer de Balmes 71,TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966, p. 382 però a partir del número 9 va publicar-se des de la tipogràfica de L'Avenç (1881-1893). En total van ser 22 números d'aparició quinzenal amb una mitjana de 22 pàgines que es venien a 15 cèntims.ALBERTÍ I ORIOL, Jordi. L'entusiasme i el compromís d'"Art Jove" (1905). Revista de Catalunya, 2007, núm. 227, p.76 El darrer número publicat fou el 22, de 31 d'octubre de 1906.
Ideologia Les pàgines dArt Jove contenen essencialment col·laboracions literàries d'un nivell remarcable, però destaquen sobretot pels debats i les aportacions entorn del concepte d'estètica, dels corrents de renovació pedagògica i de la importància de la tradició folklòrica. Les pàgines dArt Jove són també una defensa de l'optimisme com a motor essencial de les nostres vides, com es pot apreciar en l'article "Quelcom sobre l'optimisme", per Mannel Pugés i un enaltiment de la Renaixença Catalana i els seus valors, com es pot apreciar en la transcripció del "Discurs presidencial dels Jocs Florals d'Enguany", per Miquel Costa i Llobera.
Per altra banda, el nom de la revista ve segurament donat pel fet que creien que l'art Jove s'havia de defensar com el més pur, més bondadós i perfecte de tots. Aquest pensament es veu perfectament reflectit en l'article "Art Jove", per Felix Escalas. També cal destacar que la revista catalana es pot posar en paral·lel amb la revista Arte Joven, publicada el 1901, que va ser exponent del primer moviment modernista i dels seus afanys renovadors en el camp de les arts i de la literatura que es desenvoluparen a Espanya en el canvi del al . En ella van participar-hi escriptors i artistes de diferents visions de la realitat i diferents intencions estètiques, des de Picasso fins a Unamuno, però amb la intenció comú de superar els esquemes establerts per l'estètica realista anterior.
Amb aquestes paraules la revista feia la salutació del primer número (15 de desembre de 1905). L'al·lusió a l'autenticitat i l'entusiasme pren un relleu especial si es té present que la revista apareix quinze dies després que el govern suspengués les garanties constitucionals i que suspengués l'edició del Cu-cut! i de La Veu de Catalunya.ALBERTÍ I ORIOL, Jordi. L'entusiasme i el compromís d'"Art Jove" (1905). Revista de Catalunya, 2007, núm. 227, p.77
L'Educació i les iniciatives de les Escoles dels Districtes La revista es farà ressò de les iniciatives de les quals forma part (el Districte II i el Districte VI) i de la importància que podia tenir per a la ciutat la multiplicació d'aquestes iniciatives.ALBERTÍ I ORIOL, Jordi. L'entusiasme i el compromís d'"Art Jove" (1905). Revista de Catalunya, 2007, núm. 227, p.78 Aquestes accions es veuen recolzades al llarg dels 22 números de la revista, on acostumen a aparèixer articles defensant el que significa una bona educació i l'aplicació d'aquests mètodes a les Escoles del Districte II i VI.
Els següents articles defensen la importància d'una bona educació en general:
"Educació", per F. Jové y Verges, on s'explica la importància de l'educació en els moments de transformacions nacionals.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 05. Barcelona: Biblioteca de Catalunya “Els exàmens de l'avenir”, per F. Jové y Vergés. Crítica als exàmens de fi de curs i a l'educació impartida.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 18. Barcelona: Biblioteca de Catalunya “Escola de Mestres”, per F. Jové y Vergés. Exaltació de l'educació catalana i recomanacions per a una bona pedagogia.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 14. Barcelona: Biblioteca de CatalunyaArt Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 16. Barcelona: Biblioteca de Catalunya
Els articles on s'explica l'esdevenir de les Escoles dels Districtes es poden resumir en:
"En Fabregas y Rafart", per Y.B, article on es fa una lloança al senyor Fabregas, benefactor de les Escoles del Districte Segon.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 07. Barcelona: Biblioteca de Catalunya "Bells actes educatius", no va firmat, defensa de l'educació dels sentiments a les Escoles del Districte Segon.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 09. Barcelona: Biblioteca de CatalunyaArt Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 10. Barcelona: Biblioteca de Catalunya "Institucions d'Ensenyança", per Emili Genís y Horta. Defensa de la importància de les Escoles, lloc on més s'aprofiten les iniciatives per l'enlairament intel·lectual i el millorament social de la família catalana.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 11. Barcelona: Biblioteca de Catalunya "Les Escoles del Districte Sisè", per F. Jové y Vergés, on es parla de l'extensió de l'acció social i educativa de les Escoles. “Escola d'Arts i Oficis del Districte Sisè”, per F. Jové y Vergés. Notícia sobre la Nova Escola nocturna d'Arts i Oficis al Districte Sisè i alhora es fa una apologia de l'educació.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 12. Barcelona: Biblioteca de Catalunya "Ressenya de les tasques del darrer curs", per E. G. y H. Crònica sobre els esdeveniments succeïts a les Escoles del Districte Segon.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 17. Barcelona: Biblioteca de Catalunya
La religió a Art Jove miniatura|Il·lustració d'"Agonia del monjo", per Emili Verhae. Pertany al núm. 07, pàg. 107 La revista no va amagar mai el caràcter confessional de les escoles i de la publicació, i la motivació cristiana dels promotors de la revista es fa també evident en alguns articles d'opinió. "Art", per F.Mª de Sagarra, on s'expressa la necessitat dels pobles de tenir Religió a més a més d'Art.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 03. Barcelona: Biblioteca de Catalunya "Sonets a la somniada", per P.Prat Gaballi, sonet on es pren a la Verge com a ideal de Bellesa. "Agonia del monjo", per Emili Verhae, en traducció de P.Prat Gaballi. Poesia a Déu perquè tingui cura del monjo en el moment de la seva mort. "Saviesa", de Paul Verlaine, traduït per P.Prat Gaballí. Poema dedicat a Déu.Art Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 19. Barcelona: Biblioteca de CatalunyaArt Jove. Ateneu Obrer del Districte Segon. 1906, núm. 20. Barcelona: Biblioteca de Catalunya miniatura|Il·lustració dels "Sonets a la somniada". Pertany al núm. 03, pàg. 50.
Debats estètics