+ Material εr Buit 1 (per definició) Aire 1,00058986 ± 0,00000050 (en condicions estàndard, per 0,9 MHz) PTFE/Tefló 2,1 Polietilè 2,25 Poliimida 3,4 Polipropilè 2,2–2,36 Poliestirè 2,4–2,7 Sulfur de carboni 2,6 Paper 3,85 Polímers electroactius 2–12 Diòxid de silici 3,9 Formigó 4,5 Pyrex (vidre) 4,7 (3,7–10) Cautxú 7 Diamant 5,5–10 Sal comuna 3–15 Grafit 10–15 Silici 11,68 Amoníac 26, 22, 20, 17(a −80, −40, 0, 20 °C) Metanol 30 Etilenglicol 37 Furfural 42,0 Glicerol 41,2, 47, 42,5(a 0, 20, 25 °C) Aigua 88, 80,1, 55,3, 34,5(a 0, 20, 100, 200 °C) per llum visible: 1,77 Àcid hidrofluòric 83.6 (0 °C) Formamida 84,0 (20 °C) Àcid sulfúric 84–100(20–25 °C) Peròxid d'hidrogen 128 aq–60(−30–25 °C) Àcid hidrociànic 158,0–2,3(0–21 °C) Diòxid de titani 86–173 Titanat d'estronci 310 Titanat de bari 1250–10.000(20–120 °C) Titanat zirconat de plom 500–6000 Polímers conjugats 1,8-6 fins a 100.000 Titanat courat de calci >250.000 http://www.shef.ac.uk/ccl/research/ccto.html La permitivitat relativa d'un material sota unes certes condicions reflecteix l'extensió sobre la qual concert línies electroestàtiques de flux. En termes tècnics, és la proporció de la quantitat d'energia elèctrica emmagatzemada en un material amb una tensió aplicada, relativa a la quantitat emmagatzemada en el buit. De la mateixa manera, és la proporció de la capacitància d'un condensador que fa servir aquest material com a dielèctric, comparada amb la d'un condensador que fa servir el buit com a dielèctric.
La permitivitat relativa se sol denotar com (de vegades o ) i es defineix com:
On ε(ω) és la permitivitat absoluta complexa del material (que depèn de la freqüència) i ε0 és la permitivitat del buit.
La permitivitat relativa és un nombre adimensional que, en general, és un nombre complex. La part imaginària correspont al desplaçament de fase de la polarització relativa a i condueix a l'atenuació de les ones electromagnètiques que passen a través del medi. Per definició, la permitivitat relativa del buit és d'1, tot i que hi ha efectes quàntics teòrics que poden modificar aquest valor.
La permitivitat relativa d'un medi està relacionada amb la seva susceptibilitat elèctrica, , per la relació .
miniatura|esquerra|Dependència de la permitivitat relativa estàtica de l'aigua respecte la temperatura
Mesura La permitivitat estàtica relativa, εr, es pot mesurar per a camps elèctrics estàtics de la següent manera: en primer lloc, es mesura la capacitància d'un condensador de prova amb el buit entre les seves plaques (C0). A continuació, utilitzant el mateix condensador i amb la mateixa distància entre plaques, es mesura la capacitància amb un dielèctric entre aquestes (Cx). La constant dielèctrica relativa es pot calcular llavors com a:
Per a camps electromagnètics variants en el temps, aquesta quantitat esdevé dependent de la freqüència.
Referències
Vegeu també Permitivitat
Categoria:Electromagnetisme