miniatura|Una roseta a un estuc ornamental Una roseta és un element decoratiu en forma de flor, amb els pètals en disposició circular, usat com a motiu escultòric des de l'antiguitat. Sorgí a Mesopotàmia i a l'antic Egipte, i es va utilitzar principalment a l'antiga Grècia per a decorar esteles, adaptant-se posteriorment a l'arquitectura romana, romànica i renaixentista, així com a l'art de l'Àsia central, fins a l'Índia, on es va utilitzar a l'art grecobudista.
Imita la disposició de la roseta, formada per fulles que irradien des de la tija de la planta i són visibles, fins i tot, després que les flors s'hagin marcit. En arquitectura i mobiliari és freqüentment utilitzar motius de flors tallades en pedra o fusta per crear ornaments decoratius; en metal·lúrgia, joieria i arts aplicades les rosetes solen posar-se a la intersecció de dos materials o bé per formar una vora decorativa. Les rosetes també s'han utilitzat a condecoracions militars. miniatura|Estela funerària de Talea, filla d'Atenàgores, decorada amb tres rosetes (Esmirna, Turquia, 150 aC), obra hel·lenística Orígens Una de les primeres aparicions de la utilització de la roseta en l'art antic, a principis del IV mil·lenni aC, va ser a EgipteAlfred Cort Haddon, Evolution in Art: As Illustrated by the Life-històries of Designs (Evolució de l'Art: Il·lustració pels dissenys de la vida quotidiana), 1914, Scribner s, 364 pàgines (en anglès) i també s'han trobat en el disc de Festos (jaciment arqueològic de Festos), al sud de Creta, datades de l'època de la Creta minoica.C.Michael Hogan, Phaistos Fieldnotes, The Modern Antiquarian (2007) (en anglès)
Referències
Vegeu també Rosassa
Categoria:Elements arquitectònics Categoria:Escultures per tipus